Resultats de la cerca

Comprèn la part més baixa i plana de la vall del riu de Bunyol i s’estén cap al sud per una estreta faixa de terreny travessada pel riu Magre i que arriba fins als vessants septentrionals de la serra de Dosaigües Les terres de conreu ocupen principalment la part septentrional del terme Només 91 ha són de regadiu El secà 1 039 ha és ocupat per garrofers, oliveres i vinya i, en menor escala, per cereals i altres conreus Els indrets no conreables unes 1 500 ha són dedicats al pasturatge del bestiar transhumant de la Serrania de Conca a l’hivern i del bestiar local tot l’any La part més…

L’església de Sant Salvador fou, segons alguns autors, la capella del castell de Montdony, les ruïnes del qual s’alcen en un turó al sud del poble de Montalbà de l’Església, prop del Roc de Sant Salvador precisament el nom del poble prové d’aquesta església desapareguda Una de les primeres mencions documentals que hi fan referència data de l’any 1255 en el testament de Bernat Hug I, senyor de Serrallonga, el qual llegà al clergue que la regia una determinada suma de diners Uns quants anys més tard, el 1267, l’església de Sant Salvador tornà a ésser beneficiària d’un nou llegat testamentari,…

La capella o ermita de Sant Lluc, situada dalt d’un turó al sud-oest del terme de Paçà, és documentada des del segle XI Consta, segons l’acta testamentària de l’arxilevita Ponç, datada l’any 1031, que aquest feu donació al seu fill Bernat de l’alou de Mentet amb la seva església, com també de l’església de Sant Lluc de Puig Rodon Posteriorment consta que Ramon Pellicer, en testament atorgat l’any 1338, deixà a l’església de Sant Lluc un llegat de dos sous A partir d’aquesta data sovintegen en la documentació local les deixes a favor de la capella de Puig Rodon, atorgades per…

Imprès als tallers del clausurat El Mercantil Valenciano , tingué un breu precedent en Avance  30 de març – 15 d’abril de 1939 i fou l’òrgan, primerament, de FET y de las JONS i, després, de la cadena periodística del Movimiento En foren directors, entre d’altres, Sabino Alonso-Fueyo, Adolfo Cámara i José Molina Plata Entre els seus collaboradors i redactors cal citar Carles Sentís, Gonçal Puerto, Diego Sevilla, Lluís Font de Mora, Vicent Diego Salvà, Joan Fuster i Francesc de Paula Burguera Acabat el franquisme, el 1977 se’n feren càrrec els Medios de Comunicación Social del Estado Situat, a…

Obrera del tèxtil, començà a destacar com a organitzadora sindical el 1917 dins el sindicat del ram fabril i tèxtil i la federació local de Sabadell Collaborà després regularment a Solidaridad Obrera i en 1920-21 fou una activa propagandista en les campanyes de protesta en solidaritat amb els sindicalistes deportats a la Mola S’allunyà de la militància activa el 1936 Posicionada a favor de la Federació Anarquista Ibèrica FAI durant la Segona República, el 1936 formà un grup femení propi i anticlerical, La Agrupación Feminista Anticlerical, arran de les discrepàncies amb alguns…

Fou component de les cobles Caravana, de la qual fou fundador, Els Montgrins 1956-64, Baix Empordà i Foment de la Sardana És autor de més de setanta sardanes de talla popular i desimbolta, com Benvinguda , El padrí de Barcelona ,  Petó i natjada , L’Hereu i la Gracieta ,  Ofrena a Calonge , Encís guixolenc , La noia és gran , L’oncle Virtut  i L’aplec de l’Escala , i les obligades de dos fiscorns Cap d’Estopa 1953 i Estimat amic , de notori èxit entre els sardanistes Les seves collaboracions literàries en la premsa local i en la revista SOM  a partir de les seves vivències l’han…

Sabater, formà part del moviment internacionalista de 1869-73 i més tard actuà dins la minoria anarcocollectivista de la Unió Obrera Balear, en 1881-83 El 1890 fou un dels organitzadors de la celebració del primer de maig i de l’Ateneu Obrer Mallorquí Evolucionà cap al socialisme marxista i fou, juntament amb el tipògraf Pere Pascual, el fundador d’una primera Agrupació Socialista a les Illes i de La Bandera Roja 1892-94 Organitzà el 1892 la societat de sabaters La Igualdad , presidí la Federació Local de Palma des del 1892, participà el 1897 en la formació del Centre Instructiu…

Es formà a Llotja Fou soldat de la milícia nacional urbana 1811 i fou fet presoner pels francesos al setge de Tarragona Internat a Tournus, hi residí i hi pintà S'installà més tard a Lió el 1827 ja s’hi estava, on féu retrats en miniatura i formà nombrosos alumnes En una curta estada a Barcelona 1838-39, exposà a Llotja, però tornà a Lió, on del 1849 al 1851 presentà obres al Salon local Tornà definitivament a Barcelona el 1851 i guanyà una plaça de professor de pintura de flors a Llotja, càrrec que no arribà a ocupar Bon retratista, excellí també en la natura morta, especialment…

Començà a ésser publicada el 1920, en fascicles bimestrals, sota la direcció de Ricard Carreras i Balado, primer, i d’Àngel Sánchez i Gozalbo, després Bàsicament dedicada a l’erudició local, ha destinat també molt d’espai a temes més generals d’història literària, de lingüística, d’arqueologia i de folklore, relatius al País Valencià, així com a la literatura de creació i a l’assaig científic i sociològic Cessà d’aparèixer del 1936 al 1943, i actualment surt amb periodicitat trimestral Destaquen en les seves collaboracions treballs tan importants com els estudis de dret valencià d’Honori…

Llicenciat en prehistòria i història antiga per la Universitat de Barcelona, treballa com a arqueòleg al Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona i ha dirigit excavacions en poblats ibèrics, villes romanes i edificis civils, militars i religiosos d’èpoques diverses, sobre els quals ha publicat articles i monografies Com a escriptor, ha participat en obres collectives vinculades a les comarques de la Franja de Ponent, com ara els reculls de narracions L ’ arbreda ebrenca 2010 i El tren de la Val de Zafán 2011, i l’antologia poètica Poesia de frontera…