Resultats de la cerca
Es mostren 15968 resultats
Sant Jaume de Malagarriga (Pinós de Solsonès)
Art romànic
Una vista de l’exterior de l’església amb la part de llevant a primer terme L Prat Situació La carretera de Manresa a Solsona, entre els punts quilomètrics 25 i 26, travessa un petit enclavament que pertany al municipi de Pinós, situat just al límit comarcal del Bages Mapa 330M781 Situació 31TCG834385 En aquest punt, al punt quilomètric 25,500, a mà dreta venint de Solsona, després d’haver deixat enrere el pont de Malagarriga damunt el Cardener, hi ha un camí que porta directament a la casa i església de Malagarriga JCT Història L’església de Sant Jaume de Malagarriga, pel seu emplaçament,…
Sant Joan o Sant Gervasi de Molins (Llobera de Solsonès)
Art romànic
Situació Les runes d’aquesta església són situades a prop del mas Molins, dins la parròquia i municipi de Llobera Mapa 330M781 Situació 31TCG742436 Per anar-hi des de Solsona estant cal agafar la carretera de Torà fins a trobar, havent fet 8 km, un trencall a mà esquerra amb un senyal que indica que la casa Molins és a 0,650 km Havent arribat a la casa, el que resta de l’església es localitza a uns pocs metres, cap a llevant Història Hem pogut localitzar i identificar aquesta església, inèdita, a través de referències documentals La primera és un document de l’any 1097 una donació a Santa…
Sant Esteve d’Èguet
Art romànic
El poble d’Èguet és situat a l’esquerra de la ribera d’Èguet, a 3 km de Fontromeu La seva parròquia, dedicada a sant Esteve, és esmentada sota la forma Egadde , en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell, document datat del 819, però que en realitat sembla que fou redactat a la darreria del segle X Posteriorment, segons la butlla de confirmació de béns que l’any 1163 atorgà el papa Alexandre III en favor de l’abadia de Sant Martí del Canigó, hi ha referència que aquest monestir tenia diverses possessions praedia dins la parròquia de Sancti Stephani de Egued A…
Giovanni Battista Martini
Música
Teòric musical, compositor i pedagog italià.
Vida Després de dur a terme estudis de cant, violí, clavicèmbal i composició, el 1725 fou nomenat mestre de capella de l’església de Sant Francesc, a Bolonya, on fou ordenat de capellà quatre anys més tard El 1753 assistí, a Roma, a l’èxit obtingut per la seva música, arran del qual li oferiren el càrrec de mestre de capella de Sant Pere, que rebutjà Martini fou el teòric musical més notable de l’Europa de la segona meitat del segle XVIII, encara que això limità la seva importància com a músic i documentalista tenia una biblioteca amb més de 17 000 volums La seva Storia della Musica , que…
Pasquale Anfossi
Música
Compositor italià.
Vida El 1744 es traslladà a Nàpols, on perfeccionà els estudis de violí i estudià composició amb Piccinni i A Sacchini al Conservatori de Santa Maria di Loreto Acabats els estudis musicals, des del 1752 exercí de violinista en nombrosos teatres de la ciutat La seva primera composició fou la Serva spiritosa , presentada a Roma el 1763 L’estrena, el 1773, de L’incognita perseguitata al Teatre Alibert de Roma li valgué el reconeixement internacional, i li obrí les portes de París A partir del 1781, el canvi en la seva producció i l’aversió pel mètode de cant francès el dugueren a triomfar encara…
Constanzo Porta
Música
Compositor italià.
Vida Pertangué a l’orde dels menorets Estudià a Venècia amb A Willaert i allí conegué Claudio Merulo A partir del 1522 exercí com a mestre de capella a la catedral d’Osimo A continuació es feu càrrec del magisteri de capella de les catedrals de Pàdua 1565-67, 1589-1601, Ravenna 1567-74 i Loreto 1574-80 També passà algun temps a la cort dels Gonzaga, a Màntua La major part de la seva producció musical és de caràcter sacre El seu estil es mantingué fidel als procediments tècnics i estilístics de la polifonia francoflamenca Destacà en la composició de motets De les seves quinze misses, dotze…
Henry Du Mont
Música
Compositor i organista francès d’origen belga.
Vida Realitzà els seus primers estudis musicals com a escolà o nen cantor de la catedral de Maastricht, on també fou organista Després d’estudiar a Lieja amb Léonard de Hodemont, el 1638 s’establí a París, on canvià el seu cognom original de Thier per la traducció francesa El 1643 fou nomenat organista de Saint-Paul, al barri de Marais, càrrec que simultaniejà amb el d’organista i clavicèmbal del duc d’Anjou, el germà de Lluís XIV, i, més tard, de la reina Maria Teresa d’Àustria El 1663 esdevingué vicemestre de la capella reial i fins el 1683, que es retirà, fou el mestre de…
Giovanni Francesco Anerio
Música
Compositor i organista italià.
Vida Entre el 1575 i el 1579 fou escolà de cant a Sant Pere de Roma, llavors sota la direcció de Palestrina, i també serví com a organista a diverses esglésies romanes Del 1600 al 1603 fou mestre de capella a Sant Joan del Laterà El 1616 s’ordenà de sacerdot Ocupà llocs d’organista i mestre de capella a diverses ciutats italianes i tornà de nou a Roma com a mestre de capella de Santa Maria dei Monti 1613-20 Cap al final de la seva vida esdevingué mestre de capella de la cort de Segimon III de Polònia, a Cracòvia Durant la primera etapa romana entrà en contacte amb l’Oratori de…
Andrés de Segurola
Música
Cinematografia
Nom amb què és conegut el baix i actor Andreu Perelló de Segurola.
Vida D’origen aristocràtic, es traslladà a Barcelona amb la seva família En quedar-se orfe, estigué sota la custòdia d’uns tutors i inicià la carrera de dret, que compaginà amb els de cant al Conservatori Municipal de Barcelona Havent rebut els consells d’H Darclée, el 1895 debutà al Gran Teatre del Liceu com a baix en Gli Ugonotti També actuà al Teatro Real de Madrid, Lisboa, París, Milà, Londres, Valparaíso Xile el 1897, Mèxic i l’Havana, on introduí l’òpera Juntament amb Enrico Caruso i Antonio Scotti eren coneguts com a Els Tres Mosqueters El 1901 debutà en la Metropolitan…
,
esmalt
Placa de coberta d’un missal, en coure daurat i gravat amb esmalt champlevé, que representa l’escena del Calvari (segle XIII)
© Fototeca.cat
Art
Objecte adornat d’esmalt.
A l’antic Egipte era coneguda la tècnica de l’esmalt, però és a Grècia 800 aC on hom ha trobat les joies més antigues amb incrustacions d’esmalt El mantell de l’estàtua de Zeus de Fídies estava decorat amb esmalts de tipus cloisonné alveolat Els celtes ornaven llurs armes amb la tècnica del champlevé , tècnica consistent a rebaixar el gruix del metall, formar dibuixos i omplir els alvèols obtinguts amb esmalts, preferentment de to vermell Des del segle V adquiriren una gran importància els esmalts bizantins, fets sobre làmina d’or amb cloisons finíssims Hom en troba importants exemplars a…