Resultats de la cerca

Situació i presentació Segons la divisió territorial vigent, el Baix Empordà té una superfície de 701,69 km 2 , que coincideix amb la de la divisió territorial de l’any 1936 Limita a llevant amb la mar Mediterrània, al N amb l’Alt Empordà, a ponent i al SW amb el Gironès i a l’extrem S, en un petit sector, amb la Selva El litoral del Baix Empordà configura el sector central de la Costa Brava i s’estén des de la Cala Montgó, límit entre els termes de Torroella de Montgrí i l’Escala a l’Alt Empordà, al N, fins a la cala de Vallpresona, fita entre els municipis de Santa Cristina d’Aro i Tossa a…

La Toscana, regió isolada als segles de formació dels romanços per condicionaments geogràfics i històrics, conservà un llatí poc contaminat Els seus trets lingüístics més rellevants són la manca de metafonia, la reducció del segment -ri- a i el sufix - ariu esdevé - aio , i no - aro o - ero , el pas de LV > rb i RV > rb nervu > 'nerbo’ i l’anomenada “gorgia” o aspiració de les oclusives intervocàliques C, P i T en h, ph th , fenomen atribuït per alguns al substrat etrusc per exemple, ficu > 'fiho’, ‘figa’ De les diverses varietats toscanes destaca el florentí, que fa els futurs…

Sembla que el seu origen és italià És molt estesa als Països Catalans, sobretot al Principat, on hi ha unes cinquanta capelles i santuaris, entre els quals els de Castell d’Aro, Peratallada i Castell d’Empordà, a l’Empordà, el d’Alcanar, al Montsià, i el d’Arenys de Munt, al Maresme N'hi ha també a les Balears Llubí i al País Valencià Alacant, Albaida Entre els més antics es compta el convent franciscà del Remei de Vic, que prengué l’advocació d’un oratori erigit el 1327 al cap del pont Nou o pont del Remei La majoria dels santuaris, però, tenen el seu origen al s XVI La festa se…

Professor de la Universitat Politècnica de Catalunya Entre d’altres, participà, sota la direcció d’AFont i MSolà-Morales, en el Pla Especial de Reforma Interior de la Barceloneta 1982-83, treball que fou guardonat amb el Premio Nacional d’urbanisme 1983 i en el Pla territorial sectorial de l’habitatge de Catalunya en curs És un especialista en la rehabilitació en les seves diverses facetes, des de l’arquitectònica fins al planejament urbanístic Entre les nombroses publicacions en què ha participat, és autor de Cartes Comarcals del Maresme i el Bages 1977, Sant Feliu de Guíxols i Platja d’Aro…