Situació
Bonica perspectiva de la torre, única resta de l’antic castell, i de l’església parroquial de Sant Vicenç, que coronen la part alta del nucli de la Llaguna.
ECSA - A. Roura
Les restes de l’antic castell de la Llaguna, consistents en una torre, són situades a la part més elevada del poble del mateix nom, vora l’església parroquial de Sant Vicenç.
Mapa: IGN-2249. Situació: Lat. 42° 31′ 41″ N - Long. 2° 7′ 23″ E.
Per a anar a la Llaguna partint de Montlluís (Alta Cerdanya), cal agafar la carretera D-118, que en un recorregut de 3 km arriba a aquesta població. (MLIR)
Història
El lloc de la Llaguna és mencionat documentalment al segle X, concretament el 942, any en què el comte Sunifred II de Cerdanya-Besalú, fill del comte Miró II el Jove, feu donació al monestir de Sant Miquel i Sant Germà de Cuixà del “locum que vocant ad ipsa Laguna”, prop de la Tet, el qual, segons descriu l’escriptura, era situat al comtat de Cerdanya, al pagus de Llívia. El document descriu les afrontacions territorials de l’indret i a més expressa que també li fa donació de l’església de Sant Vicenç.
Al segle X, la “villam Lagunam cum ecclesia Sancti Vincentii et cum finibus et terminis suis” fou confirmada com a propietat de l’abadia de Sant Miquel de Cuixà per la butlla de l’any 968 atorgada pel papa Joan XIII, i el 1011 per una altra butlla expedida en favor de l’esmentat cenobi pel papa Sergi IV.
El lloc de la Llaguna no formà part del Capcir històric, sinó que era inclòs dins la Cerdanya, tot i que avui dia administrativament correspon al Capcir.
Del castell de la Llaguna han pervingut escasses referències documentals; tanmateix es pot assegurar que el 1267 l’indret ja disposava d’una fortalesa, car en un document de l’any esmentat es fa menció del “castrum de ça Laguna”, el qual, segons expressa l’escriptura, havia estat bastit per Ramon Vidal. Vers la meitat de la centúria següent, l’any 1345, un altre document esmenta la muralla d’aquest castell. Des de la torre de la fortalesa de la Llaguna eren visibles les torres de Fetges, ara desapareguda, d’Ovança, de Quillana i també la de Prats de Balaguer.
Segons una tradició local que sembla molt versemblant, la població de la Llaguna havia estat originàriament fundada en un indret dit la Iglesia Vella, situat uns 500 m al SW de l’emplaçament actual del poble, on fou traslladat a la fi del segle XII.
El lloc de la Llaguna estigué sota la dependència del monestir de Cuixà fins a la Revolució Francesa, i el titular de la senyoria de l’indret era el paborde major de l’esmentada abadia. (MD)
Castell
Gran torre atalussada del castell, avui molt enrunada, que conserva encara a l’interior una cambra coberta amb cúpula.
ECSA - M. Catalán
De l’antic castell de la Llaguna resta en l’actualitat una torre de planta circular. Té un diàmetre intern de 4, 5 m i el gruix dels seus murs, arran de terra, és de 2, 5 m. D’aquest gruix, cal restar-li uns 100 cm del talús que envolta tota la torre amb una alçada d’uns 4 m. A l’interior, hem de distingir els 3, 5 m inferiors, que corresponen a una cambra coberta amb una cúpula, dels 4 m superiors, on podem veure diverses espitlleres. L’alçada actual d’uns 9 m segurament és inferior a la que tenia originàriament. Cal assenyalar també que bona part de la banda meridional és ensorrada.
Arran de terra, al costat sud, hi ha actualment una porta, que segurament correspon a una obertura feta modernament. Probablement la porta original devia ésser al nivell del primer pis i a la banda meridional, actualment més destruïda. Les úniques obertures que podem veure ara són dues espitlleres situades al nivell de la planta principal, a uns 5 m de terra; són orientades vers el NW i vers el NE. A l’exterior, són formades per quatre lloses situades a banda i banda; a l’interior tenen una alçada d’uns 50 cm i una amplada semblant.
Els murs, a l’exterior, són formats per carreus d’uns 25 cm d’alt per uns 40 cm de llarg, poc treballats i col·locats en filades. A l’interior l’aparell constructiu és més irregular.
En principi hem de datar aquesta construcció en un moment ja tardà, potser al final del segle XIII. La seva finalitat principal era controlar la via de comunicació que, venint del Rasès, travessava el Capcir i entrava a la Cerdanya, tal com es desprèn fins i tot de l’orientació de les espitlleres. (JBM)
Bibliografia
- Abadal, 1926-50, vol. II (I), pàgs. 94-98; 1954-55, vol. VIII, doc. 68, pàgs. 287-288, doc. 73, pàgs. 292-293, doc. 86, pàg. 305 i doc. 94, pàgs. 313-315
- Buron, 1989, pàg. 114
- Junyent, 1992, doc. 45, pàgs. 63-68