Resultats de la cerca

Un dels primers documentats a Mallorca Pertany a la primera fase de la pintura gòtica mallorquina, d’influència italiana Pintor decorador d’escuts per a armadures, fou força considerat a la fi del segle Collaborà amb Cavaller a les pintures de Bellver, el 1309 Decorà la catedral de la ciutat de Mallorca 1328-29 Els seus fills foren també pintors Pere, Bernat i Martí , dit el Jove La seva filla es casà amb el pintor Daurer

Antiga capella rural un document del 1486 li diu heremitana situada dins l’antiga parròquia de Sant Iscle de les Feixes La primera referència històrica és del 1414, cosa que no vol dir que no existís en època romànica Es trobava prop de la casa de Bellver o Canaletes, dita després de Negrevernís S’hi feren obres de reparació els segles XV i XVI i es va reconstruir el 1779 Actualment és una airosa capella amb porxo molt ben conservada

L’església de Sant Jaume, esmentada ja el 839, depèn de la de Bar Al segle XVIII era de la senyoria dels marquesos de Vilana Fou municipi independent fins el 1970 que, juntament amb el d’Aristot, fou annexat al del Pont de Bar L’antic municipi comprenia, a més del Pont de Bar, prop del riu i de la carretera de Bellver a la Seu, actual capital, el poble de Bar , els antics pobles de Barguja i Soveix i la masia dels Arenys

Situació i presentació El municipi de Vilobí del Penedès, d’una extensió de 9,34 km 2 , limita al N amb el terme de Font-rubí, a l’E amb la Granada i les Cabanyes, al S amb Pacs del Penedès i a l’W amb Sant Martí Sarroca Comprèn el poble de Vilobí del Penedès, el raval de Bellver i la caseria de les Guixeres El municipi, situat a la part central de la comarca de l’Alt Penedès, és travessat per la carretera local de Vilafranca a Font-rubí El terreny és generalment pla, amb altituds inferiors als 300 m, a excepció de l’accident de les Guixeres, a la part central del terme, on s’assoleixen els…

Neix a poca distància de la Noguera Ribagorçana i del límit meridional de l’antic comtat de Ribargorça, al S de Castellonroi La canalització té per objecte evitar la formació d’aiguamolls i aprofitar l’aigua per al regatge especialment des de la construcció del canal d’Aragó i Catalunya, per tal com en recull l’aigua sobrant Des del seu origen segueix vers el SW pel mig de l’altiplà que separa les conques del Segre i del Cinca i desguassa en aquest darrer riu entre Saidí i Fraga Prop d’Almacelles, a la confluència amb la riera de Vallbona, que aflueix per la dreta, es troba la llacuna d’…

Era un antic lloc per a donats, documentat des del 1341 Als s XIV i XV hi hagué donades femenines S'hi entrava per una portalada de pedra feta el 1595 l’església era mig sota la cova, mig feta amb obra dintre la cova hi ha una font, i al costat hi ha les mines de la casa dels ermitans, on visqué el 1651 el franciscà Bonaventura Gran i el 1720 l’ermità de Castellterçol Jaume Bellver El 1791 la imatge de la santa fou traslladada al monestir de Sant Llorenç del Munt, i el 1809 el lloc fou abandonat del tot

Germà petit de Joan Calucho Mestres, fou conegut com Calucho II L’any 1955 fitxà per l’equip Mariotas i participà en la Volta Ciclista a Catalunya El 1957, amb el Mobylette, acumulà triomfs a les curses d’Almacelles, Bellver, Binèfar i Tarragona La seva darrera temporada com a professional fou la 1958-59, fitxat per l’Ignis-Penya Solera, amb el qual participà en la Vuelta a Espanya Ja retirat, fou comissari i director adjunt de la Volta a Lleida, que passà a dirigir a la mort del seu organitzador històric, Josep Simó També fou delegat federatiu a les terres de Lleida

Fill de Marià Rubió i Bellver  i germà de l’enginyer industrial  Santiago Rubió i Tudurí Fou amic de Cambó, passant d’Amadeu Hurtado, membre d’Acció Catalana i de l’Esquerra Republicana S’exilià el 1938 a França Tornà a Catalunya el 1948 Publicà Estat Espanyol Societat Anònima 1930, en collaboració amb N Mart —pseudònim, segons J Massot i Muntaner, del seu germà Nicolau Maria Rubió i Tudurí — Catalunya amb Europa 1932, La Justícia a Catalunya 19 Juliol 1936-febrer 1937 1937 i llibres jurídics o de política internacional com La lucha por la paz Guerra fría o guerra total 1955

Situació i presentació El municipi de Prats i Sansor és el més petit de la Cerdanya S’estén des dels turons de Castellar 1318 m i de Torrelles 1305 m, al S, on limita amb Urús i Riu de Cerdanya, fins al curs del Segre, que delimita el terme al NW, al límit amb Isòvol Al NE i E confronta amb Das i a ponent amb Bellver de Cerdanya Situat al mig de la Plana de la Cerdanya, el seu relleu no té altituds significatives, tot i que hom troba el coll de Saig 1147 m, pas estratègic a l’edat mitjana que assenyalava els límits entre la Batllia i la resta de la plana cerdana L’abundor d’aigües freàtiques…