Resultats de la cerca

Net de Thomas Henry Huxley i germà, per part de pare, de l’escriptor Aldous Huxley i de Julian Sorell Huxley, es graduà 1938 i es doctorà 1941 a Cambridge Collaborà amb Alan Lloyd Hodgkin en l’estudi dels impulsos nerviosos i de la bomba de sodi de la membrana de la cèllula nerviosa Del 1960 al 1983 fou professor al University College de Londres Membre de la Royal Society des del 1955, en fou el president 1980-85 El 1963 compartí el premi Nobel de fisiologia i medicina amb Alan Lloyd Hodgkin i John Carew Eccles El 1974 fou nomenat cavaller de l’orde de l’Imperi Britànic i el 1983 rebé l’orde…

Exposà a l' Armory Show És autor de paisatges amb arquitectura i vistes urbanes tedioses —sovint nocturnes— que connecten per llurs enfocaments amb l’estètica del cinema

El 1902 isolà per primera vegada el triptòfan i el 1921, el glutatió Fou un dels descobridors de l’existència de factors qualitativament mínims vitamines, l’absència dels quals en la dieta determinava malalties com el raquitisme o l’escorbut El 1929 rebé el premi Nobel de medicina i fisiologia conjuntament amb Christiann Eijkman

És un dels forjadors de la llengua literària neerlandesa i màxim exponent de l’ideal renaixentista als Països Baixos

El 1929 s’afilià al partit comunista, i fou empresonat pels nazis 1935-45 Acabada la Segona Guerra Mundial i creada la RD Alemanya esdevingué membre del comitè central 1946, del politburó 1958, primer secretari 1971-76 i secretari general del partit 1976 L’any 1976 fou nomenat president del consell d’estat Polític pragmàtic, endurí el règim després d’uns anys de liberalització moderada, però al mateix temps intensificà les relacions econòmiques amb el món capitalista i afavorí un acostament a la República Federal d’Alemanya El 1989 dimití tots els seus càrrecs oficials i fou expulsat del…

Deixeble de ChVStanford, és considerat un dels creadors del renaixement musical anglès del principi del s XX, juntament amb Vaughan Williams Té obres amb passatges politonals La seva obra més notable és The Planets 1916, suite orquestral Escriví l’òpera de cambra Savîtri 1907 estrenada el 1916 i, per a cor i orquestra, The Hymn of Jesus 1917 i Ode to Death 1919 Les orquestracions sumptuoses d’aquest període esdevingueren més austeres a partir del 1923 Choral Symphony 1924, el poema simfónic Egdon Heath 1927 i el concert per a dos violins 1929

Tingué una etapa expressionista 1778-90 Des del 1796 fou influït per la pintura clàssica xinesa i japonesa i l’europea Es dedicà a la producció en sèrie d’estampes de felicitacions i illustracions per a llibres les més importants són Hokusai Mangwa Trenta-sis vistes del mont Fuji 1834 Influí sobre la pintura francesa del s XIX

Doctorat a la Universitat de Giessen, fou professor a Bonn i a Londres Aïllà l’anilina del quitrà, determinà les substitucions sobre l’anell benzènic, investigà en el camp dels alcaloides i fixà l’estructura dels colorants del trifenilmetà

Jurista, es doctorà en dret i fou alt funcionari de l’administració regional a la Catalunya del Nord Director dels serveis de la Cambra de Comerç i d’Indústria dels Pirineus Orientals i de la Région Départementale du Tourisme, de la qual fou secretari general en 1957-81 És autor de nombroses obres de divulgació històrica sobre el Rosselló Roussillon aux cent visages , 1951 Visages du Roussillon , 1956  Contribution à l’étude de l’aménagement de l’arrière pays du Languedoc-Roussillon , 1965 la guia Tout le Roussillon , 1980, amb Paul Goudin En Roussillon Chroniques et contes buissonniers ,…

Es féu simbolista vers el 1885 Durant els anys noranta assolí el seu estil monumental amb figures humanes arquitectòniques que es corresponen entre elles pel moviment i simbolitzen la humanitat Ultra El somni, La primavera, La nit, la seva obra mestra és El dia 1899-1900, Kunstmuseum, Berna