Resultats de la cerca

Segons la llegenda, es casà amb Hèracles, amb qui tingué un fill, Hilos Hèracles matà el centaure Nesos, que volia abusar de Deianira Aquest, abans de morir, donà la seva túnica a Deianira, que l’envià a Hèracles, el qual, en posar-se-la, sentí uns dolors tan forts que es llançà al foc En conèixer la notícia de la mort d’Hèracles, Deianira se suïcidà Aquest tema apareix a les Traquínies de Sòfocles

Funcionà del 10 de març de 1793 al 31 de maig de 1795, per tal de jutjar els contrarevolucionaris i els qui atemptaven contra la seguretat pública Utilitzava procediments sumaríssims, i les sentències, que no podien ésser apellades, eren executades en el termini de 24 hores El 16 d’abril de 1794 la jurisdicció d’aquest tribunal s’estengué a tot el territori de l’estat Fou un dels instruments principals del Terror

Amb aquest tema, Eurípides escriví una tragèdia en la qual Hèrcules, pintat amb un cert humorisme, retorna l’heroïna a la vida Racine deixà inacabat un intent de reelaboració del personatge, i fou Alfieri qui, havent primer traduït l’obra d’Eurípides a l’italià, en feu després una tragèdia adaptada al gust neoclàssic És també el tema de l’òpera Alceste , de Ch Gluck, sobre un llibret de R Calzabigi 1767

La Doctrina d’Addai recull que aquest fou enviat per l’apòstol Tomàs a Edessa per tal de guarir el rei Abgar V d’Edessa Probablement, el nom d’Addai té una relació amb el de Tadeu, amb qui fou identificat per Eusebi de Cesarea És coneguda amb el nom d' Anàfora d’Addai i Mari Mari era el deixeble d’Addai una antiquíssima s III pregària eucarística de l’Església siríaca oriental o nestoriana

Filla del comte Ramon Berenguer I, que la nomenà hereva, en substitució dels altres fills Ramon i Berenguer, i la posà sota la tutela de Guerau Alemany de Cervelló Fou casada amb el comte Guillem I de Cerdanya, de qui fou la tercera muller, i morí bastant abans que ell El 1085, amb el seu marit, li fou confiada pels magnats barcelonins la tutoria del seu nebot, fill de Ramon Berenguer II

Descobrí el surrealisme en l’exposició Fantastic Art Dada and Surrealism al Museum of Modern Art de Nova York, el 1936, al qual s’adscriví des d’aquell moment L’any 1942 conegué el surrealista Marx Ernst, amb qui es casà el 1946 La seva producció, especialment des del 1954, revela un lirisme expressionista en la representació de bacants i ritus amb éssers fantàstics i animals que sedueixen noietes amb les formes dissoltes en llum

Després de treballar amb M Sennet en cinema còmic, fou contractada per De Mille 1918, amb qui es revelà com a actriu dramàtica Més tard treballà per a la Paramount i es convertí ràpidament en un autèntic mite del cinema dels anys vint Fundà una productora 1926 i s’associà a la United Artists De les seves pellícules cal destacar The Humming Bird 1924, Queen Kelly 1928, Sadie Thompson 1928 i Sunset Boulevard 1950

Prengué part en una insurrecció general contra els turcs Prosseguí la lluita a les muntanyes fins el 1436 Envià diversos emissaris el 1446, el 1448 i el 1449 a Alfons IV de Catalunya-Aragó, amb qui signà finalment un acord, el 1451, pel qual pactà el vassallatge i li cedí part de la senyoria directa sobre Albània a canvi de l’ajuda reial El 1456 abandonà la protecció del rei per la de Venècia

Fill d’Amadeu VI, a qui succeí, i de Bona de Borbó Combaté en l’expedició de Carles VI de França a Flandes contra els anglesos 1383 Donà a Savoia per primera vegada una sortida a la mar amb l’adquisició del comtat i la ciutat de Niça 1388, que li lliuraren els súbdits niçards, rebels a Maria de Blois, regent del comtat de Provença en nom de Lluís II d’Anjou

El 1912 muntà, a Peterburg, la pantomima Els enamorats , basada en quadres d’Hermenegild Anglada i Camarasa, de qui fou gran admirador Es convertí en la primera figura del teatre revolucionari Prescindí de l’escenari convencional i desenvolupà una tècnica radical antiillusionista Acusat de formalista, fou empresonat i deportat Entre les seves realitzacions cal destacar Pelléas et Mélisande , de Maeterlinck 1907, Don Juan , de Molière 1910 i Revizor ‘L’inspector’, de Gogol 1937