Resultats de la cerca
Es mostren 21613 resultats
Sant Roc de les Núvies (Vilablareix)
Art romànic
Cal identificar les ruïnes de l’antiga ermita coneguda al principi del segle XX per Sant Roc de les Núvies, situades al cim del puig de Sant Roc, amb les de la “basilicam Sancti Christophori de Nobinolas” , que és documentada l’any 882 en la donació de diverses esglésies que el bisbe Teuter, féu a la seu gironina L’edifici actual és tardà, dels segles XVI-XVII
Sant Gil del Mas Vila (Olost)
Situada dins l’antic terme del castell d’Oristà, quan aquest es desintegrà quedà en el castell d’Olost Fou sempre una capella dependent de la parròquia de Santa Maria d’Olost Les primeres notícies de l’església es remunten a l’any 1038 L’edifici actual correspon a una construcció dels segles XVII-XVIII i de l’anterior no sembla que n’hagi quedat cap vestigi
Sant Martí d’Arestui (Llavorsí)
Art romànic
Malauradament no podem aportar noves dades sobre la vila d’Arestui que les conegudes sobre el seu castell, documentat des de l’any 1296 L’església de Sant Martí d’Arestui, tradicionalment sufragània de Baiasca, devia mantenir encara el seu edifici primitiu l’any 1758, quan el visitador el descriu sense sagristia i amb un campanar “ a lo antiguo ”, fent referència al seu campanar d’espadanya
Santa Constança (Clariana de Cardener)
Art romànic
Tot i que cal suposar que aquesta església té els seus orígens en l’època alt-medieval, no hem pogut trobar cap notícia que hi faci referència Cal fer memòria només, que d’aquest edifici sortí cap al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona la Santa Cena , pintura damunt taula de Jaume Ferrer Actualment té culte una vegada l’any i depèn de la parròquia de Linya
Sant Joan del Poal
Art romànic
Església parroquial del poble del Poal, situat al sector de la comarca pertanyent al bisbat d’Urgell L’edifici actual és una construcció del segle XVIII, que va promoure el senyor i marquès del Poal Francesc Desvalls La parròquia del Poal, però, ja és esmentada en la dècima papal del bisbat d’Urgell de l’any 1391 Actualment l’església dels Arcs n’és sufragània
Pelai Martínez i Paricio
Arquitectura
Arquitecte municipal de la Bisbal d’Empordà i catedràtic de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona.
Collaborà, amb R Duran i Reynals, en l’obra brunelleschiana del Palau de les Arts Gràfiques —després Museu Arqueològic— de l’Exposició Internacional del 1929, a Barcelona Seguí, més tard, un eclecticisme convencional nou edifici de l’Escola Superior de Belles Arts de Barcelona, 1967, en collaboració amb E Bona i JM Sagarra Construí obres a Figueres, s’Agaró, el golf de Roses, etc
Santa Maria de Bell-lloc
Santuari
Santuari del municipi de Palamós (Baix Empordà), als peus de Montagut, sota el castell de Vila-romà.
Existia ja al segle XIII i segons LG Constans hi hagué un monestir desaparegut al segle XVI L’edifici fou bastit el 1758 i afegit a una masia de la mateixa època L’antiga imatge fou destruïda el 1936 Eren populars els aplecs que s’hi celebraven El santuari resta molt vinculat al record de la figura de Josep Oriol, que en fou beneficiat 1675
Museu Arqueològic d’Eivissa
Museu
Arqueologia
Museu creat a Eivissa el 1907 amb els fons cedits a l’estat per la Societat Arqueològica Ebusitana.
Consta de dues seccions el Museu Arqueològic , installat dalt Vila aprofitant les fortificacions del segle XVI, que conté els fons generals de l’illa, i el Museu Monogràfic des Puig des Molins , amb edifici propi a l’eixample de la ciutat, que conté exclusivament materials d’aquest jaciment La base de tots dos són els objectes cartaginesos d’Eivissa, sobretot dels segles V al III aC
Sant Martí Sesserres

l’església de Sant Martí Sesserres
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Poble
Poble del municipi de Cabanelles (Alt Empordà), situat prop de la riba dreta del riu Manol, al peu dels vessants de la serra de la Mare de Déu del Mont.
El centra l’antiga església parroquial de Sant Martí, petit edifici romànic d’una nau, amb campanar quadrat posterior El lloc sembla que ja és esmentat el 872 L’església fou cedida el 1116 a la seu de Girona El 1204 tenien la senyoria del lloc els Creixell, que la cediren al priorat de Lledó A la fi del s XVII era lloc reial
Orriols

Vista parcial d’Orriols (Alt Empordà)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Bàscara (Alt Empordà), de poblament disseminat, situat a la capçalera del riu de Cinyana, sota el coll d’Orriols , a la divisòria d’aigües del Ter i del Fluvià, per on passa la carretera de Girona a Figueres.
El lloc és esmentat ja el 922 l’església parroquial de Sant Genís conserva l’absis romànic, però fou molt modificada posteriorment El castell d’Orriols , esmentat el 1265, pertangué a la família Orriols que enllaçà amb la de Foixà passà als Avellaneda i als Desbac L’edifici és un notable casal de tipus renaixentista, refet al començament del s XVII sobre l’antiga edificació