Resultats de la cerca

Fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol l’any 1925 i hi romangué fins a la temporada 1928-29 Guanyà el Campionat de Catalunya 1929 i la Copa 1929, encara que no disputà la final Jugà amb la selecció catalana en dues ocasions Posteriorment, jugà al Racing de Madrid

Desenvolupà la seva carrera al Reial Club Deportiu Espanyol Fou campió de Catalunya de 3000 m obstacles 1944, 1945, 1947, 1948, 1950, 5000 m 1947, 10000 m 1945, 1948 i cros 1945, 1946, 1947, i campió d’Espanya de 3000 m obstacles 1945, 1946, 1948, 5000 m 1946, 1947, 10000 m 1945 i cros 1946, 1947, 1949, 1951 Participà dues vegades en el Cros de les Nacions 1949, 1951 i en els Jocs Olímpics de Londres 1948, on competí en 10000 m i 3000 m obstacles i fou el primer català finalista olímpic en la darrera prova Superà els rècords d’Espanya i de Catalunya de 10000 m i 3000 m obstacles 1946 Un cop…

Tot i néixer a l’Argentina, els seus pares eren catalans L’1 de novembre de 1915 fou elegit president del Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona El càrrec li fou renovat el 18 de desembre de 1917, però uns quants mesos més tard deixà la presidència en produir-se una nova renovació de la junta Durant el seu mandat es creà la secció d’atletisme i l’equip de futbol es proclamà campió de Catalunya 1918

Fou jugador del Real Madrid i posteriorment del Futbol Club Barcelona 1913-19 Disputà 103 partits amb la samarreta blaugrana com a migcampista, marcà 9 gols i obtingué el Campionat de Catalunya 1916, 1919

Militant d’Esquerra Republicana de Catalunya des del 1933, fou regidor de Cultura de l’Ajuntament de Sabadell 1933-39 El 1937 fou nomenat president de la Federació de Municipis Catalans En acabar la Guerra Civil Espanyola, després de passar pel camp de concentració d’Argelers, s’exilià a Xile, on fundà una empresa vinícola A Santiago fou membre del Centre Català i de l’Agrupació Patriòtica Catalana, i un dels fundadors de l’editorial El Pi de les Tres Branques El 1959 publicà a Mèxic el Cant a la ciutat obrera , sobre el Sabadell natal

Doctora en ciències biològiques per la Universitat de Barcelona 1973 i catedràtica de biologia cellular de la Universitat de Barcelona des del 1985 emèrita des del 2013 Els seus àmbits de recerca se centraren en la biologia de la reproducció d’espècies d’interès en aqüicultura, la histopatologia de molluscs bivalves i els processos de bioacumulació en bivalves marins Formà part de la Xarxa de Biologia de la Reproducció 1995 i des del 1997 fou membre del Centre de Referència de Recerca i Desenvolupament en Aqüicultura de la Generalitat de Catalunya L’any 1988 ingressà a l’Institut d’Estudis…

Neta del geògraf Pau Vila, estudià música amb Blanca Selva i Joan Massià i musicologia amb Higini Anglès i Bernhard Rövenstrunck Exercí la crítica musical a Serra d’Or i El Ciervo , i fou autora de La música contemporània 1974, traduïda a diversos idiomes  Bibliografia crítica de la "festa" o "Misteri d’Elig" 1975, amb Roger  Alier Història de la música catalana 1985 Pau Casals, una vida musical 1985   Mil anys de música catalana 1991, Mozart, un genio musical 1993 i Conchita Badía, 1897-1975 Canción de arte 1997, amb Rafael del Pino i Carlos Manso i editat per Archivo Manuel de Falla…

Germà de Manuel Ainaud i Sànchez Estudià a Bèlgica amb Mathieu Crickboom i després anà a Barcelona, on collaborà amb el Quintet Casals L’any 1905 fundà a la capital catalana una acadèmia de música que dugué el seu nom Fou director artístic de l’Associació Íntima de Concerts de Barcelona Escriví un mètode per a violí i compongué un recull de cançons infantils harmonitzades 1935 Bibliografia Ainaud i Sànchez, Enric Método de violín teórico y práctico Methodo de violino theorico e pratico , Iberia Musical Boileau, Barcelona 19–

Cirurgià, fou el primer a lligar els aneurismes de l’artèria ilíaca externa 1796

Renovà la moda femenina, de la qual eliminà, al voltant del 1908, una sèrie de guarniments i ornaments no funcionals, així com la cotilla Treballà amb un magnífic equip de decoradors i pintors, del qual es destaquen RDufy i MVlaminck Després de la Primera Guerra Mundial tancà la seva casa de modes, que obrí novament vers el 1925, per participar a l’Exposició d’Arts Decoratives de París Retirat a Provença, escriví les seves memòries En habillant l’époque 1931, i es dedicà a la pintura