Resultats de la cerca
Es mostren 870 resultats
La Xina llança el darrer satèl·lit d’un GPS propi
La Xina llança un coet Llarga Marxa amb el darrer dels 35 satèllits Beidou Un cop en òrbita, el satèllit completarà un sistema de posicionament global independent del GPS nord-americà, el Galileo europeu i el GLONASS rus
Hiperíon
Astronomia
Satèl·lit de Saturn, descobert per W.C. Bond el 16 de setembre de 1848.
L’òrbita entorn del planeta té un semieix major d’1481000 km i un període de revolució de 21 dies 6 hores i 31 minuts Té una magnitud aparent visual, quan Saturn és en oposició, de 14,2
base
Astronàutica
Zona destinada al llançament de coets de sondeig atmosfèric, balístics o espacials.
Consta d’un conjunt d’installacions centre de control, estructures de llançament, sistemes de seguiment i de localització, etc Convé que les bases de llançaments espacials siguin situades prop de l’equador terrestre per tal de poder aprofitar la major velocitat tangencial, causada per la rotació de la Terra, en benefici de la velocitat atesa pel coet, i també per tal de tenir una major llibertat en l’elecció de la inclinació de l’òrbita dels satèllits artificials que han d’ésser llançats des de la base La latitud geogràfica del lloc correspon a la mínima inclinació d’òrbita…
astronàutica
Interior de la bodega d’una llançadora espacial nord-americana
© Fototeca.cat
Astronàutica
Conjunt de ciències i tecnologies aplicades a l’estudi i al desenvolupament de la locomoció de ginys per l’espai extraatmosfèric, com també la seva explotació científica, militar o comercial.
El terme astronàutica fou proposat el 1927 per Joseph H Rosny i fou progressivament adoptat en quasi totes les llengües, excepció feta del rus, en el qual hom ha donat preferència a la forma cosmonàutica En l’estat actual del coneixement científic l’únic sistema per a propulsar un vehicle per l’espai, a part la hipotètica vela solar , és el del motor coet en qualsevol de les seves modalitats químic, nuclear, elèctric, etc El camí seguit pels vehicles espacials durant la major part del viatge és lliure, és a dir, l’astronau es mou únicament obeint les lleis de la mecànica celeste en funció de…
Urà

Urà i els seus anells (2012).
W. M. Keck Observatory (Marcos van Dam)
Astronomia
Planeta del sistema solar, el setè atenent la seva proximitat al Sol, situat després de Saturn i abans de Neptú.
A causa de la seva escassa brillantor, no fou descobert fins que el 1781 William Herschel l’observà amb un telescopi de 16 cm de diàmetre El semieix major de l’ellipse orbital fa 3008 milions de quilòmetres 20,11 UA i el seu període orbital és d’una mica més de 84 anys Urà fa una volta sobre si mateix mesurada respecte a les estrelles en 15,5 hores Aquesta rotació és retrògrada la projecció sobre el pla orbital del moviment de rotació és de sentit contrari al del moviment orbital això és conseqüència de la gran inclinació de l’equador respecte al pla orbital, que fa que el pol N estigui per…
A Sabadell, ple de la Confederació Regional del Treball de Catalunya de la CNT
Ple de la Confederació Regional del Treball de Catalunya de la CNT a Sabadell la direcció trentista és substituïda per una d’insurreccionalista les federacions de Lleida i Girona, que són expulsades per reformistes, se situaran en l’òrbita del BOC
evecció
Astronomia
Desigualtat periòdica dels valors mesurats de la longitud astronòmica de les distintes posicions de la Lluna, respecte als seus valors teòrics.
El període és de 31,807 dies, i l’amplitud, d’1° 16’ 20,4’ L’evecció és deguda als desplaçaments del perigeu de l’òrbita lunar i a les variacions de la seva excentricitat causades per l’atracció solar
H-1
Astronàutica
Primer de la sèrie de coets-llançadors japonesos.
Dissenyat amb suport dels nord-americans, però de projecte purament japonès, L' H-II , fou llançat el 1993 amb la missió de fer enlairar un avió espacial japonès anomenat HOPE, i permeté posar en òrbita geoestacionària satèllits de 2 t
Calipso

Calipso
NASA
Astronomia
Satèl·lit de Saturn.
Fou descobert per Pascu, Seidelmann, Baum i Currie el 1980 Orbita a una distància mitjana del centre del planeta de 295000 km i té un diàmetre de tan sols 26 km És un dels satèllits naturals més petits del sistema solar
Vesta

Vesta (imatge del 2012 obtinguda per la nau Dawn)
© NASA / JPL-Caltech / UCLA / MPS / DLR / IDA
Astronomia
Asteroide número 4 del catàleg general.
Té un diàmetre de 650 km, i el semieix major de la seva òrbita és de 2,361 UA Quan és en oposició té una magnitud de 6,7 Fou descobert per l'astrònom Heinrich Wilhelm Olbers el 29 de març de 1807
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina