Resultats de la cerca

Situat al turó de Burriac per a controlar millor la plana litoral circumdant, té una superfície de 10 ha i està totalment envoltat per una muralla reforçada amb torres de planta quadrangular És un dels més grans de Catalunya i fou habitat pels laietans entre els segles VI i I aC i, en fundar-se la ciutat romana d’Iluro Mataró, patí un procés de despoblament Alguns autors identifiquen aquest jaciment amb l’antiga Ilduro dels laietans Les restes arqueològiques foren descobertes l’any 1915 i han estat objecte de diverses campanyes d’excavació dutes a terme pel Museu Comarcal del Maresme

És situada a la riba oriental d’una conca alluvial recorreguda pel Nera Té indústries siderúrgiques i mecàniques, hidroelèctriques i tèxtils És seu episcopal Fundada, potser, al s VII aC, fou una ciutat romana florent Durant l’edat mitjana estigué en rivalitat amb Narni i Spoleto, i a la fi del s XIV passà als dominis de l’Església S'hi han conservat restes romanes amfiteatre, teatre i muralles Cal destacar l’església romànica de San Salvatore, adossada a un edifici circular romà, i l’església de San Francesco, del s XIII, amb modificacions dels s XV-XVI

Habitada per aris i escites, formà part de l’imperi persa segle VI aC i fou ocupada, successivament, per bactrians, parts, pels kušān i, finalment, destruïda pels huns segle V Centre cultural i artístic important, és la síntesi de les cultures mesopotàmica, zoroastriana, budista, grega, hindú, xinesa i jueva Centre budista, la seva universitat mencionada al Mahābhārata i al Rāmāyaṇa s’especialitzà en medicina, dret, ciències ocultes i arts, sobretot pintura i escultura Actualment és un centre arqueològic que conté restes des de l’època persa fins al període dels guptes, i hi sobresurten els…

Es troba a l’extrem nord del terme, prop del límit amb el d’Aguilar de Segarra, sobre cal Conco En romanen notables restes, conegudes pel Monestir , que indiquen que l’església fou feta al s XII Existia ja el 1197, i depenia de Sant Pere de la Portella Pràcticament no tingué comunitat només un prior i un o dos servents Els priors eren a la vegada monjos de la Portella Es perden les seves notícies al s XVI En depenien l’església de Santa Maria del Pla i la de Sant Miquel, preromànica, ara excavada, no lluny de Sant Pere del Mont

Travessada per una serra que culmina al mont Fengari 1600 m, a la part SE, els conreus de cereals alternen amb la garriga i el bosc a les zones més elevades La població es concentra a Samotràcia, la capital, dita també Khōra Habitada pels caris, pels tracis i pels samis vers el segle VIII aC, participà en la lliga naval àtica 478 aC Caiguda en poder macedònic, passà després als romans i als bizantins Possessió genovesa 1530, fou presa pels turcs i recuperada 1912 pels grecs Cèlebre antigament pels cultes mistèrics, conserva restes arqueològiques importants, entre les quals la de Victòria de…

L’església parroquial de Sant Cristòfol fou possessió del monestir de Gerri L’antic castell de Peramea , les restes del qual s’aixequen damunt la població, és esmentat ja a mitjan segle XI dins el comtat de Pallars i en tingué la jurisdicció el monestir de Gerri Passà després als comtes de Pallars i posteriorment als comtes d’Erill Fou municipi independent fins el 1969 Església parroquial de Sant Cristòfol © Xevi Varela L’antic terme comprenia els pobles de  Balestui , Pujol i Cortscastell , el llogaret de Canals , el despoblat del Comte , l’antic hostal de Morreres i el Perabella

Segons la tradició hi nasqué sant Ramon de Penyafort vers el 1180, i del primitiu edifici resten uns torricons i llenços de murs El 1603 n'era propietària la família Espuny, que el vengué als dominicans, els quals hi construïren el convent i l’església actuals de Sant Ramon de Penyafort, ampliats i renovats al s XVIII Fou secularitzat i venut el 1837, però conserva encara el culte i el caràcter de santuari En el presbiteri es guardaren molt de temps les restes de Ramon de Penyafort i de fra Joan Guasc, fundador del convent, traslladades després a Barcelona

Centre comercial molt actiu per les exportacions vers la península, és també un port important pel tràfic de passatgers Fundada, probablement, pels grecs el s VI aC, aviat esdevingué una base cartaginesa Conquerida pels romans l’any 259 aC, decaigué a l’època imperial Feu de diverses famílies, entre les quals els Borja a l’època de dominació catalana de Sardenya, conserva restes d’una necròpoli púnica i d’unes quantes construccions romanes L’església de San Simplicio s XI-XII és una de les esglésies romàniques més antigues i més interessants de Sardenya, amb planta basilical i tres naus

Gràcies a la comercialització de l’hulla de la conca del Ruhr, molt pròxima, hi foren creades indústries metallúrgiques, tèxtils i químiques Centre comercial important i molt ben comunicat D’origen celta, Trajà en féu una colònia romana Ulpia Novo Magus i un centre important dins la Germània inferior Convertida en palatinat per Carlemany i ciutat imperial des del 1230, fou després membre de la Hansa Romanen restes d’una capella de setze costats del temps de Carlemany i la Grote Kerk o Sankt Stevenskerk, dels s XIII-XV L’ajuntament és del 1554 Té diversos museus, teatre, etc Universitat…

Les restes de la ciutat palesen, arquitectònicament, una ruptura amb la tradició zapoteca i l’assoliment d’una gran perfecció en l’estil façanes blanques, salons esbarjosos, patis, columnes interiors, etc exteriorment els edificis són adornats amb greques fetes amb pedra, i els interiors ho són amb mosaics i pintures mixteques Ocupada pels asteques el 1490, la ciutat s’ha conservat com a conjunt de cinc grups d’edificis grup de la rectoria, dels arbres, del rierol, de les columnes i del sud molt estudiat, aquest conjunt ha permès la diferenciació cultural entre…