Resultats de la cerca

Cada vogador s’asseu en un banc corredís proveït de rodetes que es mou damunt d’uns carrils, de manera que pot aplicar a la voga la força de les cames, a més de la dels braços Hi ha set tipus d’ outrigger olímpics les especialitats olímpiques són de 2 i 4 remers sense timoner i de 2, 4 i 8 remers amb timoner rem Una variant és l’ esquif

També anomenat noció genèrica , idea i entitat abstracta i oposat a l’individual, particular i singular, el concepte universal ha estat objecte de les més vives polèmiques al llarg de la història de la filosofia des de Plató i Aristòtil, sobretot a l’edat mitjana, pel que fa a la determinació del seu estatus ontològic Així, l’anomenada qüestió dels universals determinà el que hom pot caracteritzar com a triple posició ontologicognoseològica davant el problema d’una banda, la del realisme exagerat sovint denominat simplement realisme , que estableix l’existència dels universals en…

Consta d’una pista d’atletisme sintètica de vuit carrers, amb gespa natural a l’interior, on també es pot practicar el rugbi Hi entrenen els atletes de la Unió Atlètica Montsià Forma part d’un gran complex poliesportiu que també dona servei al Centre de Tecnificació Esportiva de les Terres de l’Ebre-Amposta, destinat a la formació i a l’entrenament d’esportistes d’alt nivell de rem, esgrima, atletisme, handbol i natació

Formà part del Club de Rem Tortosa Fou subcampió d’Espanya absolut en dos amb timoner 1957 i tercer en quatre amb timoner 1955, 1956 Participà als Jocs del Mediterrani del 1955 celebrats a Barcelona Rebé la primera medalla al millor esportista del CR Tortosa 1957 Un cop retirat fou directiu de l’entitat i posteriorment fou un dels fundadors del Club Nàutic Sant Carles de la Ràpita També practicà la vela en la classe creuer

Vinculat al Club de Rem Ruber, es proclamà campió d’Espanya en quatre amb timoner 1951, 1952 i dos amb timoner 1952, sempre a la canya En la primera especialitat, guanyà la medalla de bronze en el Campionat del Món 1951 i disputà els Jocs Olímpics de Hèlsinki 1952, i es convertí en l’esportista més jove que participà en uns Jocs També participà en els Jocs Olímpics de Hivern de Grenoble 1968, en l’especialitat de luge

Amb el Reial Club Marítim de Barcelona aconseguí un segon lloc al Campionat d’Espanya de iol de quatre 1998, un tercer lloc de iol de dos 1999 i també fou subcampiona de la Regata Internacional de Llagut Català 2001 Amb la selecció catalana fou subcampiona de la Copa del Rei en outrigger de quatre 1999, 2000 Uns quants anys més tard, entrà a formar part de la junta directiva de la Federació Catalana de Rem, presidida pel seu pare, Miquel Lluís Rutllant

Formà part de l’equip del Reial Club Nàutic de Tarragona Fou cinc cops campió d’Espanya, quatre en vuit amb timoner 1944-47 i una altra en quatre amb timoner 1947 Fou també subcampió d’Espanya en quatre amb timoner 1945, 1946 i tercer classificat en quatre amb timoner 1950 i en vuit amb timoner 1951 També aconseguí diverses vegades el títol de campió de Catalunya Un cop retirat, el 1957 fou delegat de rem i directiu del seu club

Per a mesurar-la hom empra diverses unitats, com el gray el röntgen, el rad i el rem La quantitat o dosi d’irradiació dosi absorbida a què és sotmès el cos humà per terme mitjà a qualsevol punt de la Terra és d’uns 100 millirems l’any, quantitat que augmenta amb l’altitud El potassi-40 present en els materials de construcció d’habitacions, la televisió, els raigs X, els centres nuclears, etc, són factors que participen en la irradiació del cos humà

Fou fundat el 1964 amb seu a la platja de Cambrils, on una seixantena de famílies compraren el local social de l’entitat En una primera etapa, els socis es dedicaren al rem competitiu i organitzaren dues edicions de la baixada a l’Ebre amb iols amb timoner, sota la denominació de Curses Iberus Marenostrum Els darrers anys preval la pràctica de la vela lleugera Els presidents de l’entitat han estat Andreu Pujol, Ismael Boj, Francesc Xavier Capdevila, Miquel Caelles, Miquel Garcia i Anton Brufau

Membre del Club de Rem Amposta, fou campió d’Espanya en dos sense timoner a Banyoles 1996, en quatre amb timoner a Legutiano 1997 i en quatre scull a Mequinensa 1998 Assolí vuit títols de campió de la Copa del Rei i sis campionats estatals amb la selecció catalana Guanyà diverses medalles en regates internacionals i disputà tots els Campionats del Món entre el 1995 i el 2002 Obtingué una medalla de bronze en els Jocs Mediterranis de Bari 1997 en la prova de quatre sense timoner