Resultats de la cerca
Es mostren 2610 resultats
Fructuós
Cristianisme
Bisbe de Tarragona, cremat viu amb els seus diaques Auguri i Eulogi.
Cap d’una comunitat ja ben organitzada, és descrit a les actes del martiri com un home serè i afable, molt estimat de creients i pagans Els sis dies que passà a la presó estigué voltat de germans La seva resposta a Fèlix, un soldat cristià que, camí de l’amfiteatre on hom bastí posteriorment, en època paleocristiana, una basílica, li demanava que es recordés d’ell, es féu famosa “Em cal tenir al pensament l’Església Catòlica, de llevant fins a ponent” Morí pregant i consolant els germans Les actes eren llegides en algunes esglésies durant les celebracions litúrgiques Sant Agustí predicà un…
Guillem Alsina Soto
Natació
Nedador i entrenador.
Especialista en la modalitat de braça, la seva carrera esportiva transcorregué al Club Natació Barcelona 1949-60 Guanyà quatre Campionats de Catalunya en 200 m braça 1957-60 i un en 100 m Fou campió d’Espanya d’hivern en 100 m braça 1959, 1960 i en 200 m braça 1960, i campió d’Espanya d’estiu en 200 m braça 1959 Baté el rècord d’Espanya de piscina curta en 100 m braça 1960 i 200 m braça 1959 i en dues ocasions el 1960 D’altra banda, en piscina de 50 m, baté el rècord de 200 m braça en dues ocasions el 1960 i el 4 × 100 m estils amb la selecció espa-nyola Aconseguí la medalla de plata en 200 m…
Revista Manresana
Periodisme
Periòdic quinzenal, el primer que es publicà en català a Manresa, sota el lema ‘‘Moralitat, Il·lustració i Progrés’’, i dirigit per Josep Martrus.
Aparegué el 4 de juliol de 1880 En el segon número canvià la capçalera, i adoptà el títol de Revista Catalana de literatura, ciències i arts i interessos locals Durà fins el 15 de novembre de 1882 Publicava poesies i articles literaris i de divulgació històrica
Sant Joan d’Avinyó
Art romànic
Situació L’església parroquial de Sant Joan s’aixeca al mig del poble d’Avinyó, a la Plaça Major Avinyó, poble petit situat a la vall mitjana de la riera Gavarresa, a frec amb el Lluçanès, és a uns 20 km de Manresa vers tramuntana Long 1°58’14” — Lat 41°51’40” Hom hi arriba per la carretera de Manresa a Artés, població des d’on, en direcció a tramuntana, per la carretera que enllaça el Bages amb el Lluçanès, hom passa per Avinyó Cal demanar la clau a la rectoria FJM-AMB Història Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell d’Avinyó Des de molt aviat…
Sant Miquel del castell de Castellar (Aguilar de Segarra)
Art romànic
Situació Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Castellar castell termenat dins el comtat de Manresa, del qual avui no resta res, al mateix puig del castell, lloc que s’estén a la banda sud-oriental del terme d’Aguilar de Segarra, a frec gairebé del territori de Rajadell Long 1°38’57” — Lat 41°43’45” Vista del turó damunt el qual s’erigeix l’església de Sant Miquel del castell de Castellar F Junyent-A Mazcuñan Per a anar-hi cal agafar la carretera que, amb origen a Manresa, mena a Calaf Després d’haver passat el quilòmetre 22 i d’haver…
riera de Merlès

La riera de Merlès, prop del veïnat de les Heures, al terme de la Quar
© Fototeca.cat
Riera
Afluent per l’esquerra del Llobregat.
Es forma per la unió, prop del molí de Morata Palmerola, al Ripollès, de diversos barrancs que davallen dels rasos de Tubau 1543 m alt, als termes de Sant Jaume de Frontanyà i Viladonja Corre engorjat, als límits del Berguedà, fins a prop de la Quar s’obre a l’altiplà del Lluçanès, que travessa de N a S fins a Santa Maria de Merlès, on s’encaixa fins a uns 200 m de profunditat a l’indret de la seva confluència amb la riera de la Pinya Desguassa al límit dels termes de Puig-reig i Gaià, aigua avall de la colònia Riera De règim pluvionival semblant al de l’alt Llobregat, té una conca vessant de…
província de Barcelona
Província
Demarcació administrativa del Principat de Catalunya, la capital de la qual és Barcelona.
És dividida en 14 partits judicials 1970 i 307 municipis 1981 La prefectura de Barcelona i el corregiment del mateix nom, creats el 1810, serviren de base a les divisions posteriors en departaments i en províncies la del 1814, proposada a les Corts de Cadis, que no entrà en vigor encloïa la regió de Girona, la del 1821 aprovada per les Corts el 1822, amb algunes rectificacions i amb caràcter provisional, amb el nom de província de Catalunya, que tampoc no pogué entrar en vigor per la reacció absolutista del 1823, i la del 1833, encara vigent El projecte del 1821 n'excloïa, entre d’altres…
exorcisme
Religió
Ritu o pregària per a conjurar els mals esperits i fer-los sortir d’aquell que n’està posseït.
N'hi ha uns d’ordinaris que integren la preparació al baptisme Per als exorcismes extraordinaris, en cas d’un individu posseït, cal l’autorització del bisbe Als Països Catalans, com a la resta del món cristià, l’exorcisme té una llarga tradició històrica Els antics rituals de les diòcesis serven oracions i comminacions pròpies per a aquesta cerimònia Antigament els exorcistes rebien, amb aquest fi, l’exorcistat, convertit més tard en simple grau per a arribar al presbiterat en la legislació eclesiàstica vigent és prohibit de fer exorcismes sense una especial delegació del bisbe propi Són…
Victorià Muñoz i Oms
Construcció i obres públiques
Enginyer de camins.
Estudià a Madrid, on es titulà l’any 1924 La Generalitat republicana li encomanà l’any 1935 la redacció d’un Pla General d’Obres Públiques de Catalunya on ja es contemplava la construcció d’un eix viari que uniria Girona amb Lleida passant per Manresa, precursor de l’Eix Transversal engegat l’any 1997 Durant els anys 1940 i 1941 estudià l’aprofitament integral de la conca de l’Alta Ribagorça, arran del qual, l’any 1946, l’Instituto Nacional de Indústria creà l’ENHER per a dur-lo a terme Des de l’any 1947 al 1962 es construiren els embassaments de Canelles, Escales, Llesp, Bono,…
Regionals
Servei de trens regionals de Rodalies de Catalunya.
És operat per RENFE i utilitza la infraestructura d’ample ibèric de l’empresa pública ADIF, adscrita al Ministeri de Foment L’1 de gener de 2011 la Generalitat de Catalunya assumí la gestió dels trens regionals de la xarxa ferroviària catalana amb inici i final en territori català L’acord amb el Govern espanyol facultà la Generalitat a establir les tarifes, els horaris i la inspecció del servei, així com els nivells objectius de qualitat i l’aprovació dels contractes de transport i les empreses operadores Per la seva banda, l’Estat mantenia la titularitat de les vies, les andanes i les…