Sant Esteve d’Èguet

El poble d’Èguet és situat a l’esquerra de la ribera d’Èguet, a 3 km de Fontromeu. La seva parròquia, dedicada a sant Esteve, és esmentada sota la forma Egadde, en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell, document datat del 819, però que en realitat sembla que fou redactat a la darreria del segle X.

Posteriorment, segons la butlla de confirmació de béns que l’any 1163 atorgà el papa Alexandre III en favor de l’abadia de Sant Martí del Canigó, hi ha referència que aquest monestir tenia diverses possessions (praedia) dins la parròquia de Sancti Stephani de Egued. A la darreria del segle XIII, els anys 1279 i 1280, l’església parroquial d’Èguet va contribuir a satisfer la dècima que es recaptava dins la diòcesi d’Urgell aquells anys.

Entre els anys 1312 i 1314, consta que l’ecclesia Sti. Stephani d’Eguet va ser objecte de visita per part dels delegats de l’arquebisbe de la població de Tarragona i que l’any 1391 satisfeu la dècima col·lectada en aquell moment a la diòcesi urgellenca.

Tot i el seu origen romànic, aquest temple va ser molt modificat en època moderna; és un edifici d’una sola nau coberta amb volta apuntada, amb la porta a la façana de ponent, que conserva a l’altar major un notable retaule d’època barroca dedicat a sant Esteve.

A l’església parroquial d’Èguet es conservava una marededeu romànica de fusta, que menciona Emile Rous (1890, pàg. 45); diu d’aquesta imatge que estava arraconada a la sagristia del temple i era molt semblant a la Mare de Déu negra de Chârtres, segons un antic dibuix; també en parlen F. Monsalvatje (1914, vol. 23, pàg. 56) i E. Brousse (1926, pàg. 320). Però J. Martí Sanjaume no en diu res l’any 1927 en el seu llibre Las Vírgenes de Cerdana.

Brousse donà les precisions següents: la Mare de Déu era asseguda i de fusta, semblant a les d’Odelló i de Font-romeu; era esculpida amb molt poca traça i empastifada de colors. Per Brousse, es tractava d’una imatge que podia ser datada al segle XII. Però fora del fet que aquesta imatge romànica ha existit, no ens podem fiar gaire de la datació proposada per Brousse.