Resultats de la cerca
Es mostren 4700 resultats
ciclostil
Disseny i arts gràfiques
Multicopista que treballa per serigrafia.
La tinta grassa d’impremta travessa un clixé format per un paper ceba o teixit fibrós proveït d’una capa permeable de parafina o de nitrat de cellulosa per una de les cares en el qual, per mitjà d’un punxó, d’una màquina d’escriure sense cinta o de màquines electròniques, ha estat perforat el text o dibuix en la cara no permeable La reproducció és efectuada en passar el paper entre el cilindre tintador, portador del clixé, mogut a mà o per motor elèctric, i un corró de goma que el prem En els models més antics el clixé era muntat pla damunt un teixit esponjós, subjectat en un marc…
Editorial Laia
Editorial
Empresa editorial de Barcelona.
Inicià les seves activitats el 1972 com a continuadora d' Editorial Estela , tancada per la dictadura franquista Malgrat això, Laia pogué continuar la mateixa línia programàtica esquerrana de la darrera etapa d’Estela i amb el mateix equip directiu, integrat fonamentalment per Alfons Comín i Josep Verdura Destacada editorial de la resistència antifranquista, s’arrenglerà després entre les empreses culturals més renovelladores en el nou marc democràtic i també incorporà al seu catàleg narrativa, psicopedagogia, psicologia i altres matèries, entre les quals la collecció “Textos…
Cercle de Belles Arts de València
Associació cultural creada a València per un grup d’artistes que, vers el 1894, s’instal·laren en un local del carrer de les Avellanes.
Constituïda la primera junta directiva, presidida pel pintor Joaquim Agrassot, es domicilià a la Casa-palau d’Ausiàs Marc al carrer de Capillers, d’on passà al carrer de la Pau poc temps abans de l’Exposició Regional Valenciana del 1909, on tingué un paper important El 1912 Joaquim Sorolla hi creà el grup Joventut Artística, al qual pertangueren els principals artistes del moment Després de la guerra civil de 1936-39 s’installà al domicili actual, a la plaça de Marià Benlliure Té sala d’exposicions i biblioteca, i organitza classes de dibuix hom hi dóna conferències i hi edita…
Diane Arbus
Fotografia
Fotògrafa nord-americana.
Als seus inicis treballà amb el seu marit per a revistes de moda de gran difusió El 1946 estudià amb la fotògrafa austríaca Lisette Model, fet que marcà la trajectòria que seguí en el futur, en l’atenció cap a l’interior dels personatges retratats més que no pas en la reproducció mecànica del món exterior L’any 1955 realitzà la mostra Family of Man , i el 1964 exposà al MOMA de Nova York New Documents , entre moltes d’altres A Barcelona, l’any 1986 es féu una exposició de la seva obra dins el marc de la Primavera Fotogràfica Les exposicions People i Couples a Nova York 2000…
Erik Axel Karlfeldt
Literatura sueca
Poeta suec.
Provinent d’una família de pagesos empobrits, estudià a Uppsala El 1895 es donà a conèixer com a poeta amb la publicació de Vildmarks och Kärleksvisor ‘Cançons del bosc i de l’amor’, i amb Fridolins visor ‘Les cançons de Fridolin’, 1898 obtingué un gran èxit La seva obra, una de les principals de la lírica sueca del s XX, palesa nombroses influències, entre les quals la de la poesia popular, la del barroc i la dels romàntics Molts dels seus reculls estan situats en el marc de les tradicions i del paisatge de la seva regió nadiua Flora och Pomona ‘Flora i Pomona’, 1906 i Hösthorn…
Christopher Antoniou Pissarides
Economia
Economista britànic d’origen xipriota.
Graduat a la Universitat d’Essex 1971 i doctorat per la London School of Economics el 1973, on ha desenvolupat la seva carrera docent i de recerca S'ha centrat en l’estudi del mercat laboral i de les seves interaccions amb el marc macroeconòmic i, per a explicar-les, ha formulat la teoria de l’ajustament, un model matemàtic per a la sistematització de relacions mútuament beneficioses entre actors econòmics, emprat, entre d’altres, per a l’anàlisi de l' atur friccional Per aquesta aportació rebé els premis IZA 2005, compartit amb D Mortensen i Nobel d’economia 2010, compartit…
Biblioteca valenciana
Repertori biobibliogràfic, per ordre cronològic, redactat per Just-Pastor Fuster i Taronger i editat a València el 1827 i el 1830.
El seu títol complet és Biblioteca valenciana de los escritores que florecieron hasta nuestros días, con adiciones y enmiendas a la de D Vicente Ximeno Inicialment volia ésser un complement d' Escritores del Reino de Valencia 1747-49 de Vicent Ximeno, obra que, al seu torn, aspirava a suplir les deficiències de la Biblioteca valentina 1695-1747 de Josep Rodríguez L’aportació erudita de Fuster resulta, en conjunt, tan important com la dels seus predecessors, o més encara Tingué la collaboració de Joan Antoni Maians, Francesc Xavier Borrull, Jaume Villanueva, Josep Teixidor i Marc…
Lluís Bonifaç i Sastre
Escultura
Escultor, conegut al seu temps per Bonifaci.
Fill de Lluís Bonifaç el Vell , fou deixeble de Llàtzer Tramulles el Major El 1705 treballà a Valls Residí uns quants anys a Barcelona, on fou clavari de la confraria d’escultors, i el 1717 tornà a ésser a Valls on, entre d’altres retaules, treballà en el de Sant Marc 1720 i en el de La Candela 1772, que executà només en part El 1721 anà a Escaladei, on feu diverses obres el 1735 havia fet el retaule de Les ànimes per a la Guàrdia dels Prats, i el 1741, el retaule major de Riudecols Creà a Valls l’escola d’escultura que després continuà i acredità el seu net Lluís També és net…
Mossèn Avinyó
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra Nom amb el qual és conegut un poeta en català i en castellà, possiblement eclesiàstic, del qual hom conserva onze cançons catalanes de temàtica amorosa on es tracten temes com l’absència i la mort per amor, les quals denoten influències d’Ausiàs Marc i de Jordi de Sant Jordi També li són atribuïdes tres poesies catalanes i dotze poesies castellanes de versos curts, una de les quals en resposta a un enigma poètic que li plantejà possiblement Crespí de Valldaura, i una altra on elogia una dama barcelonina, cantada també per Romeu Llull Bibliografia Ferrando Francés, A…
,
biblioteca d’Alexandria
Biblioteca fundada a Alexandria en temps de Ptolemeu Soter (segles IV-III aC) per Demetri de Falèron; mestres importants, com Euclides, Erasístrat i Heròfil, hi redactaren llurs obres.
Posteriorment hom hi afegí el Museu , mena d’acadèmia que reuní els savis més importants de l’època Hom hi traduí la Bíblia al grec versió dita dels Setanta Fou dirigida per Aristòfanes de Bizanci Eratòstenes hi ensenyava geografia i matemàtiques En sortiren poetes com Callímac, Teòcrit, Apolloni de Rodes i Licòfron El 48 aC fou incendiada en el setge de la ciutat per Cèsar Més tard, Marc Antoni la reedificà i li donà 200000 volums que feu portar de Pèrgam Fou arruïnada el 389 per Teodosi I i no, com havia estat dit tradicionalment, pel califa ‘Omar El 2002 fou inaugurat a la…