Resultats de la cerca

Un dels més destacats renovadors del cant litúrgic, cursà els seus estudis a l’escola monàstica de Silos, d’on després fou prior S’especialitzà en els estudis musicològics, sobretot de música religiosa Presentà Le chant grégorien en Espagne al Congrés de Cant Gregorià d’Estrasburg 1905 El 1919 dirigí el moviment de recuperació de l’antic cant mossàrab que l’arquebisbe de Toledo encarregà als benedictins de Silos Escriví articles per a la "Revue du chant grégorien" i altres publicacions espanyoles Método de canto gregoriano 1906 i El canto mozárabe 1929, obres que feu en…

Membre del Club d’Esports Vendrell i de l’Associa-ció Esportiva Nostre Temps, fou campió d’Espanya i de Catalunya de trampolí en totes les categories des d’infantil fins a sènior Entre el 1996 i el 2006 guanyà dotze Campionats de Catalunya absoluts i nou d’Espanya Aquests èxits el convertiren en membre fix de la selecció espanyola, amb la qual participà en vuit Campionats del Món i en nou d’Europa Aconseguí el títol europeu júnior de doble minitrampolí 1992, i el sènior 2002 i tres medalles per equips en els europeus 1993, 1995, 1997 Es retirà l’any 2007 i s’incorporà al Cirque du…

Cursà estudis secundaris i universitaris, que simultaniejà amb la seva formació musical a Alger, Niça, Grenoble i París El 1964 debutà com a director en una gira que el dugué per tot França Cinc anys més tard, guanyà el primer premi del Concurs Internacional de Besançon Especialitzat en direcció d’òpera, del 1970 al 1972 dirigí a Dijon i després ho feu al Théâtre du Capitole de Tolosa 1972-79 El 1979 passà a dirigir la companyia Òpera del Nord, amb la qual exhumà obres oblidades d’autors romàntics francesos Parallelament, estrenà òperes d’autors contemporanis com T Nikiprowetzky…

Loriente i J M Carcasona Tingué com a redactors principals a E Ferrer, J M Otero, G Quesada, F Lázaro, J Ripoll, J L Guarner i J Coma, alguns dels quals estaven estretament relacionats amb el Cineclub Monterols i la Setmana Internacional de Cinema en Color de Barcelona En sortiren 19 números Marcà un estil i una línia crítica pròxima a la teoria de la "política d’autors" que llavors preconitzava "Cahiers du Cinéma" per mitjà de la secció La nueva frontera de la crítica Prestava una atenció particular als problemes de la indústria i el comerç cinematogràfics a l’Estat espanyol i…

Successor del seu pare, Paulin Paris, com a professor del Collège de France, contribuí a consolidar un ensenyament científic de la filologia Fundador de les revistes  Revue Critique  1866 i Romania  1872, es destacà pels estudis i les edicions d’autors francesos i provençals Histoire poétique de Charlemagne , 1865 La vie de Saint Alexis , 1872 La Poésie du Moyen-Âge , 1885 François Villon , 1901 Participà com a jurat al concurs literari de Montpeller del 1875 i se n’ocupà al Journal des Debats Hi coincidí amb Manuel Milà i Fontanals, i es cartejaren per tractar qüestions com la dels orígens…

Deixeble de L-ASabatier i d' ERenan , fou pastor calvinista a Estrasburg i dedicà la seva vida a l’estudi de Francesc d’Assís, que presentà en la seva Vie de Saint François 1893 com un renovador de l’Església que pouava la força no pas de la institució eclesiàstica, sinó de la pròpia experiència religiosa Dirigí les sèries documentals Collection de documents pour l’histoire religieuse et littéraire du moyen- âge 1898-1909 i Opuscles de critique historique 1901-08 Fundà la Società Internazionale di Studi Francescani a Assís 1902 i la British Society of Franciscan Studies 1908 a…

Format a Vic, a la Llotja barcelonina i a l’École du Louvre, de París 1954 Dedicat a la pintura mural, amb obres a Vic, Olot, la Seu d’Urgell, Ripoll, etc, participà als darrers Salons d’Octubre de Barcelona i als de Maig Exposà sovint integrat al vigatà Grup dels Vuit, i individualment, a Sabadell 1957, Madrid 1962, Vic 1962 i 1964, Barcelona 1967 i 1975 i Figueres 1974 Fou director de l'Escola de Belles Arts d'Olot 1970-1980 El seu estil és una modernització del realisme més fidel, especialment centrat en paisatges urbans L'any 1991 rebé la Creu de Sant Jordi

Retratista, expressà una sensibilitat derivada de la de JJ Rousseau i molt dintre l’esperit i el gust del retorn a l’antiguitat de la fi del s XVIII Fou retratista de Maria Antonieta des del 1779, la qual retratà nombroses vegades Maria Antonieta i els seus fills 1787, Musée National de Versailles et des Trianons Exiliada des de l’any 1789, tingué un gran èxit com a retratista de l’aristocràcia arreu d’Europa Entre els seus retrats cal esmentar Mme Vigée-Lebrun i la seva filla 1789, Musée du Louvre i Corina 1808, retrat de Mme de Staël, castell de Coppet, Vaud

Creador de la clínica de neurologia i professor d’anatomia patològica a l’hospital de la Salpêtrière, a París 1862 Creador d’escola, descriví un gran nombre de malalties del sistema nerviós, entre les quals l’esclerosi lateral amiotròfica malaltia de Charcot De les seves experiències deduí que afeccions aparentment orgàniques tenen un origen psíquic, i fou un dels primers a considerar l’histerisme que tractà per mitjà de la hipnosi com una afecció nerviosa Els seus treballs posaren Freud en el camí dels seus descobriments psicoanalítics La seva obra més important és Leçons sur les maladies…

Kahnweiler li publicà alguns dels primers reculls, com Oeuvres mystiques et burlesques du Frère Matorel, mort au couvent de Barcelone Fou un dels principals introductors de l’avantguardisme, tot i que seguí un camí molt personal, fruit d’una personalitat que oscillava entre el misticisme i la disbauxa L’obra que el féu famós fou Le Cornet a Dés 1917 Amic de Picasso, Apollinaire, Modigliani, Créixams, etc, fou un dels primers defensors dels artistes d’avantguarda des dels seus articles a la “Gazette des Beaux-Arts” Es reclogué al monestir de StBenoît-sur-Loire, on pintava…