Resultats de la cerca

Fou fundada per l’empresari català Damià Mateu i l’enginyer suís Marc Birkigt, establert a Barcelona des del 1899 La seva activitat esportiva s’inicià el 1909, després que la marca adeqüés alguns dels models a la competició per desig exprés del rei Alfons XIII El debut fou a la Copa Catalunya d’aquell any, amb tres cotxes de quatre cilindres, que foren millorats el 1910 i arribaren a la segona posició, darrere Peugeot El mateix 1910 s’imposaren a la Copa de l’ Auto francesa, fet que augmentà considerablement el prestigi de la marca a França, fins al punt d’obrir una important sucursal a…

Començà a cantar en locals de la seva ciutat natal Emprà el nom artístic Conchita Piquer El compositor Manuel Penella, dedicat al món de la comèdia musical i la revista, fou qui la descobrí i la contractà per fer una gira per Mèxic, gira que començà el 1922 Per a ella Penella escriví diverses cançons, entre les quals La maredeueta Abans d’anar a Mèxic, però, Piquer actuà a Nova York i l’èxit obtingut fou tal que se suspengué el projecte mexicà i restà durant cinc anys als Estats Units El 1927 tornà a Europa i actuà a Madrid, Sevilla, Màlaga i altres ciutats de l’Estat espanyol Intervingué…

Advocat, fixà definitivament la seva residència a Barcelona el 1874, i uns èxits professionals el dugueren aviat a la presidència de l’Acadèmia de Jurisprudència en 1876-77 i de l’Ateneu Barcelonès el 1878 A partir del 1883 presidí el comitè provincial del partit republicà progressista Fou regidor per primera vegada en 1885-89, en temps de Rius i Taulet, al qual féu costat per a l’organització de l’Exposició Universal de 1888 rebé llavors les primeres crítiques respecte a una possible conxorxa amb el partit liberal dinàstic Tanmateix, després de signar la Unió Republicana del…

Fou membre del CN Sabadell, on centrà tots els seus èxits en un sol any 1972, durant el qual fou campió absolut de Catalunya de 100 m lliure, 100 m papallona, i 200 i 400 m estil individual Doble campió estatal hivern i estiu de 200 m estil individual, fou finalista olímpic en la prova de relleus 4 × 100 m lliure Per aquesta darrera actuació rebé la medalla extraordinària al mèrit esportiu de la federació espanyola

S’inicià amb el Club Ciclista Cornellà l’any 1983 Alternà èxits a la pista i a la carretera en categories inferiors S’introduí a la modalitat de tàndems i participà en els Jocs Paralímpics de Sydney 2000, es proclamà campió del món i d’Espanya de fons 2001 i assolí la medalla de bronze als Campionats d’Europa del mateix any Integrà l’equip Genesis 2003-08 abans d’incorporar-se a la Societat Ciclista Ilerdense

Fou fundada al novembre del 2004 per Josep Lluís Giralt i Argelagues, primer president de l’entitat Desenvolupà les seccionsdedicades a les especialitats d’aigua dolça, mar i càsting, però la que obtingué els primers èxits fou la d’embarcació fondejada, que aportà regularment competidors a la selecció catalana Josep Lluís Giralt i Argelagues, Josep Parada Sáez i Francesc Calabuig i Codorniu hi aconseguiren medalles d’argent 2007, 2009 Participa regularment en els Campionats d’Espanya de clubs

Fill del fundador de la Unió Esportiva Santboiana, Baldiri Aleu i Torres, fou un dels millors jugadors catalans dels anys cinquanta i seixanta Jugà en el primer equip de la Santboiana des del 1955 fins al 1967, època de grans èxits Jugant en la posició de mig d’obertura i essent una peça clau de l’equip, guanyà cinc Campionats d’Espanya consecutius entre el 1958 i el 1962 Fou vuit vegades internacional amb la selecció espanyola

L’autor hi tracta del tema de l’educació i reacciona amb contundència contra el món de la sofística, en un moment que aquesta escola havia assolit uns èxits notables Hi ha sobretot una paròdia burlesca de Sòcrates el filòsof tenia cercles hostils que militaven en el partit polític del qual Aristòfanes era partidari entusiasta, que, tanmateix, sembla que no s’ajusta a la realitat Els núvols ha estat traduïda al català per MBalasch ‘Les bromes’, 1970

Juntament amb Vicky Plana, fundà la companyia de teatre La Cubana Es donaren a conèixer amb  Cubana’s Delicatessen 1983 i amb una versió de La tempestat de W Shakespeare 1986 Inicialment també actor, ha anat abandonant aquesta faceta per concentrar-se en la direcció, la dramatúrgia i l’adaptació, amb èxits com ara  Cómeme el coco negro 1989, Cegada de amor 1994, Una nit a l’òpera 2001 o la sèrie de televisió Teresina, SA 1992, etc

Es formà a Pesaro, Roma i Nàpols amb Paisiello, i debutà com a operista amb I Solitari di Scozia 1815 Aviat mostrà elements romàntics, i assolí èxits a tot Europa, especialment amb La pastorella feudataria 1824 a Barcelona el 1826 i amb Giulietta e Romeo 1825, el darrer acte de la qual sovint substituí el de l’òpera de Bellini del mateix tema fins avançat el s XIX També deixà ballets, cançons i un mètode de cant