Resultats de la cerca
Es mostren 22528 resultats
pla americà
Cinematografia
Pla la imatge del qual recull aproximadament les tres quartes parts del cos humà, fins als genolls.
Utilitzat ja amb anterioritat en films nord-americans, el seu ús es generalitzà a partir del 1909
bibal
Prehistòria
Individu d’un dels pobles galaics preromans, del grup dels bràcars, establert a la comarca de Viana do Bollo (província d’Ourense), als límits amb els asturs.
Hom esmenta com a ciutat principal dels bibals biballi , ja en època romana, Forum Biballorum , no localitzada
arpa eòlica
Música
Cordòfon simple del grup de les cítares, consistent en unes cordes, d’igual longitud però diferent gruix, estirades i disposades talment en un marc o una caixa que, a l’aire lliure, vibren per l’acció del vent i deixen sentir harmònics del seu so fonamental.
Era coneguda ja a l’edat mitjana, però sobretot tingué èxit a Alemanya a l’època romàntica
autoecologia
Ecologia
Part de l’ecologia que estudia els éssers vius considerats individualment, tenint en compte llurs necessitats i reaccions i, també, la influència que els factors del medi exerceixen damunt d’ells.
És un terme ja en desús que s’oposa a la sinecologia o ecologia de les comunitats
tractament de text
Electrònica i informàtica
Procediment que permet de tractar texts de qualsevol tipus en un ordinador.
El text és entrat a través del teclat de manera semblant a la mecanografia amb màquina d’escriure i apareix en la pantalla de l’aparell Un cop entrat el text, aquest en forma de fitxer de document, és enregistrat convenientment en el suport informàtic desitjat cassette o més correntment disc dur o disquet per a la seva conservació i posterior recuperació Finalment, pot ésser imprès mitjançant una impressora, la qual dóna al text una forma i presentació equivalent al text escrit amb màquina d’escriure I fins i tot pot adquirir una qualitat semblant al d’un text imprès pels procediments…
Castell de Torredembarra
Art romànic
El territori de Torredembarra fou habitat, com ho demostren les restes conservades, ja en època romana L’origen medieval de Torredembarra s’aprecia en l’agregat de Clarà, un llogaret que s’alça en un pujol immediat a la vila En un document del 1057, els comtes de Barcelona, Ramon Berenguer I i Almodis, concediren la quadra de Clarà en favor de Guitard, Prolionisc i Ollomar, amb l’obligació de construir-hi una torre de pedra i calç i una fortalesa a la part baixa del terme En aquesta concessió es feia la diferència entre una part cedida en alou i una altra en feu El feu, la part…
Santa Maria de Su (Riner)
Art romànic
Situada dins l’antic terme del castell de Riner Inicialment depengué de la parròquia de Sant Martí de Riner com a capella o sufragània, però posteriorment passà a tenir funcions parroquials, que ha conservat fins a l’actualitat Depengué de la canònica de Solsona El lloc de Su “ Suvo ” és documentat a partir de l’any 1053, mentre l’església ho és des del 1055, quan Dalmau, senyor del castell de Riner, la seva muller Elisava i llurfill Hug, donaren a Guifré i a la seva muller Ermengarda un alou situat al terme del castell de Riner, al lloc de Su “ Suvi ” o al Cors prop de Fornells “ ipso Cursu…
El que cal saber de la cirrosi hepàtica
Patologia humana
La cirrosi hepàtica, o simplement cirrosi, constitueix un trastorn greu i irreversible del fetge, caracteritzat per la presència de tres tipus de lesions anatòmiques zones de necrosi o mort d’hepatòcits o cèllules hepàtiques zones de regeneració de teixit hepàtic i zones de fibrosi o formació de teixit cicatricial La cirrosi constitueix el punt final de nombrosos trastorns crònics que afecten el fetge durant alguns anys, de vegades molts, com l’alcoholisme, o l’hepatitis crònica d’origen víric Al nostre medi, l’alcoholisme n’és la causa principal És possible que la cirrosi es mantingui…
palau
Art
Edifici majestuós i luxós utilitzat com a habitació d’un rei o d’un gran senyor, i sovint, com al Pròxim Orient, veritable fortificació i centre de l’administració d’un govern.
Molt més hedonista, obert i sense fortificacions fou el mediterrani A Micenes i a Grècia foren bastits a les acròpolis, com a llocs de més seguretat A Roma, fou una ciutat en miniatura, plena de luxes i comoditats, aïllada de la resta de la població com n'és exemple la Domus Aurea de Neró al Palatí Durant l’alta edat mitjana desaparegué i donà lloc al castell fortificat, i no aparegué novament fins a la construcció dels palaus urbans gòtics Als països islàmics contemporanis, conservà l’aspecte extern de fortalesa, bé que amb interiors refinadíssims, com l’Alhambra de Granada Els…
Òdena

Armes dels Òdena
Llinatge senyorial propietari del castell d’Òdena (Anoia), al comtat de Manresa.
El primer membre que usà aquest cognom fou el magnat del comte Ramon Berenguer I de Barcelona Guillem I d’Òdena mort en 1086/89, fill d’un Bernat i germà de Donnuç, que sembla ésser fill de Bernat Amat de Claramunt Actuava ja el 1054 i era casat amb Ermengarda morta en 1082/91 el 1085, amb altres magnats, es posà contra el Fratricida, i consta com a senyor dels castells d’Òdena, Callús, Arraona que li vengué el 1054 Bernat Amat de Claramunt, que devia ésser el seu pare i Pontons adquirit el 1067 i d’altres béns al Penedès i a Anoia Fou pare de Pere d’Òdena mort després del 1101 i…