Resultats de la cerca
Es mostren 7106 resultats
Casale Monferrato
Ciutat
Ciutat de la província d’Alessandria, al Piemont, Itàlia, situada a la vora del Po.
Fabrica ciment i pedra artificial Té indústria de maquinària per a l’agricultura i les explotacions ramaderes, i aparellatge elèctric També té indústria química Conserva la catedral del s XII, el castell del s XVII i palaus del s XVIII
baixó
Música
En l’orgue, joc de llengüeta de 4’ i de llargària real, sovint disposat en batalla (tubs horitzontals).
Hom s’hi refereix sovint en plural baixons Aparegué en l’orgue castellà, de jocs partits, al final del segle XVII És un joc de la mà esquerra que es complementa amb el del clarí de 8’ a la dreta
ullerer | ullerera
Història
Oficis manuals
Menestral que fabrica ulleres.
Amb el nom de mestre d’ulleres es troba documentat aquest ofici a Barcelona durant els s XIV i XV Era una professió molt poc nombrosa, que s’integrà al s XVII dins la confraria de julians mercers vells julià
montazgo
Història
A Castella, tribut que, des de l’edat mitjana, pagaven els ramaders per l’usdefruit dels boscs, monts i prats dels dominis de reialenc.
El 1343 la fusió de tots els montazgos locals amb el servicio de ganados donà lloc a un nou tribut, dit de servicio y montazgo , que fou suprimit al començament del s XVII amb la creació del servei dels millones
Idiazabal
Municipi
Municipi de la regió de Guipúscoa, País Basc, drenat pel riu Oria.
Les pastures afavoreixen l’activitat ramadera bestiar de llana i boví En la indústria, en destaca l’elaboració del formatge Els monuments més remarcables són l’església de San Miguel, del s XVII, i l’ermita de Nuestra Señora de Kurutzeta
palissada
Construcció i obres públiques
Història
Construcció de tanca espessa amb troncs o taulons.
De vegades era fora murs, per a crear un espai defensiu entorn d’aquests En alguns llocs mariners es feia ús de les palissades per a defensar-se de les escomeses dels pirates turcs i barbarescs, als s XVI i XVII
terratge
Història
Dret que cobraven els rectors als seus feligresos per donar sepultura.
Els antics cementiris eren tots en terreny eclesiàstic En algunes parròquies el rector tenia dret al millor vestit del difunt Consistia normalment s XIII-XVII en 4 o 5 sous i en algunes parròquies rurals en un parell de capons
fuga coral
Música
Fuga, generalment breu, per a orgue, en què el subjecte és la primera frase d’un coral i, ocasionalment, també la segona.
La fuga coral fou practicada principalment a l’Alemanya central al final del segle XVII per autors com J Pachelbel, J Christoph Bach i JS Bach La seva funció era introduir el coral que després la congregació havia de cantar
àngelus
Cristianisme
Oració que hom diu al matí, al migdia i al vespre en memòria de l’anunciació de l’àngel a Maria, que havia d’ésser Mare de Déu.
Pren el nom de la primera paraula llatina amb què comença Sembla que el costum de dir l’àngelus nasqué a Alemanya al s XIII, i no es generalitzà fins al s XVII A molts indrets és anunciat amb unes batallades
dolçaina
Música
Instrument aeròfon de fusta, de perforació cònica, amb vuit forats i llengüeta doble, que té un origen medieval.
Semblant a les xeremies, al s XVII era, més que un instrument, una extensa família d’instruments de so molt dolç Sovint era construïda en el registre més baix per a acompanyar altres instruments És el precedent del baixó o fagot