Resultats de la cerca

Procuradors i governadors d’ Oriola Fou creada el 1304 arran de la incorporació definitiva a aquest regne de la part septentrional del de Múrcia com a conseqüència de la sentència arbitral de Torrelles Fins el 1366, la demarcació rebé el nom de procuració d’Oriola Subsistí fins a la Nova Planta 1707 El límit tradicional entre les dues divisions administratives de València i d’Oriola era el riu Montnegre o de Xixona i comprenia el Baix Segura, el Baix Vinalopó, l’Alacantí, les Valls del Vinalopó, el Vinalopó Mitjà i Elda i Salines d’Elda de l’Alt Vinalopó la resta d’aquesta…

La séquia d’Escorratell , que s’inicia a l’assut d’Almoradí, rega 300 ha del terme de Redovà

És executada per diferents instruments de percussió Sebastián Iradier n'escriví de molt populars, com La Paloma i El arreglito la qual, modificada, fou la base de la qual Bizet introduí a l’òpera Carmen Fou adaptada a la península Ibèrica des de mitjan segle XIX Als Països Catalans ha estat cultivada en molts indrets costaners, on arribà a través dels navegants i dels americanos , en castellà i també en versions catalanes i bilingües Era cantada habitualment a les tavernes Modernament hom celebra festivals d’havaneres a Calella de Palafrugell Baix Empordà i a d’altres indrets de…

És situat als estreps meridionals de la serra del Molar, sobre un petit esperó d’1 ha de superfície i una altura de 40 m sobre el nivell del mar Era envoltat per una muralla, dotada de dues grans torres en el punt més accessible L’interior es caracteritza per un traçat urbanístic relativament regular, amb carrers rectilinis d’uns 3,5 m d’amplada i cases d’estructura i dimensions diverses, però sovint complexes, formades per diverses estances i amb una superfície que pot ultrapassar els 100 m 2 Ocupat al final del segle VI aC, fou abandonat abans de mitjan segle V aC

Despoblat en època no determinada, fou agregat a la parròquia de Sant Salvador d’Oriola Repoblat a partir del s XVIII, esdevingué ajuda parroquial 1831 i, més endavant, parròquia de Sant Bartomeu Sant Bartomeu d’Almisdrà

Antiga senyoria que pertanyia a la família Masquefa, fou elevada a marquesat el 1762 a favor del brigadier Francisco RuizDávalos y Rosell, regidor degà d’Oriola Passà a les famílies Pérez de Sarrio i Rojas

Fou bastit el 1770 per Carles III per tal d’installar-hi uns 600 pescadors de peix i de corall d’origen genovès residents a l’illa Tabarca, enfront de Tunis, els quals, foragitats i reduïts a l’esclavitud pel bei de Tunísia el 1741, havia redimit el 1768 Hom hi bastí el castell de Sant Pau i un recinte emmurallat i l’església de Sant Pau Assolida l’autorització per a emigrar al litoral proper, moltes famílies s’establiren al Baix Segura Torrevella i al Baix Vinalopó Guardamar, Santa Pola, i la població ha anat disminuint ininterrompudament La manca d’aigua hi impossibilita l’agricultura, i…