Del castell d’Aiguatèbia, documentat per primera vegada vers el 1200 i que la tradició local situa sobre un petit promontori a la part meridional del poble d’Aiguatèbia, no resta res de visible. Fou probablement destruït, com tot el poble, per les tropes franceses el 1673.
Des del segle X, Aiguatèbia (Aqua Tepida, 958) era una possessió dels vescomtes de Conflent, la funció dels quals ja gairebé havia esdevingut hereditària. Bernat, vescomte de Conflent, germà del bisbe Sal·la d’Urgell, llegà la totalitat del seu alou d’Aiguatèbia, pel desembre del 1002, a les seves filles, i en cedí a la seva esposa, la vescomtessa Guisla, l’usdefruit mentre visqués. Els seus descendents, entre el 1069 i el 1093, cediren tot l’alou d’Aiguatèbia, amb l’església parroquial de Sant Feliu, a la canònica de la Seu d’Urgell.
Sols els drets superiors de senyoria, el mer i mixt imperi, la host i la cavalcada, quedaven a mans dels comtes de Cerdanya, un successor dels quals, Jaume III de Mallorca, els concedí, el 29 d’agost de 1343, juntament amb els drets d’alta justícia del castell d’Aiguatèbia i la cellera de Pujalt, annexa seva, al seu fidel vassall el vescomte Joan d’Évol. Aquesta alta jurisdicció dels vescomtes d’Évol seria confirmada el 1383 per Pere el Cerimoniós i finalment concedida, el 1416, al capítol d’Urgell, el qual la conservaria fins a la Revolució Francesa.