Resultats de la cerca
Es mostren 6607 resultats
Sant Pere de Corbera d’Ebre
Art romànic
El lloc i el castell de Corbera són documentats per primera vegada l’any 1153, en la donació del castell de Miravet a l’orde del Temple L’església parroquial és coneguda des de l’any 1279, en què el capellà de Corbera apareix en la comptabilitat de la dècima papal El 1314 la parròquia de Corbera fou visitada pel bisbe de Tortosa Francesc de Paolac El temple romànic era situat al poble antic, on ara hi ha l’església barroca de Sant Pere, malmesa durant la guerra civil de 1936-39 La nova parròquia de Sant Pere, construïda a la part nova després de la guerra, és un edifici de…
Josep Teodor Vilar
Música
Compositor, director i organista català.
Inicià la formació musical a Barcelona amb Ramon Vilanova Cap al 1859 marxà a París, on estudià composició i harmonia amb H Herz i F Halévy El seu nom apareix com a director en teatres de sarsuela a la Barcelona de la segona meitat del segle XIX Sobresortí com a compositor d’aquest gènere, i també d’obres de saló, principalment per a piano De la seva producció cal destacar L’últim rei de Magnòlia 1868, amb text de S Pitarra, La Rambla de les flors , Los pescadors de Sant Pol , una de les seves obres de més èxit, amb text de Pitarra, així com l’obra còmica La lluna en un cove ,…
Dídac Roca i Segrià
Música
Organista i compositor català.
Les poques dades de la seva biografia estan relacionades amb la seva activitat musical Es formà a Montserrat, sota el guiatge de Joan Marc 1582-1658, que regí la capella de música del monestir entre el 1641 i el 1658 El nom de Dídac Roca apareix sovint amb l’apellatiu de "fra", per la qual cosa es creu que professà en l’orde benedictí, hipòtesi també avalada pel fet que en alguns documents és anomenat " religioso bernardo " Exercí d’organista a Montserrat i, durant els anys 1662-64, ocupà el mateix càrrec a la Seu d’Urgell A causa de l’incendi del monestir el 1811, es conserven…
W. de Wycombe
Música
Compositor anglès.
Al llarg de quatre anys treballà com a amanuense al priorat de Leominster a Herefordshire, període durant el qual produí diversos manuscrits musicals en els quals apareix el seu nom Un d’ells copia la rota Sumer is icumen in Londres, British Library Harl 978 a sis veus, que tal vegada és la composició canònica més coneguda de tota l’Edat Mitjana El manuscrit conté, així mateix, trenta-set alleluies polifònics que li han estat atribuïts Es tracta de peces dividides en quatre seccions, la segona i la quarta de les quals són per a solista i corresponen al responsori i al vers,…
Juan de Lima Serqueira
Música
Compositor i arpista castellà.
La seva activitat és coneguda des del març del 1676, en què apareix a Granada com a arpista d’una companyia de teatre d’aquesta ciutat Més endavant, està documentat a Madrid, on treballà per al teatre i intervingué com a intèrpret en alguns actes sacramentals de Calderón dels anys 1680 i 1681 també consta la seva activitat compositiva en una gran quantitat de tonos que es conserven en molts manuscrits de la Península Ibèrica R Stevenson esmenta que el 1713 rebé l’encàrrec de posar música a l’obra de Cañizares Santa Cecilia , com també la seva pertinença al grup instrumental de…
Juan Ruiz de Robledo
Música
Mestre de capella i compositor castellà.
Format musicalment com a nen cantor de la capella musical de la catedral de Segòvia, el 1611 consta com a mestre de capella de la catedral de Lleó vers el 1627 exercia aquest mateix càrrec a Valladolid, on està documentat com a prior i canonge, i el 1644 apareix com a prior de l’església collegial de Berlanga L’obra musical de Ruiz de Robledo es conserva especialment en un recull manuscrit preparat per a la seva impressió, titulat Misas, salmos, magnificats motetes y otras cosas tocantes al culto divino 1627 la seixantena llarga de peces, sovint a vuit veus i dos cors, revela un…
Juan Francisco de Navas
Música
Arpista i compositor aragonès.
Format molt possiblement pel seu pare, Juan Gómez de Navas, obtingué el càrrec d’arpista de la capella reial i de la cambra reial de Madrid el 17 de maig de 1669 El seu nom apareix en diversos textos aprovatoris d’obres musicals el Compendio numeroso para arpa , de Diego Fernández de Huete 1700 editat el 1702 les Reglas generales de acompañar , de José de Torres 1702, i les Curiosidades de canto llano , de Jorge Guzmán 1709 Després d’aquest any, desapareixen les notícies documentades d’aquest compositor S’han conservat una cinquantena llarga d’obres escèniques, litúrgiques i de…
Lucas Fernández
Música
Compositor i autor teatral castellà.
Es formà com a nen cantor de la catedral de la seva ciutat natal Continuà els seus estudis a la universitat amb Diego de Fermoselle Fou un dels principals responsables en la creació del teatre renaixentista en llengua castellana Les seves primeres obres dramàtiques, escrites per a la cort del duc d’Alba, daten del 1495 L’any 1514 es publicaren a Salamanca les seves obres teatrals amb el títol Farsas y églogas al modo y estilo pastoril y castellano Fou catedràtic de música a la Universitat de Salamanca entre el 1522 i el 1542 En el Cancionero Musical de Palacio es conserva el seu villancico…
nota de pas
Música
Nom que rep la nota (o notes) estranya que enllaça dues notes reals per moviment conjunt (ex.1 i 2).
Exemple 1 © Fototecacat/ Jesús Alises Exemple 2 © Fototecacat/ Jesús Alises La nota de pas, que pot ser diatònica ex 1 o cromàtica ex 3 i enllaçar dues notes reals d’un mateix acord ex 1 o de diferents ex 2, és un dels ornaments melòdics més utilitzats i el que permet que la línia melòdica de les veus pugui efectuar recorreguts per grau conjunt en una mateixa direcció La nota de pas acostuma a situar-se en un temps mètricament dèbil i a tenir un valor relativament breu quan apareix situada en un temps mètricament fort es pot parlar de nota de pas accentuada, tot i que, si l’atac…
Vicent Comas
Música
Organista i compositor, fill d’una família catalana refugiada a València durant la guerra del Francès.
A dinou anys feu oposicions a organista de Girona, i l’any següent obtingué per oposició la plaça de Morella El 1839 s’ordenà de prevere, i des del 1852 apareix a la catedral de Terol com a organista per oposició A més de les d’organista i compositor, mostrà qualitats com a tenor El 1858 vestí els hàbits franciscans, i el mateix any s’establí a Terra Santa, a les cases regentades per aquest orde, primer a Betlem i després a Jerusalem És autor d’obres religioses, entre les quals destaquen Sinfonías religiosas , Missa en re m , Missa en si ♭, salves, trisagis i altres obres menors…