Resultats de la cerca
Es mostren 1761 resultats
Sergi Mora Belmonte
Waterpolo
Jugador de waterpolo.
Format al Club Natació Manresa, el 2002 passà al Club Natació Terrassa, amb el qual disputà una Lliga europea 2008 i quatre LEN Trophy El 2015 fitxà pel Debrecen hongarès i el 2017 retornà al CN Terrassa En el període 2005-12 jugà vuitanta-sis partits internacionals amb la selecció espanyola, i participà en Jocs Mediterranis 2005, medalla d’or, Campionats d’Europa 2006, medalla d’argent, i 2008, cinc Lligues mundials medalla d’argent el 2006 i un Campionat del Món 2005 També formà part de les seleccions que intervingueren en dos Jocs Universitaris 2005, 2007 Té la…
Joan Valls León
Waterpolo
Jugador de waterpolo.
Format al Club Natació Barceloneta, fou campió del món júnior 1987 El 1988 passà al Club Natació Montjuïc i el 1992, al Club Natació Terrassa En el període 1985-93 fou 164 vegades internacional amb la selecció espanyola, amb la qual disputà tres Copes del Món 1987, 1989, 1991 medalla de bronze, tres Campionats d’Europa 1987, 1989, 1991 medalla d’argent, els Jocs Mediterranis 1988, medalla d’argent i els Campionats del Món 1991, medalla d’argent De la federació espanyola té la medalla de serveis distingits de bronze 1987 i d’or 1992 i l’extraordinària al…
Iván Ernesto Pérez Vargas
Waterpolo
Jugador de waterpolo.
Format a Cuba i nacionalitzat espanyol, jugà amb el Club Natació Poble Nou de Barcelona 1995-97 i després al CN Barcelona 1997-2007, CN Atlètic-Barceloneta 2007-08, Brescia Leonesa Nuoto, a Itàlia 2008-09, CN Terrassa 2009-10, Barcelona 2010-11 i CN Sabadell 2011-12 Guanyà quatre Lligues de divisió d’honor 2002, 2004, 2005, 2008, sis Copes del Rei 1999, 2002, 2003, 2008, 2011, 2012, una Supercopa d’Espanya 2007 i un LEN Trophy 2004 Durant el període 1997-2012 jugà 314 partits internacionals amb la selecció espanyola, participà en tres Jocs Mediterranis medalles d’or el 2001 i el 2005 i…
Esteve Margarit González
Pesca esportiva
Pescador esportiu.
Especialitzat en la modalitat de mar-costa, fou medalla d’argent amb la selecció catalana al Campionat d’Espanya 2004 i medalla d’argent al Campionat d’Espanya de clubs amb la Societat Esportiva de Pescadors de Mar de Cubelles 2001
Georg Ludwig Carius
Química
Químic alemany, professor de química a Heidelberg.
El mètode de Carius per a l’anàlisi quantitativa d’halògens en la matèria orgànica es basa en la conversió d’aquests en halurs d’argent per l’acció de l’àcid nítric concentrat en presència de nitrat d’argent
casc

Diferents tipus de casc segons la categoria nobiliària
© fototeca.cat
Heràldica
Timbre de l’escut.
El seu ús començà al segle XIII i es generalitzà al XIV i al XV Al segle XVII en foren assenyalades les posicions i hom en definia la forma i la situació El casc és exclusiu de les armes gentilícies masculines La seva mida en relació amb l’escut no pot superar els cinc setens de l’alçària d’aquest, i la seva posició ordinària és descansant sobre la vora superior de l’escut, i si aquest és inclinat, sobre l’angle superior més alt Els cascs van tots folrats de gules A vegades, i molt sovint a l’heràldica d’alguns països, hom acostuma a timbrar un escut de llinatges amb dos o més cascs, i…
moneda mallorquina
Anvers i revers d’un sou mallorquí del 1812
© Fototeca.cat
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda encunyada a la ciutat de Mallorca, pròpia de l’illa de Mallorca (i, també de les de Menorca i Eivissa).
El sistema monetari mallorquí, derivat, com el barcelonès, del carolingi, era basat en unes monedes efectives, el diner diner mallorquí , el seu doble dobler i la seva meitat òbol o malla , i en unes monedes de compte, el sou sou mallorquí , de dotze diners, i la lliura lliura mallorquina , de 240 diners Les primeres encunyacions foren el ral d’argent o croat i el dobler o ral doblenc , el diner o ral senar i la malla , de billó, creats el 1300 per Jaume II de Mallorca, que substituïren el ral de València , creat per Jaume I el 1246 per als regnes de València i de Mallorca…
Ramon Martínez Roig
Esgrima
Tirador, mestre d’armes i directiu.
Fou campió d’Espanya individual, en la modalitat de sabre 1945, 1949, 1953 i floret 1953, i assolí vuit medalles d’argent i quatre de bronze en la mateixa competició Amb la selecció espanyola participà en els Jocs Olímpics de Roma 1960, els Cam-pionats del Món 1947, 1956, els Jocs Mediterranis 1955, a Barcelona, i 1959, medalla d’argent i els Jocs Universitaris 1951, medalla d’argent, 1953, 1955, 1957 Posteriorment, exercí de mestre d’armes del Centro Cultural de los Ejércitos y de la Armada i de la Federació d’Esgrima de Catalunya 1962-73 Dins la…
Aleksandr Popov
Natació
Nedador rus.
Especialista en proves de velocitat Fou conegut en l’àmbit internacional a partir del 1992, que guanyà dues medalles d’or en les proves dels 50 i 100 m lliures als Jocs Olímpics de Barcelona i dues d’argent en les proves de 4 × 100 m lliures i 4 × 100 estils Repetí les dues medalles d’or i les dues d’argent en les mateixes proves als Jocs Olímpics d’Atlanta el 1996 D’aquesta manera es convertí en el segon nedador en la història capaç de guanyar en dues edicions olímpiques consecutives la prova dels 100 m lliures, després de Johnny Weissmuller Als Jocs Olímpics de…
diner
Diner mallorquí de Jaume II de Mallorca
© Fototeca.cat
Numismàtica i sigil·lografia
Unitat monetària inferior del sistema carolingi, utilitzada arreu d’Europa durant l’edat mitjana i un període de l’edat moderna, que prengué el nom del denari romà.
El diner tingué com a múltiples el sou 12 diners i la lliura 240 diners que, en general, no foren monedes efectives, sinó unitats de compte Després de la desmembració carolíngia el diner perdé, arreu, contingut d’argent i hom encunyà diners de billó amb proporcions més i més petites d’argent Si al segle X el contingut d’argent oscilla entre el 60 i el 80%, al segle XII decau fins al 16% Més endavant el diner perdé encara més llei fins a arribar a ésser de coure pur A Catalunya encunyà argent Carlemany fou la primera encunyació peninsular…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina