Situació
Un aspecte del mur de ponent de la torre situada a l’extrem nord del conjunt.
ECSA - J. Bolòs
Fortificacions situades a la Serra del Castellar, que separa la Valldans de la vall d’Ariga o Valldàries. Són ubicades al cim d’un petit turó amb unes roques força grans, en un indret cobert de bosc, més cap al NE de l’església de la Serra.
Mapa: 34-13(329). Situació: 31TCG536422.
Des de la carretera de Ponts a Torà (C-1412) surt, a poc més d’1 km de Ponts, una pista, a mà esquerra, que porta al mas Albardaner i fins a unes granges. Del costat d’aquestes granges arrenca un camí que s’enfila fins al mas del Perxe, travessa uns camps i puja fins a la carena on hi ha la gran masia de la Serra del Castellar. Les restes de la fortificació són uns 400 m més cap al nord, seguint la carena, al cim d’un turonet boscat.
Fortificació
Planta de les edificacions que conformen aquest enigmàtic conjunt.
J. Bolòs
Al llarg de les roques que hi ha a la carena del serrat, veiem restes de diverses construccions. A l’extrem septentrional hi ha les restes d’una torre i d’un cos annex a aquesta torre. Uns metres més cap al S, es troba una nau allargada, al costat d’una altra construcció transversal a aquesta. A la banda de llevant, més avall de la carena, hi ha restes de dos dipòsits o cisternes excavats a la roca.
A l’extrem nord trobem els fonaments d’una torre de planta quadrada. Fa 5,3 m, de N a S, i devia tenir una amplada semblant, tot i que no s’ha conservat la paret oriental. En aquest costat oriental, en canvi, veiem cinc forats circulars buidats a la roca (amb un diàmetre de 13 cm) i alguns altres encaixos. Així doncs, allà on veiem més bé l’aparell de la torre és a la cara oest. El mur s’hi conserva en una alçada d’1,4 m. Els carreus són grans (de 40 cm × 50 cm), molt ben escairats i units amb morter de guix. Tot i que estan ben arrenglerats, en algun lloc veiem algun galze, destinat precisament a anivellar les filades de pedres.
Al nord d’aquesta torre hi ha una construcció annexa, que fa 8,7 m de llarg —d’E a W— i té una amplada de 6,3 m. L’alçada màxima actual és de 2 m. Els murs són fets amb un aparell més petit que el de la torre, tot i que els carreus estan ben arrenglerats en filades.
A uns 11 m cap al S de la torre principal, comença una construcció allargada. Al costat oest, hi ha un mur amb una longitud de 16, 5 m, orientat de N a S. Té un gruix de 70 cm. Uns 4,6 m cap a l’E, arran de l’espadat, sembla que hi havia un mur paral·lel a aquest. Els murs d’aquest recinte són fets amb paret seca; filades de pedres de mida mitjana (30 cm × 50 cm), més o menys arrenglerades, col·locades sense morter. Aquesta construcció degué ser aprofitada (o feta) en un moment tardà, ja que hom veu per terra restes de teules, fruit d’un enderroc potser modern.
Finalment, al S d’aquesta construcció, hi ha les restes d’una altra construcció que s’adossava per la banda est a la roca. Tenia una longitud de 9 m, de N a S, i una amplada probable d’uns 6 m. Aquests murs també són fets amb paret seca. Les filades són més ben acabades que en l’edifici precedent. Es conserva en una alçada d’1,5 m.
Uns metres a llevant de la torre septentrional, hi ha una possible cisterna o aljub cavat a la roca (no es pot rebutjar totalment la possibilitat que fos un trull), al qual podem baixar per l’espècie de vall que hi ha al N de la fortificació. El forat del dipòsit fa 140 cm per 280 cm, i té una profunditat de 90 cm. A la part inferior hi ha un forat perquè surti el líquid. Recorda els dipòsits que hom troba al costat del castell de Grialó o al costat del castell de Rialb (o de Sòls de Riu). Al costat del clos allargat que hi ha una mica més al S, veiem un altre aljub semblant, en aquest cas tombat, a causa del trencament de la roca on fou buidat.
És molt difícil de datar aquest conjunt de fortificacions que s’estenen pel cim del serrat. L’element més interessant és certament la torre de planta quadrada, feta amb carreus molt grossos i molt ben escairats. Creiem que, pel que fa a la datació d’aquesta construcció, no podem assegurar res, només podem plantejar les diverses possibilitats que hi poden haver. Pensem que pot ser una torre tardana, de cap al segle XII o XIII, feta per un senyor feudal. De fet, però, ja hi ha una gran casa forta prop de la masia de la Serra del Castellar. Pot ser, més aviat, una construcció feta abans de l’any 1000. Establerta aquesta datació probable, podem proposar encara dues possibilitats. Que fos construïda pels homes del comtat d’Urgell (com, per exemple, hom ha suposat que s’esdevingué en la propera torre d’Ardèvol, al Solsonès, on hi ha alguns carreus força grans) o bé pels andalusins. Amb les dades que tenim, és difícil de decantar-nos cap a un costat o cap a l’altre. De fet, però, hem d’assenyalar que aquesta torre fou construïda d’acord amb una tècnica més aviat característica del món islàmic. D’altra banda, també cal tenir present que aquesta torre té sentit sobretot com a enllaç entre el castell de Ponts i el de Ribelles; era un element més dins la cadena de fortificacions que hi havia al llarg de la riba dreta del riu Llobregós.