Resultats de la cerca
Es mostren 879 resultats
Capellà de Bolquera
Literatura catalana
Poeta.
Sacerdot i capellà de Bolquera AltaCerdanya, fou xantre i arxiprest i residí un quant temps a Carcassona De les tres poesies del Cançoneret de Ripoll que porten el seu nom, la millor és Li fait Dieu son escur , cançó adjectivada on, a partir de rimes derivatives, encadena una sèrie de lamentacions sobre l’ordre material i espiritual de l’home Les seves composicions denoten una forta influència de Cerverí de Girona, a causa de la qual se li atribueix també altres poemes En l’obra conservada es mostra com a poeta cortès, clergue moralista, home turmentat i autor de…
,
Carles de Banyuls i Comte
Història
Militar
Militar rossellonès, senyor de Nyer (Conflent).
Durant la Guerra dels Segadors lluità juntament amb el seu pare, Tomàs de Banyuls i d’Orís , al costat de la generalitat contra Felip IV de Castella Contrari a l’acord de la Pau dels Pirineus 1659, fou un dels caps de la conspiració de Vilafranca de Conflent 1674 i afavorí l’ofensiva castellana sobre el Rosselló Descoberts els conjurats març-abril, es refugià al Principat Malgrat tot, encara ajudà el governador de Puigcerdà, Jerónimo Dualdo, a ocupar l’AltaCerdanya i l’alt Conflent gairebé fins a les portes de Vilafranca Les autoritats franceses li confiscaren els…
coll de Maians
Collada
Coll (2 000 m) que separa el Ripollès de l’Alta Cerdanya i la Baixa Cerdanya, a la frontera francoespanyola.
L’església de Sant Salvador de Maians és esmentada ja el 1270
serra de Campcardós
Serra
Serra de l’Alta Cerdanya, al límit amb la Baixa Cerdanya, que culmina al puig de Campcardós (2 914 m).
S'uneix al pic d’Envalira a través de la portella Blanca d’Andorra, al vessant oriental de la qual es forma la vall de Campcardós , que aflueix a la vall de Querol per la dreta, prop de Porta
Castell de la Llaguna
Situació Bonica perspectiva de la torre, única resta de l’antic castell, i de l’església parroquial de Sant Vicenç, que coronen la part alta del nucli de la Llaguna ECSA - A Roura Les restes de l’antic castell de la Llaguna, consistents en una torre, són situades a la part més elevada del poble del mateix nom, vora l’església parroquial de Sant Vicenç Mapa IGN-2249 Situació Lat 42° 31′ 41″ N - Long 2° 7′ 23″ E Per a anar a la Llaguna partint de Montlluís AltaCerdanya, cal agafar la carretera D-118, que en un recorregut de 3 km arriba a aquesta població…
Maria Antònia Simó i Andreu

Maria Antònia Simó Andreu
© ARXIU JOAN CERDÀ
Escalada
Excursionisme
Escaladora i alpinista.
Membre del Grup d’Alta Muntanya del Club Muntanyenc Barcelonès 1941, del Centre Acadèmic d’Escalada del Centre Excursionista de Catalunya 1942 i del Grup d’Alta Muntanya i Escalada 1950, fou pionera de l’escalada femenina a l’Estat espanyol Feu nombroses primeres absolutes, estatals i femenines a Montserrat, el Pedraforca, els Pirineus, els Picos de Europa, Gredos, els Alps i l’Atles En destaquen la primera escalada femenina de la cara sud-oest de l’Anayet 1942, la primera hivernal a la Canal Roja 1946 i l’obertura d’una nova via d’escalada a l’agulla petita d’…
,
Castell d’Aiguatèbia (Aiguatèbia i Talau)
Art romànic
Del castell d’Aiguatèbia, documentat per primera vegada vers el 1200 i que la tradició local situa sobre un petit promontori a la part meridional del poble d’Aiguatèbia, no resta res de visible Fou probablement destruït, com tot el poble, per les tropes franceses el 1673 Des del segle X, Aiguatèbia Aqua Tepida , 958 era una possessió dels vescomtes de Conflent, la funció dels quals ja gairebé havia esdevingut hereditària Bernat, vescomte de Conflent, germà del bisbe Salla d’Urgell, llegà la totalitat del seu alou d’Aiguatèbia, pel desembre del 1002, a les seves filles, i en cedí a la seva…
Santa Llocaia
Municipi
Municipi de l’Alta Cerdanya, al S de l’enclavament de Llívia, al vessant esquerre de la vall del Segre.
Comprèn una gran part de la vall del torrent de Lluç, del puig d’Estaca 2 059 m alt fins més avall del mas Concellabre La zona més alta d’aquesta vall és boscada Hi ha 581 ha conreades, de les quals 208 són de cereals sobretot blat, i també sègol, civada i ordi i 336 de prats i farratge Les hortalisses ocupen 7 ha La ramaderia és important 380 caps de bestiar boví, uns 480 d’oví i uns 80 d’equí La població experimenta un lleu augment des del 1962 El poble és situat a 273 m alt, a l’interfluvi del torrent de Lluç i el seu afluent, per l’esquerra, la riera de la Verneda L’església…
vegueria de Vilafranca de Conflent
Geografia històrica
Antiga demarcació administrativa del Principat de Catalunya que comprenia tot el Conflent (inclosos Sautó, Fetges i la Llacuna, de l’Alta Cerdanya) juntament amb la sotsvegueria de Capcir.
És esmentada ja el 1126, pocs anys després de l’annexió del comtat de Cerdanya al qual pertanyia l’antic pagus de Conflent, i fou anomenada inicialment vegueria de Conflent Persistí fins a la Revolució Francesa 1790, que fou integrada al districte de Prada, nova capital de la comarca
intendent
Història
A les monarquies borbòniques de França i d’Espanya, funcionari administratiu que presidia una intendència
.
Als Països Catalans començaren a actuar durant la guerra de Successió, motiu pel qual els primers foren militars Llur funció era l’administració de tots els afers econòmics de l’exèrcit, però posteriorment els foren donades atribucions de tipus fiscal, de foment econòmic policia , en el lèxic de l’època i de justícia L’intendent era el nexe entre l’exèrcit aquarterat a la província i els imposts que hom recollia per a pagar-lo i per a d’altres necessitats de la monarquia cadastre, equivalent, talla També era el successor dels antics batlles generals, i administrava el patrimoni reial A…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina