Resultats de la cerca
Es mostren 713 resultats
Philippe le Chancellier
Música
Poeta i teòleg francès en llatí.
Fou ardiaca de Noyon 1206 i canceller de Notre-Dame de París 1218 Aquest darrer càrrec li donà importants poders en matèria d’ensenyament a la Universitat de París, on la seva gestió fou sovint contestada A banda del tractat teològic Summa de Bono , destacà per ser un dels poetes litúrgics més fèrtils de l’Edat Mitjana, amb més de vuitanta obres conegudes Se suposa que també era l’autor de la música que acompanya la majoria dels seus poemes i, per aquest motiu, un dels principals impulsors de l’Escola de Notre-Dame Per la mena de recursos que empra, hom el considera relacionat…
arxiu comercial
Arxivística i biblioteconomia
Conjunt de la documentació produïda per una empresa comercial, industrial, de banca o altres d’interès econòmic, generalment privada fins que per una causa o altra és dipositat en un arxiu històric.
És molt copiosa i important la documentació econòmica catalana recollida a l’Institut Municipal d’Història de Barcelona procedent de l’audiència, on els llibres empresarials constaven com a peces de convicció en casos d’intervenció judicial Aquest fons fou salvat de l’incendi l’any 1936 actualment, ordenat i inventariat, és ofert a la consulta pública a la Casa de l’Ardiaca Es refereix principalment als s XVIII i XIX Cal destacar per les moltes referències a actuacions comercials catalanes, l'Archivio Datini, a Prato, s XIV i XV, la documentació del banquer del s XVI Simón Ruiz,…
L’ou com balla

L'ou con balla a la catedral de Barcelona (2014)
© CIC-Moià
Folklore
Costum propi del dia de Corpus que consisteix a fer sostenir un ou buit damunt de l’aigua del brollador d'una font tota guarnida de flors.
Sembla que és un joc propi de l'escolania de la seu de Barcelona, i es fa al brollador del claustre de la catedral i, més modernament, a les fonts dels patis d'altres edificis del barri gòtic barceloní Casa de l’Ardiaca, Reial Acadèmia de Bones Lletres, palau del Lloctinent, Museu d'Història de la Ciutat, Museu Marès, Ateneu Barcelonès i el claustre de l'església de Santa Anna, i també a les fonts d'altres llocs de la ciutat claustre de l'església de la Concepció Tradicional des del segle XIX, hi ha indicis de l'ou com balla als segles XV i XVII Posteriorment, altres ciutats han…
Santa Maria de Campo
Art romànic
Aquesta església, consagrada l’any 960, fou en un primer moment cap de l’ardiaconat de Benasc, encara que després el centre de l’ardiaconat passà a Benasc Cap al 1126 Ramon Martí, més endavant ardiaca de Ribagorça, figura com a arxipreste de Campo El 1295 Sant Vicenç de Roda traspassà l’església de Campo, juntament amb Torrueco, Castellar i Alsamora, al monestir de Sant Victorià d’Assan en canvi del priorat de Santa Maria de Nocelles Tingué consideració de priorat, del qual acabà depenent l’antic monestir de Sant Pere de Taverna L’actual església de Campo és un edifici refet en…
Galceran Sacosta
Cristianisme
Bisbe de Vic.
Fill de Guillem d’Avenc i de Bondia, senyors dels casals de l’Avenc i Sacosta, de Sant Cristòfol de les Planes d’Hostoles Garrotxa Ardiaca d’Andorra a la Seu d’Urgell 1310, entre el 1312 i el 1315 féu una visita en nom de l’arquebisbe de Tarragona a tot el bisbat d’Urgell, de la qual es conserven les actes a Vic Bisbe de Vic 1328-45, edificà la capella del Corpus Christi de la catedral on fou enterrat i ordenà la celebració de la festa del Corpus1330 Enriquí de llibres i ornaments la catedral i amplià el palau espiscopal Celebrà un sínode el 1340 Posà interdicte a la ciutat de…
Elionor d’Urgell
Història
Princesa de Salern.
Filla segona del comte Jaume II Empresonat el seu pare, habità al monestir de Sixena amb la seva mare, però aviat fou traslladada amb la seva germana Isabel a Balaguer, a casa de Ramon d’Empúries, que la portà a la cort reial de València, i des d’allí fou duta a Castella Mort Ferran I, s’estigué amb la seva vídua, que l’educà El 1422 deixà Castella i passà a Lleida, on estigué a càrrec del canonge ardiaca Guillem de Barutell, parent de la seva mare, que fou nomenat tutor seu i de les seves germanes 1424 Fou casada 1438 per Alfons IV amb Raimondo Orsini , comte de Nola i príncep…
Gastó de Montcada i de Pinós
Cristianisme
Eclesiàstic.
Fill del baró d’Aitona Pere II de Montcada i d’Abarca El 1320 era familiar del papa Joan XXII a Avinyó i es deia ardiaca de Barcelona Nomenat bisbe d’Osca 1328-34, intervingué en el vassallatge del rei de Mallorca al de Catalunya-Aragó com a canceller de la corona catalanoaragonesa 1325-34 Bisbe de Girona 1325-34, actuà severament contra el veguer i el sotsveguer pel fet d’haver empresonat l’abat i el cambrer de Sant Feliu de Guíxols 1330 Fou proposat bisbe de Monreale, a Sicília, el 1330, però no en prengué possessió S'oposà al comte Pere I d’Empúries, que volia erigir Castelló…
Umbert de Cervelló
Cristianisme
Bisbe de Barcelona (1069-96).
Era fill d’Hug de Cervelló i d’Elliarda, els quals succeí com a senyor de Gelida Umbert s’havia casat amb Dalmizana, però sembla que no en tingué fills, puix que en morir donà el castell de Gelida al seu nebot Guerau Alemany de Cervelló, a mitges amb la seva muller Dalmizana Abans d’ésser bisbe havia estat ardiaca de la seu 1063 Continuà la construcció de la catedral romànica i l’embellí notablement amb vidrieres de color i amb un antependi d’or L’any 1076 consagrà l’església de Sant Feliu d’Arraona Sabadell Assistí al concili de Girona del 1078, congregat pel legat Amat d’…
Pere Agustí i Albanell
Cristianisme
Eclesiàstic.
Fill del vicecanceller Antoni Agustí , fou sagristà de la catedral de Lleida 1518-24, ardiaca de Benasc i prior de la catedral de Santa Maria de Roda Proposat per Carles V com a bisbe d’Elna 1544, fou nomenat, abans de prendre’n possessió, bisbe d’Osca i Jaca 1545 L’any següent anà a Trento i fou l’únic bisbe de la península Ibèrica que assistí a les tres etapes del Concili S’oposà enèrgicament que les sessions fossin transferides a Bolonya El 1562 anà a Lleida, on, a petició dels canonges, presidí en nom del seu germà Antoni , que n’era bisbe titular, un sínode diocesà Feu…
Sant Pere de Tudela de Segre (Artesa de Segre)
Art romànic
L’església parroquial de Tudela de Segre, a llevant d’Artesa, fou una església dependent de l’abadia de Sant Pere d’Àger, en un primer moment a través de la pabordia d’Artesa En tenim notícies des que el 1092 Ermessenda, en el seu testament, féu un llegat d’una unça a l’església de Sant Pere de Tudela El 1151 l’ardiaca Arnau de la Seu d’Urgell, capellà d’Artesa, cedí l’usdefruit del que posseïa a Tudela i a Sallent amb la seva església Com a annexa d’Artesa segueix apareixent en la documentació de l’arxiu capitular de Sant Pere d’Àger al llarg del segle XIV Continuava encara…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina