Resultats de la cerca
Es mostren 306 resultats
ports de Morella
Conjunt orogràfic que constitueix l’extrem septentrional del sistema ibèric valencià.
Ha estat integrat, abusivament, en les serres del Maestrat, que accidenten realment el vessant mediterrani directe, mentre que els ports constitueixen la divisòria hidrogràfica entre aquest vessant i la conca de l’Ebre subconca del Bergantes, afluent del Guadalop, delimitada pel S i per l’E Els ports de Morella s’acaben al N, enfonsats sota el Terciari de la Depressió de l’Ebre, mentre que el límit W, ja dins Aragó, manca de definició morfològica Considerats així, els ports són constituïts per calcàries, gresos i alguns conglomerats, de materials que sofriren una sedimentació epicontinental o…
Antoni Bassas i Onieva

Antoni Bassas i Onieva
© Catalunya Ràdio
Periodisme
Periodista i guionista de ràdio i televisió.
Biografia Inicià la seva carrera a Ràdio Joventut de Barcelona, on passà a formar part de l’equip de transmissions de futbol en català de Joaquim Maria Puyal i Ortiga , amb qui collaborà a Ràdio Barcelona , entre el 1981 i el 1985, i a Catalunya Ràdio , entre el 1985 i el 1995 A TV3 fou presentador del concurs televisiu Tres pics i repicó del 1988 al 1991 i del programa de debat Polèmic i fou el creador, amb Lloll Bertran , dels personatges televisius Vanessa i Sandra Al gener del 1995 es féu càrrec del programa El matí de Catalunya Ràdio Presentat i dirigit per ell mateix,…
muntanyes Napier
Conjunt de pics de l’Antàrtida, a la terra d’Enderby, entre la badia d’Amundsen i la badia d’Eduard VIII.
torrent de Llisat
Riu
Afluent per la dreta de l’Éssera que neix al vessant S dels pics de Bagüenyola, dins el terme de Saünc (Ribagorça).
La seva capçalera vall de Barbarissa és centrada per l’estany de Barbarissa El conjunt de la conca és anomenat vall de Saünc
Monturull-puig Pedrós
Típic aspecte de les pedregoses planes que coronen les muntanyes del nord de la Cerdanya, en aquest cas vora el puig Pedrós Oriol Alamany Monturull-puig Pedrós 16, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Pre-pirineus L’extrem sud-oriental dels Pirineus centrals és constituït per un extens sistema orogràfic situat a cavall de la Cerdanya, Andorra i l’Alt Urgell Cal distingir-hi, però, dues parts culminals separades per la Portella Blanca d’Andorra 2519 m, lloc on conflueixen les capçaleres del riu de la Llosa i del torrent de Campcardós La part més occidental, delimitada per la…
Wetterhorn
Muntanya
Muntanya dels Alps Bernesos, Suïssa, a l’W de Grindelwald, amb diversos pics: Mittelhorn (3701 m), Rosenhorn (3689 m) i Wellhorn (3192 m).
arboradura
Transports
En un veler, conjunt de peces de fusta i de ferro, principalment pals, vergues, pics, botavares i antenes, destinades a suspendre les veles.
A cada tipus d'aparell correspon una arboradura diferent
can Tintorer

Mina de variscita de can Tintorer
© Fototeca.cat
Mines d’època neolítica del municipi de Gavà (Baix Llobregat), les úniques en tot l’àmbit de la península Ibèrica.
Són situades en una zona de gran vàlua mineralògica d’unes 250 ha, que ha estat explotada, d’una forma més o menys continuada, des del Neolític mitjà fins al començament del segle XX Les explotacions dutes a termes pels homes neolítics tenien per objecte la recerca de fosfats i silicats lidita, variscita i ocres Aquests minerals, que es troben estratificats entre el sòcol paleozoic de llicorelles silurianes, són aptes per a la fabricació d’un cert tipus d’utillatge i d’objectes ornamentals Per a l’explotació dels minerals, empraren la tècnica de sustentació dita de cambra i pilar, utilitzada…
pic de Posets
Cim
Cim (3.375 m) del Pirineu axial, entre la Ribagorça i el Sobrarb (Aragó).
És el segon en elevació dels Pirineus i dels Països Catalans Situat 4 km en línia recta al S de la divisòria estatal Centra les crestes ponentines del massís de Posets , parió del de la Maladeta És format per un aflorament granític intrusiu, voltat d’una aurèola de silicats metamòrfics ampelites, llicorelles, etc resultat de l’acció del granit damunt els sediments, sovint calcaris, del Silurià i el Devonià Precisament el contacte del granit amb les calcàries devonianes té un efecte de circulació hipogea a la capçalera del riu d’Estós amb canvi de conca similar a la de l’alt Éssera a la…
La vall Ferrera i la vall de Cardós
Panoràmica des de l’estany de Naorte cap a llevant, amb els abruptes vessants dels Guins de l’Ase i els pics de Sotllo i dels Estanys Aquests cims formen part del mateix conjunt muntanyós que la pica d’Estats, màxima alçada del Principat de Catalunya Xavier Moreno La vall Ferrera i la vall de Cardós 22, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Prepirineus Per damunt de la població de Llavorsí, les valls d’Àneu, Cardós i vall Ferrera, d’orientació predominant N-S, són els tres eixos bàsics sobre els quals s’estructura l’Alt Pallars Les dues darreres, integrants d’aquest espai, són…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina