Resultats de la cerca
Es mostren 2550 resultats
Dordrecht

Gran Església de Dordrecht
© Turisme d’Holanda
Ciutat
Ciutat de la província d’Holanda Meridional, Països Baixos, a la vora del Merwede.
Centre comercial port fluvial i nucli industrial maquinària pesant, química, construcció naval, alimentària, electrònica, adobs Fou fundada el 1008 per Dirk III El 1200 hom li conferí el títol de ciutat i esdevingué la residència dels comtes d’Holanda Durant la baixa edat mitjana assolí una gran importància comercial, competí amb Bruges i atragué els marxants anglesos, aquitans i bàltics participà activament a la Hansa, la qual hi féu passar tot el seu tràfic comercial a causa dels privilegis atorgats pel comte d’Holanda El 1572 hi fou proclamada la independència de les set…
Lliurament dels premis Nobel del 2016
Medicina
Se celebren les cerimònies de lliurament dels premis Nobel de l’any 2016 A Estocolm es lliuren els premis Nobel de física David James Thouless, Duncan Haldane i John Michael Kosterlitz, química Jean-Pierre Sauvage, Bernard Feringa i James Fraser Stoddart, medicina Yoshinori Ohsumi, economia Oliver Hart i Bengt Holmström i literatura, que recull la cantant Patti Smith en representació del guardonat Bob Dylan, que declina ser present a la cerimònia Per la seva banda, el president de Colòmbia, Juan Manuel Santos, recull a Oslo el premi Nobel de la pau dos mesos després que hagi estat rebutjat en…
locomoció animal
Zoologia
Manifestació de la possibilitat que tenen els animals de moure’s d’un lloc a un altre emprant mitjans propis.
El mitjà de locomoció d’un animal és fruit d’un compromís entre l’adaptació al medi en què habita i les estructures anatòmiques rebudes del seus avantpassats Des del punt de vista metabòlic, la locomoció és la transformació de l’energia química, provinent de l’alimentació, en energia mecànica, que és utilitzada pels músculs Els principals tipus de locomoció són el terrestre amb dues varietats principals, la marxa i la reptació, l’aeri vol i l’aquàtic natació Cada tipus de locomoció implica unes despeses energètiques característiques, de tal manera, que el consum d’oxigen per quilogram de pes…
parafina
Química
Sòlid translúcid blanc amb consistència cerosa, inodor i insípid, constituït principalment per una barreja d’hidrocarburs saturats.
És soluble en benzè, ligroïna, cloroform i disulfur de carboni, i insoluble en l’aigua Té una densitat entorn de 0,9 i es fon a 40-70°C Hom l’obté de la destillació del petroli Les seves propietats inèrcia química, no-toxicitat, poder hidrofòbic, resistivitat elèctrica, capacitat lubrificant, etc justifiquen la seva aplicació en la manufactura de ceres, paper parafinat, llumins, discs fonogràfics i diverses ceres protectores És emprat també com a aïllant elèctric, impermeabilitzant, en medicina i perfumeria i com a agent preservador d’un gran nombre de substàncies En microscòpia és usat per a…
Le Mans
Ciutat
Capital del departament de Sarthe, al Maine, França, a la confluència del riu Sarthe amb l’Huisne.
La construcció de ferrocarrils i la implantació de diverses indústries n'han impulsat el progrés i l’han convertida en un nucli industrial molt destacat material ferroviari, maquinària agrícola, manufactura de tabac i indústria alimentària, química i electrònica Cal destacar la seva aportació al perfeccionament de l’aviació i de l’automòbil És un nus ferroviari Hom hi celebra anualment una cursa automobilística internacional, coneguda amb el nom de les vint-i-quatre hores de Le Mans Antiga capital de la regió històrica i ducat de Maine comtat del Maine, és seu episcopal la catedral és…
diagrama de flux
Tecnologia
Dibuix que representa esquemàticament la seqüència d’operacions d’un procés de fabricació.
Hom l’empra especialment en la indústria química i petroliera per a donar, d’una manera gràfica i simple, una idea global de tot el procés A la pràctica, hom el construeix representant, mitjançant símbols convencionals, els aparells on hom efectua les operacions unitàries columnes, separadors, bescanviadors, calderes, etc i la instrumentació auxiliar bombes, vàlvules, dipòsits, aparells de control, etc, com també les direccions i la magnitud del flux de matèries i d’energia necessari per a la producció, i hom indica també les condicions de pressió i temperatura de les operacions De la…
Àngels Pascual de Sans
Geografia
Geògrafa i sociòloga.
Llicenciada en química per la Universitat de Barcelona i en sociologia per l’Institut des Sciences Sociales du Travail Universitat de París, es doctorà en economia per la Universitat Autònoma de Barcelona 1982 amb el treball El retorno de migrantes españoles en el ámbito europeo Professora de la Universitat Autònoma de Barcelona des del 1973, ha treballat sobre geografia de la població, migracions i metodologia de les ciències socials És coeditora de la revista “Migrations An European Journal of International and Ethnic Relations” Entre les seves obres cal destacar Movimientos migratorios y…
neurogàs
Militar
Cadascun dels composts altament metzinosos que pertanyen al grup dels èsters orgànics derivats de l’àcid fosfòric, d’estructura general
.
Els neurogasos foren sintetitzats poc abans de la Segona Guerra Mundial per Gerhard Schrader i els seus collaboradors, que en un principi estudiaren llurs aplicacions com a possibles insecticides Els neurogasos més coneguts són el tabun , el sarin i el soman Aquests composts s’introdueixen dins l’organisme per inhalació, ingestió del líquid o absorció cutània Llur toxicitat és deguda a l’activitat anticolinesteràsica que tenen, és a dir, actuen blocant l’enzim que empra l’organisme per a destruir la colinesterasa guerra química Aquest fenomen produeix dos efectes d’una banda, es perd el…
Arieh Warshel
Química
Químic israelià.
Després del servei militar 1958-1962 es graduà a l’Institut Technion de Haifa i posteriorment es doctorà a l’Institut Weizmann de Rehovot 1962, on fins el 1978 exercí la docència i feu recerca, amb estades a la Universitat de Harvard i al Laboratori de Biologia Molecular de Cambridge Gran Bretanya Des d’aquest any ha desenvolupat bàsicament la seva tasca a la Universitat del Sud de Califòrnia de Los Angeles La seva recerca s’ha orientat al desenvolupament de mètodes computacionals per a l’anàlisi de l’estructura i el funcionament de molècules orgàniques Per aquestes aportacions, el 2013…
James Edward Rothman

James E. Rothman
© The Kavli Prize
Medicina
Bioquímic nord-americà.
Estudià física a la Universitat de Yale i posteriorment es doctorà en bioquímica a la de Harvard Inicià la seva carrera professional a la Universitat de Stanford 1978, d'on passà a la Princeton 1988 i, posteriorment, al departament de bioquímica cellular del Memorial Sloan-Kettering Cancer Center 1991 Des del 2003 és professor de fisiologia a la Universitat de Columbia Nova York, on també presideix el Centre de Biologia Química Ha estudiat els mecanismes de transmissió de les vesícules cellulars, que regulen un gran nombre de funcions fisiològiques Per aquesta contribució, el 2013 li fou…