Resultats de la cerca

Situació Vista de la capçalera de l’església de Sant Just i Sant Pastor, amb el campanar restaurat recentment ECSA - M Catalán Vista aèria de la població de Son, amb l’església parroquial fortificada a l’extrem dret de la fotografia ECSA - JA Corbella L’església parroquial de Sant Just i Sant Pastor és a l’extrem de llevant del poble de Son, en una posició eminent sobre la vall d’Àneu Mapa 33-9181 Situació 31TCH441207 Per a anar a Son, cal prendre una carretera que surt de la carretera d’Esterri d’Àneu a Viella, pel port de la Bonaigua, a uns 2 km de València d’Àneu JAA Història La vila de…

Els mobles obrats als territoris que conformaren la Corona d’Aragó durant el període del gòtic constitueixen un conjunt summament interessant, excepcional per la coherència de les solucions constructives, les formes i les decoracions, com també per la gran quantitat d’exemplars conservats Configuren una producció d’importància cabdal en l’àmbit general del mobiliari europeu Resultat de la conjuminació de la tradició anterior amb diferents influències foranes, el mobiliari, fonamentalment dels segles XIV i XV, atesa la manca d’exemplars de cronologia anterior, és una producció brillant dins el…

Aspecte general, tipus d’inflorescències i parts de l’espigueta i de la flor de les poàcies o gramínies 1a Aspecte general d’una gramínia on s’aprecien els nusos i els entrenusos de la tija i la inflorescència terminal en espiga d’espiguetes 1b detall d’una lígula en el punt de separació de la beina i el limbe foliars 2 Diverses inflorescències a espiga b espiga d’espigues c panícula d espigues en disposició digitada e dues espigues asimètriques de Paspalum paspalodes 3 Estructura de l’espigueta a espigueta multiflora b espigueta uniflora 4 Esquema de l’estructura d’una espigueta amb dues…

Arborícola, s’enfila fàcilment pels arbres, bé que amb moviments molt lents Nocturn i insectívor, es nodreix també de petits vertebrats Habita a les selves de l’Àfrica equatorial

La cara del mascle és blava i la de la femella, marró Habita a Austràlia i és gregari i nòmada És molt estès com a ocell de gàbia i pot aprendre a imitar la veu humana Importat per primer cop el 1840 a Anglaterra, hom n'ha aconseguit, selectivament, una gran quantitat de colors i tons verds, grocs, blaus, blancs, etc

És pelàgic, de l’alta mar, i hom l’anomena també peix pilot , pel seu costum de seguir els vaixells i els grans taurons S'alimenta de les deixalles dels vaixells, dels peus de cabra adherits a llurs bucs i de les restes dels taurons Formen grans bancs És cosmopolita, però no gaire comú a les aigües dels Països Catalans

Habita als boscs de coníferes, sobretot d’avets, i bàsicament s’alimenta de llurs llavors És estès per gairebé tot Europa, pel NE d’Àfrica, l’Àsia septentrional i l’Amèrica del Nord És comú a les pinedes de tots els Països Catalans, i a les Balears forma la subespècie Lcbalearica

Filogenèticament deriven dels holostis de les mars secundàries i aparegueren a les acaballes del cretaci Habiten en tots els medis marins, des de la superfície fins a grans fondàries també han envaït les aigües salabroses i les aigües dolces continentals El seu èxit evolutiu és degut en part a la seva fecunditat i en part al gran polimorfisme i poder adaptatiu, tant econòmic com fisiològic, que presenten els 26 diferents ordres, amb nombroses famílies, en què hom ha dividit la classe

Habita prop de les poblacions, originàriament al SE d’Europa i el NE d’Àfrica, però s’ha anat estenent i actualment és comú a tota l’Europa oriental i central, fins al N d’Itàlia i el S de França La primera citació als Països Catalans data del 1970, que fou observada al Pirineu central

Quan vola hom el pot confondre amb l’esparver És una espècie arborícola, però a vegades hom la pot trobar en terrenys sense arbres El cucut és estès per tot Europa i s’alimenta d’erugues, insectes i petits vertebrats És característic d’aquesta espècie el parasitisme a què la femella sotmet els nius d’altres espècies d’ocells, substituint els ous que hi ha als nius pels ous propis Els pares adoptius, sense adonar-se'n, o si més no sense que els importi el fet, alimenten amb molta cura la cria de cucut, que molts cops és, al cap de pocs dies després de nada, unes quantes vegades més grossa que…