Resultats de la cerca
Es mostren 5887 resultats
Manuel Villegas i Brieva
Pintura
Pintor.
Començà estudis a Còrdova i els acabà a Madrid, on fou deixeble de F Pradilla Anà pensionat a Roma 1892, on pintà obres poètiques o anecdòtiques, com La guerra segona medalla a l’exposició nacional de Madrid del 1892 Posteriorment se centrà en figures femenines Florista sevillana , exposat a Buenos Aires el 1900 i temes folklòrics Dones de la vall d’Ansó dins l’academicisme típic de la pintura castellana del seu temps, en la qual s’integrà totalment Fou professor de l’Escuela de Artes y Oficios de Madrid
el Forn
Astronomia
Constel·lació austral situada entre les d’Eridà i de l’Escultor.
Aquesta constellació és en una regió del firmament pobra d’estels brillants L’estel principal, α Fornacis , té una magnitud aparent de 3,95 i és a una distància de 45 anys llum és un estel nan vermell de tipus espectral F5 Un altre astre important, β Fornacis , és un estel groc de tipus espectral G6 És a una distància de 148 anys llum i la seva magnitud aparent és de 4,5 Dintre els límits de la constellació hi ha una galàxia del Grup Local, coneguda amb el nom de sistema de Fornax
Eudòxia Lopukhina
Història
Tsarina de Rússia.
Primera muller 1689 de Pere I, filla del boiar F'odor Lopukhin, s’oposà a les reformes del seu marit i fou internada al monestir de Pkrovskij, a Suzdal’ 1698, on prengué el nom d’Helena Sortí de la vida monàstica amb el propòsit de casar-se amb el seu amant Stepan Glebov, però Pere I l’empresonà al monestir d’Uspenskij al llac Ladoga i després a la fortalesa de Schlüsselburg 1718-27, i ajusticià el fill tingut de Stepan, el tsarévitx Aleix, i el germà i l’amant d’Eudòxia
Francesc Lacoma i Sans

Francesc Lacoma i Sans, autoretrat (1805)
© Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona (2014). Foto: Calveras/Mérida/Sagristà
Pintura
Pintor.
Format a Llotja 1796-1803, on aconseguí el primer premi del curs de pintura del 1808 amb La mort sobtada d’Ananies i Saphira De la seva obra coneguda sobresurten dos autoretrats, un de primerenc 1805 i un del 1812, d’extraordinària caracterització Barcelona, coll F Rivière, i un grup familiar representant amb naturalitat els pares i la germana de l’artista Museu d’Art Modern de Barcelona La família de l’autor , pintura de Francesc Lacoma i Sans © Fototecacat Hom ha relacionat el seu estil amb David i amb Rünge
Facet
Literatura catalana
Versió catalana anònima, de la fi del segle XIV, d’un tractat amatori llatí, d’influències ovidianes, titulat Facetus, escrit en díptics, que es divulgà —juntament amb un altre del mateix nom en hexàmetres, d’un caràcter formatiu i moralitzant— per tot Europa a partir del segle XII.
Té 1743 octosíllabs apariats els primers 1579 són una traducció, amb algunes modificacions, del text original, mentre que la darrera part, independent del Facetus llatí, presenta un marcadíssim caràcter misogin Tingué una certa popularitat fins al segle XVIII Ha estat editada per A Morel Fatio 1886 i per L Faraudo 1912 Bibliografia Cantavella, R en premsa ed s d “Facet”, ço és, libre de cortesia Barcelona, Barcino Ziino, F 1995 “Alcune osservazioni sul Facet catalano”, dins La narrativa in Provenza e Catalogna nel XIII e XIV secolo Pisa, Edizioni ETS
,
Jaume Bosch i Renard
Música
Guitarrista i compositor català.
Es formà a Espanya, i des del 1852 s’establí a París com a professor de guitarra, on se’l comparà a F Sor i a D Aguado, del qual fou considerat un continuador Compongué diverses obres, entre les quals destaquen l’òpera en quatre actes Roger de Flor i diverses obres per a guitarra, com ara Melodies pour guitarre et chant Redactà el tractat pedagògic Méthode de guitarre 1890, que tingué molta acceptació, en el qual intentà aplicar alguns dels principis de l’escola francesa de violí a la tècnica guitarrística
Charles Wood
Música
Compositor i pedagog irlandès.
Inicià la seva formació a Armagh, i després l’amplià al Royal College of Music de Londres amb mestres com ChV Stanford i F Taylor El 1888 fou contractat com a professor d’harmonia al mateix centre, càrrec que combinà amb el de professor resident de diferents colleges de Cambridge Quan morí, Stanford el succeí Compongué opéras comiques - Pickwick Papers 1922-, odes i obres vocals amb acompanyament instrumental, interpretades als festivals anglesos de Leeds i Hovingham A més, publicà estudis sobre la cançó popular irlandesa i també obres religioses
José Ximénez
Música
Compositor i organista aragonès.
Fou ajudant d’organista de Sebastián Aguilera de Heredia a la seu de Saragossa el 1620, i el succeí el 1627 Romangué en aquest càrrec fins a la seva mort, magrat que li fou ofert el trasllat a la capella reial de Madrid Algunes de les seves composicions foren publicades en l' Antología de organistas clásicos españoles , de F Pedrell, i en l' Antología de organistas españoles del siglo XVII , d’H Anglès Entre les seves obres cal fer esment de vuit tientos , dues batalles, himnes, salms i altres composicions per a orgue
novellette
Música
Peça breu, generalment per a piano.
Aquesta denominació prové del títol novelletten que R Schumann donà al recull de vuit peces breus per a piano que integren el seu opus 21 1838 Com altres peces característiques del segle XIX impromptu , fantasia, balada, etc, peça de caràcter , la novellette no implica una determinada estructura formal, sinó que respon, segurament, a algun motiu o estat d’ànim que inspirà la seva composició Posteriorment, altres compositors, com NW Gade, A Glazunov o F Poulenc, han donat també el nom de novellette a obres seves, sobretot per a piano
missa per a orgue
Música
Composició organística en la qual les diverses parts corresponen als textos de l’ordinari de la missa.
Originalment era improvisada La seva utilització pràctica consisteix a alternar o eventualment substituir el cant pla amb el verset elaborat en una versió polifònica per a l’orgue, encara que també es troben casos en els quals la part instrumental és composta sobre temes lliurement inventats La missa per a orgue composta o improvisada ha estat un gènere molt cultivat per organistes italians i francesos F Couperin Messe pour les paroisses i Messe pour les convents Els preludis corals de la tercera part de la Klavierübung de JS Bach pertanyen, però, a la mateixa tradició