Resultats de la cerca

Situació i presentació És al bell mig de la vall de Torelló, al sector NE de la comarca Limita al N amb els municipis de Sant Quirze de Besora, Santa Maria de Besora i Vidrà, a l’E amb les terres garrotxines de la Vall d’en Bas, al S amb Santa Maria de Corcó i Torelló i a l’W, amb Sant Vicenç de Torelló i Orís Les terres del terme són força abruptes, a excepció del sector de la vall on és la vila Destaca la serra de Curull, amb el coll de Sant Joan i el coll de Sant Bartomeu i Bellmunt 1247 m al límit amb Vidrà Tot i la importància del…

Situació Un aspecte del mur de ponent de la torre situada a l’extrem nord del conjunt ECSA - J Bolòs Fortificacions situades a la Serra del Castellar, que separa la Valldans de la vall d’Ariga o Valldàries Són ubicades al cim d’un petit turó amb unes roques força grans, en un indret cobert de bosc, més cap al NE de l’església de la Serra Mapa 34-13329 Situació 31TCG536422 Des de la carretera de Ponts a Torà C-1412 surt, a poc més d’1 km de Ponts, una pista, a mà esquerra, que porta al mas Albardaner i fins a unes granges Del costat d’aquestes granges arrenca un camí que s’enfila fins al mas…

Situació Estructura quadrangular a la part superior de la vila closa, que formava part de l’antic castell ECSA-JI Rodríguez La vila de Maials és situada en un serrat de 395 m d’altitud, al sector septentrional del terme municipal El nucli més antic de la població, conegut com la Vila Closa o la Vileta, conserva un evocador caràcter medieval i s’assenta a la part alta del serrat, on també hi ha vestigis del castell Mapa 32-16 416 Situació 31TBF914825 Maials és al sector meridional de la comarca del Segrià, a uns 40 km al sud-est de la ciutat de Lleida S’hi pot accedir…

El canal de Corbera marca el límit entre el sector pla i regat del N i la muntanya, coberta de bosc i garriga L’agricultura és l’activitat econòmica més important hi ha 56 ha d’arbres fruiters, en expansió 51 de les quals de presseguers i 4 de cirerers, 22 d’hortalisses 12 d’enciams i 8 d’escaroles i 17 de vinya, en regressió El poble 185 m alt se centra en l’església parroquial Sant Miquel, vora la riera de Sant Miquel o de Gimenell, afluent, per la dreta, de la Tet, envoltada pels veïnats del Mig, de Valltorta, d’en Marçalet i dels Masos

Depenia del monestir de Sant Martí del Canigó Actualment hi ha les ruïnes de l’església romànica de Sant Andreu, la pica baptismal s XII de la qual es troba a Vilafranca, i una casa forestal

Consta d’unes quantes ondulacions de formes pesades, perquè les calcàries i margues del Cretaci que li donen vigoria apareixen parcialment empastades de pudingues montserratines que els lleven l’agudesa En general els relleus més baixos estan formats per materials liàsics o del cretaci inferior margues i gresos de colors roigs i bigarrats Formen els relleus alts calcàries i margues grises del Cretaci superior, datables per les fines calcàries blanques garumniades El relleu forma una graderia anticlinal, ascendent de S a N, i descendent cap a les valls del Llobregat E 1 500 m en 7-8 km i l’…

Segons la constitució, els nervis poden ésser mielínics i amielínics En els mielínics, els axons de les cèllules nervioses són coberts per una beina de mielina La mielina es troba separada a certs intervals nòduls de Ranvier, i al damunt hi ha el neurilemma o beina de Schwann En els amielínics els axons són coberts directament pel neurilemma La diferència entre els uns i els altres està en el fet que els amielínics tenen una velocitat de conducció menor que els mielínics Clàssicament, els nervis han estat classificats en cranials, raquidis i organovegetatius simpàtic i parasimpàtic Els…

Campdevànol Sant Cristòfol, la Vella, de Campdevànol Sant Llorenç de Campdevànol Sant Quintí de Puig-rodon Sant Martí d’Armàncies Sant Grau Sant Pere d’Auira Campelles Sant Martí de Campelles Camprodon Sant Pere de Camprodon Santa Maria de Camprodon Sant Nicolau del Castell Sant Miquel de Cavallera Sant Cristòfol de Creixenturri Sant Bartomeu del Sitjar Santa Maria de Bolòs Gombrèn Sant Pere de Mogrony Sant Martí de Puigbò Sant Miquel de Puigbò Santa Magdalena de Gombrèn Sant Joan de Mataplana Santa Magdalena de Solanllong Sant Romà d’Aranyonet Sant Miquel del coll de Merolla Sant Serni de…

Situació Restes del mur que defensava la vila de Fraga pel costat nord ECSA - J Bolós A l’extrem occidental del tossal que tanca la ciutat de Fraga pel nord i que domina el pas de la N-II justament quan creua el Cinca, prop del pont, hi ha les restes d’una vella muralla medieval, dita popularment el Murallot Mapa 31-15 387 Situació 31TBG787006 L’accés s’ha de fer per un camí que baixa de la serra del Castell de Fraga, ja que el primitiu accés va ser tallat per la construcció d’una benzinera que és davant l’Hotel Sorolla Muralla Aquest tram de muralla fa 10 m de llargada i 3 m d’alçada, i té…