El que cal saber de la cirrosi hepàtica

  • La cirrosi hepàtica, o simplement cirrosi, constitueix un trastorn greu i irreversible del fetge, caracteritzat per la presència de tres tipus de lesions anatòmiques: zones de necrosi o mort d’hepatòcits o cèl·lules hepàtiques; zones de regeneració de teixit hepàtic i zones de fibrosi o formació de teixit cicatricial.
  • La cirrosi constitueix el punt final de nombrosos trastorns crònics que afecten el fetge durant alguns anys, de vegades molts, com l’alcoholisme, o l’hepatitis crònica d’origen víric. Al nostre medi, l’alcoholisme n’és la causa principal.
  • És possible que la cirrosi es mantingui compensada durant molts anys, mentre que el sector de fetge encara sa aconsegueixi de complir les funcions que corresponen a l’òrgan. Tanmateix, però, si l’alteració continua evolucionant, s’arribarà finalment a l’estat de cirrosi descompensada quan no quedi prou teixit hepàtic sa, i en aquest cas es presentaran les complicacions que es deriven de la insuficiència hepàtica.
  • Els alcohòlics, els qui han patit una hepatitis vírica aguda o pateixen d’una hepatitis crònica i les persones que presenten antecedents familiars de trastorns hepàtics s’han de sotmetre a controls mèdics periòdics, ja que amb anàlisis de sang i d’altres proves és possible de detectar la presència d’aquesta malaltia, que en la majoria dels casos evoluciona asimptomàticament durant molts anys.
  • En les etapes més avançades, la cirrosi origina trastorns sanguinis, infecciosos i neurològics molt greus, que sovint són mortals. Per tal d’endarrerir l’aparició d’aquestes complicacions, doncs, és important que els malalts de cirrosi s’abstinguin completament de begudes alcohòliques i tinguin en compte que cal consultar el metge abans de prendre qualsevol tipus de medicament, ja que hi ha molts fàrmacs que són tòxics per al fetge.
  • Quan una persona afectada per una cirrosi hepàtica detecta signes d’hemorràgia intestinal —bé perquè pateix de vòmits amb sang, o perquè la defecació conté sang fresca— s’ha d’adreçar a un centre d’urgències per tal de sotmetre-s’hi al tractament oportú que aturi la pèrdua sanguínia. Tampoc no s’ha de retardar l’assistència mèdica donat cas que les matèries fecals presentin un color fosc, semblant al quitrà, ja que aquest aspecte és degut a la sang digerida procedent d’una hemorràgia digestiva.
  • Actualment, el tractament és centrat a estalviar esforços innecessaris al fetge i prevenir o tractar les complicacions de la malaltia, ja que no es disposa de cap mesura eficaç amb la qual hom pugui fer remetre les lesions. Això no obstant, però, és probable que en un futur més o menys proper el trastorn es pugui guarir bé amb una trasplantació de fetge o bé amb l’administració de noves drogues que actualment es troben en període d’assaig.