Resultats de la cerca

Inicià els estudis de medicina i de comunicació audiovisual, però els abandonà per llicenciar-se en teoria de la literatura a la Universitat de Barcelona El 2004 es donà a conèixer amb el volum de narracions  Apunts per al retrat d’una ciutat El 2006 rebé el premi Mercè Rodoreda i el premi Qwerty de betevé com a autor revelació pel recull de narracions Defensa pròpia  2007 i el 2011 publicà Plantes d’interior També és autor de  Trapologia 2018, amb Max Besora, i d’ Els angles morts 2021, la seva primera novella

S’inicià en la pràctica de l’esquí alpí el 1944 a la Molina i competí en l’àmbit català i estatal durant els anys cinquanta A l’inici de la dècada dels setanta, fundà clubs d’esquí a Torelló i Sant Quirze de Besora, aquest darrer denominat Bisaura Esquí Club, i es dedicà a la promoció de l’esquí i a l’organització de campionats Alhora, competí com a veterà i es proclamà campió d’Espanya 1987 i subcampió del món 1991 en eslàlom Té la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1993

A mà dreta de la carretera de Sant Quirze de Besora, entre Sant Agustí de Lluçanès i Alpens, a les envistes de Sora, es troben les ruïnes de la planta i el fossat d’aquesta fortalesa Aquesta edificació serví de casal de la família Freixenet, que sembla que era castlana de Sora i d’Orís El 1109 es documenta el primer membre de la família quan Bernat Ermengol de Freixenet rebé de mans de Guillem Bernat de Duocastella la castlania de Duocastella La família Freixenet segueix apareixent en la documentació fins al segle XIV que desapareix

Estudià a Cadis Lluità a Catalunya durant la primera guerra Carlina i es distingí en la defensa de Sant Quirze de Besora 1838 Progressista, en caure Espartero hagué d’exiliar-se 1843-45 i 1848-49 rehabilitat en el Bienni Progressista, fou governador militar de Saragossa i de Madrid El 1868 fou deportat a Canàries alliberat per la Revolució de Setembre, fou director de la guàrdia civil 1869-72 i capità general de Catalunya 1874 derrotà els carlins a Prats de Lluçanès i fou ministre de la guerra del govern de Sagasta 1874 reformà l’exèrcit i acceptà la Restauració, durant la qual…

El seu fill Pere d’Orís el succeí el 1060, però pel fet d’ésser menor d’edat la senescalia passà al seu oncle Ramon Mir d’Aguada i aviat a la família Montcada Pere d’Orís, també dit Pere de Manlleu , casat amb Guisla, morí vers el 1088 i la seva vídua es reduí al domini del castell de Manlleu El domini d’Orís fou enfeudat, passà al bisbe de Vic i després als Queralt i als Montcada Els successors de Pere de Manlleu sembla que s’extingiren amb Obdúlia de Manlleu , muller de Ponç de Besora, i originaren la família dels castlans d' Orís

Era filla illegítima d’ Oliba Cabreta , comte de Cerdanya i Besalú, i, segons sembla, d’Ingilberga, muller d’Ermenir, senyor de Besora Regí l’abadia fins el 1017, que en fou expulsada per una butlla del papa Benet VIII, obtinguda pel seu germà Bernat I Tallaferro , comte de Besalú, amb el pretext o l’acusació de dissolució moral del monestir Bernat I cobdiciava els béns del monestir com a dotació del naixent bisbat de Besalú , circumstància que fa dubtar de la veracitat de l’acusació S’acollí a la protecció del seu germà Oliba , bisbe de Vic, i residí fins a la seva mort,…

Situació i presentació És el més extens del Solsonès, al seu extrem oriental, en contacte amb el Berguedà Capolat, l’Espunyola i Montmajor i amb una petita part del Bages Cardona Dins la comarca limita amb Guixers i Sant Llorenç de Morunys N, Odèn, Lladurs i Olius W i Clariana SW i S Geogràficament, pertany en bona part a la vall de Lord vall de Lord Jussà i les nombroses parròquies que componen aquest complicat municipi corresponien, efectivament, al deganat de la vall de Lord S'estén al S de la serra dels Bastets i de la mola de Lord, entre el vessant oriental de la capçalera del Cardener…