Resultats de la cerca
Es mostren 3580 resultats
big data
Electrònica i informàtica
Conjunt de dades que, pel seu enorme volum, han de ser processades per mitjà de les modernes tecnologies de la informació i la comunicació, ja que ultrapassen la capacitat dels sistemes informàtics habituals.
El processament de les dades massives inclou, entre d’altres, operacions com l’emmagatzematge, la classificació, l’anàlisi, el filtratge, la transferència, la visualització, etc, i, a través de la mineria de dades basada en tècniques estadístiques i algoritmes hom les converteix en informació significativa L’enorme volum de dades generat és el resultat de les mateixes noves tecnologies de la informació i la comunicació internet, ordinadors, mòbils etc, amb el seu programari associat L’obtenció i el processament de les dades massives prové sobretot de grans organitzacions, tant públiques com…
Bašār al-Assad
Militar
Política
Polític i militar sirià.
Fill de Ḥāfiẓ al-Assad , després de la mort del seu germà Bāsil 1994, hom li donà un creixent protagonisme en la jerarquia militar i en missions diplomàtiques, i —el 1999 fou nomenat coronel— En morir el seu pare juny del 2000 fou revocada la clàusula de la Constitució que vetava la presidència als menors de quaranta anys El mateix mes esdevingué president del partit oficial Ba’t, i el següent, president de Síria per set anys designat pel Parlament i confirmat en referèndum Després de l’assassinat de l’exministre libanès Rafiq al-Harīrī i arran de les pressions internacionals de…
pacte de Briand-Kellog
Història
Acord signat a París el 27 d’agost de 1928, pel qual hom renunciava al recurs de la guerra com a mitjà per a resoldre les disputes internacionals.
Fou promogut per Aristide Briand, ministre francès d’afers estrangers, i Frank Billings Kellog, secretari d’estat dels EUA Aconseguí l’adhesió de gairebé tots els estats, fins i tot Itàlia, el Japó i Alemanya
passaport

Passaport xinès
cphoto - Fotolia.com
Dret
Llicència i document d’identitat personal, lliurat per l’administració de l’estat o, en certs casos, per organitzacions internacionals, que faculta per a viatjar per determinats països.
Generalment té una validesa temporal, passada la qual ha d’ésser renovat, i de vegades és limitat a alguns països concrets
convenció
Dret internacional
Nom genèric amb què són comunament coneguts els actes jurídics internacionals, entre dos o més estats, que estableixen acords sobre normes jurídiques o que regulen importants interessos col·lectius.
En són exemples la convenció de Ginebra del 1863 per la qual fou creada la Creu Roja, la de Berna del 1874 sobre la fundació de la Unió Postal General, la de la Haia del 1907 relativa al dret de guerra i la de Ginebra del 1949 per a la protecció de les persones civils en temps de guerra
campanyes d’Etiòpia
Història
Denominació donada als episodis bèl·lics internacionals que tingueren com a escenari l’imperi etiòpic a les acaballes del segle XIX i a la primera meitat del segle XX.
La pretensió d’Itàlia d’imposar el seu protectorat sobre Etiòpia, basada en una interpretació tendenciosa del tractat d’Uccialli 1889, conduí a l’enfrontament militar d’ambdós països 1894 L’exèrcit italià, sota el comandament del general Oreste Baratieri, vencé els etiòpics a Koatit i Adigrat i ocupà la província de Tigre, però l’emperador Menelik II el derrotà a Amba Alaji, a Makalle i, com a victòria decisiva, a Adwa març del 1896 Pel tractat d’Addis Abeba octubre del 1896 Itàlia reconegué la independència d’Etiòpia El 1935 els afanys imperialistes de Mussolini i la necessitat de primeres…
legió estrangera
Història
Cos de l’exèrcit francès format per voluntaris.
Fou creada el 1831 per Lluís Felip d’Orleans amb la finalitat de combatre en la conquesta d’Algèria Originalment la formaven efectius estrangers de l’exèrcit francès regiment de Hohenlohe, o de cossos d’exèrcits aliats guàrdia suïssa Concebuda com un exèrcit colonial, el reclutament a la metròpolis es feia entre la població estrangera immigrada, i, a les colònies, era formada per indígenes i estrangers A la pràctica, durant el segle XIX hi ingressaren molts elements marginals de la societat delinqüents, criminals, vagabunds, pròfugs, etc, i les seves condicions quant a equipament, salari,…
Emma Bonino

Emma Bonino
© Parlament Europeu
Política
Política italiana.
Es llicencià en llengua i literatura estrangeres a la Universitat Bocconi de Milà Aviat es convertí en la líder del Partit Radical italià, i el 1976 fou diputada al Parlament, on promogué diverses iniciatives per a legalitzar l’avortament i descriminalitzar les drogues Participà activament en campanyes a favor de l’erradicació de la fam al món, i en contra de les activitats nuclears Fou reelegida en les successives convocatòries a la Cambra dels Diputats fins el 2008, que fou designada vicepresidenta del Senat, càrrec que exercí fins el 2013 El 1981 esdevingué presidenta del Partit Radical al…
boccia

La boccia consisteix a llançar unes boles amb les mans o els peus amb la finalitat que s’aproximin al màxim a un bolig
Federació Esportiva Catalana de Paralímpics Cerebrals
Altres esports de pilota o bola
Esport de pilota que practiquen els esportistes amb discapacitats motrius greus.
És un esport que prové de la Grècia clàssica i que a les dècades de 1970 i 1980 els països nòrdics adaptaren per a les persones amb discapacitat Presenta moltes similituds amb el joc de la petanca És un esport mixt i es pot jugar de manera individual, per parelles o per equips És l’únic esport paralímpic en què totes les proves són mixtes, amb participació conjunta d’homes i dones Tots els esportistes juguen amb cadira de rodes El joc consisteix a llançar unes boles de cuir amb la finalitat que s’aproximin al màxim possible a un bolig La pilota es llança amb les mans o els peus, a excepció de…
Esteve Riambau i Möller
Cinematografia
Crític i historiador.
Vida Llicenciat en medicina 1978 i doctor en ciències de la informació 1995, és professor de comunicació audiovisual a la Universitat Autònoma de Barcelona Provinent del camp del cineclub, creà amb José Enrique Monterde la revista "Fulls de Cinema" Federació Catalana de Cineclubs, 1978-79, 5 núm Com a crític collabora en el diari "Avui", les revistes "Fotogramas" i "Dirigido por ", i esporàdicament ha publicat en les espanyoles "Nosferatu", "Cuadernos de la Academia" i "Archivos de la Filmoteca" i les estrangeres "Bianco e Nero", "Cinema Nuovo", "Cahiers de la Cinémathèque" i "Cineaste"…