Resultats de la cerca
Es mostren 1021 resultats
stretto
Música
En una fuga, la combinació contrapuntística del tema amb ell mateix.
L’ stretto la forma catalana és ’estreta’ té lloc, doncs, quan la imitació del tema es produeix abans que aquest hagi acabat ex 1 Exemple 1 - Exposició de la fuga © Fototecacat/ Jesús Alises Aquesta circumstància suposa un efecte d’acumulació, d’intensificació, causat per l’ encavalcament entre dos elements que fins llavors havien estat en relació d’encadenament o de juxtaposició En aquest sentit, l’ stretto fa palès que dues parts del subjecte poden combinar-se no tan sols melòdicament sinó també harmònicament sigui a l’8a o en un altre interval No és infreqüent que en l’ stretto només…
Friedrich Wilhelm Zachow
Música
Compositor i organista alemany.
Probablement estudià orgue amb Gerhard Preisensin El 1684 fou nomenat organista de la Marienkirche a Halle, on romangué la resta de la seva vida A més dels seus deures com a organista, dirigia el cor i les interpretacions musicals de l’església Fou també un prestigiós professor i tingué alumnes destacats, com Gottfried Kirchhoff, Johann Gotthilf Krieger, Johann Gotthilf Ziegler i fins i tot GF Händel La producció musical de Zachow és extensa Escriví unes 100 cantates religioses, de les quals només s’ha conservat una tercera part Algunes són compostes a partir de textos presos…
bourrée
Música
Dansa de tempo animat, compàs binari i començament anacrústic propera a la gavota i al rigaudon, originària d’Alvèrnia.
JS Bach Suite IV per a violoncel sol en mi bemoll M , BWV 1010, bourrée II © Fototecacat/ Jesús Alises Documentada ja al segle XVI, la seva etimologia és controvertida Alguns musicòlegs pensen que fou introduïda a França pels boulgres o bulgares ‘búlgars’ D’altra banda, el verb bourrer designa l’acció de picar, batre, copejar, que podria estar relacionat amb el seu origen marcadament ritmat Possiblement introduïda a la cort de França per Margarida de Valois l’any 1555, ben aviat s’integrà a la suite instrumental M Praetorius, H Purcel, JS Bach i a l’òpera JB Lully, JPh Rameau Segons JJ…
courante
Música
Dansa de tempo ràpid i compàs ternari, d’origen italià o francès.
JS Bach Suite anglesa núm 4 en fa M , BWV 809, III Courante fragment © Fototecacat/ Jesús Alises Sol ser de forma binària i tenir el començament anacrústic Sorgida al segle XVI, segurament com a varietat de la branle , al segle XVII s’incorporà a la suite barroca com a segona dansa, després de l’ allemande Th Arbeau Orchésographie , 1588 en descriví detalladament la coreografia i M Mersenne Harmonie Universelle , 1636 la definí com " une course sautelante d’allées et venues " Al llarg del segle XVII la seva evolució estigué marcada per la progressiva diferenciació estilística entre la…
Johann Nikolaus Forkel
Música
Historiador de la música, teòric i bibliògraf alemany, considerat el fundador de la musicologia moderna.
Rebé lliçons de teclat amb el kantor de la seva localitat de naixement, pero fou autodidacte pel que fa al coneixement teòric El 1769 començà els estudis de dret a la Universitat de Göttingen i a partir d’aleshores estigué implicat en les diferents activitats musicals d’aquesta universitat, on dirigí grups vocals i instrumentals i ensenyà orgue i teoria La seva major contribució és l’obra Über JS Bachs Leben, Kunst, und Kuntswerke 'Sobre la vida, l’art i les obres de JS Bach', biografia de JS Bach que publicà el 1802, i que pertany a l’època en què es revalorà l’obra…
Zuzana Růžičková
Música
Clavicembalista txeca.
Fou considerada una de les intèrprets més destacades de l’obra de JS Bach, de qui enregistrà l’obra completa per a clavicèmbal Supervivent de diversos camps d’internament Theresienstadt i de concentració Auschwitz i Bergen-Belsen, on romangué quatre anys, des del 1947 es formà a l’Acadèmia de Praga, on a partir del 1950 fou professora de piano dels compositors El 1956 fou guardonada en el Concurs Internacional de Múnic Es perfeccionà a París amb Marguerite Roesgen-Champion Feu aparicions com a solista a Europa, els EUA, el Canadà, el Japó i Austràlia Enregistrà també sonates d’A Scarlatti i…
Walter Morse Rummel
Música
Pianista i compositor alemany.
Rebé les primeres lliçons del seu pare, el també pianista Franz Rummel Quan aquest morí, es traslladà als Estats Units, on adquirí la nacionalitat nord-americana Establert a Washington, continuà els seus estudis musicals amb SM Fabian El 1904 tornà a Berlín per ampliar els coneixements de piano i composició De Berlín passà a París, on establí una sòlida amistat amb C Debussy, del qual estrenà diverses obres Entre el 1918 i el 1921 fou el pianista acompanyant de la ballarina Isadora Duncan, amb la qual visità diversos països europeus Durant els anys vint visqué a Londres i s’hi guanyà una…
Egon Petri
Música
Pianista alemany d’origen holandès naturalitzat nord-americà.
Inicià la seva trajectòria com a pianista tardanament, després d’haver estudiat trompa i orgue i d’haver emprès la carrera professional com a violinista El contacte amb Ferruccio Busoni, amic de la família, li suposà un canvi radical d’orientació musical i s’inclinà cap al piano El 1921 tocà a duo amb Busoni, que el feu alumne seu i el tingué com a ajudant en l’edició de les obres de JS Bach, de qui Busoni era un gran estudiós i admirador Assolí un gran èxit en una gira que dugué a terme per Europa el 1923, i debutà als Estats Units el 1932, país on s’establí definitivament el…
Glenn Gould
Música
Pianista canadenc.
Músic d’una gran personalitat que destacà en les seves interpretacions de Bach especialment les Variacions Goldberg , RStrauss i Schönberg El 1964 deixà les actuacions públiques en favor dels enregistraments
oboè
Oboè
© Fototeca.cat
Música
Instrument aeròfon del grup dels de llengüeta consistent en un tub estret d’uns 60 cm, proveït de forats i claus, de forma lleugerament cònica, amb llengüeta doble en l’embocadura.
Hom n'obté el so, penetrant i de registre mitjanament agut, obturant i obrint els diferents forats mitjançant els registres corresponents Abasta tres octaves de l’escala cromàtica Té un origen molt remot i són nombrosos els instruments antics que poden considerar-se'n un precedent L’instrument actual s’originà vers el segle XVII, i n'han derivat també un gran nombre d’instruments, el més destacat dels quals és l’anomenat corn anglès Des del segle XVII figura en l’orquestra, i hom li confia un paper rellevant en la música simfònica i en l’òpera Vivaldi, CPhE Bach i Händel, entre altres,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina