Resultats de la cerca

Estudià matemàtiques a les universitats de Bonn, Munic i Berlín De formació musicològica pràcticament autodidàctica, el 1936 obtingué el grau de doctor amb una tesi sobre la tonalitat als segles XV i XVI Després de la seva presentació es veié obligat a emigrar als EUA, on ensenyà a les universitats de Harvard 1938-42 i Indiana 1950-70 És autor del llibre The notation of polyphonic music, 900-1600 1942, manual indispensable sobre aquesta matèria Els seus interessos se centraren en el cant gregorià, la música del final del segle XIV i la música per a tecla fins al segle XVII El…

Llicenciat en lletres a Barcelona, amplià estudis a Bonn, a Florència i a Roma i es doctorà a Madrid Auxiliar de les oficines lexicogràfiques de l’IEC, intervingué en l’edició del Diccionari Aguiló Collaborà a l' Obra del Cançoner Popular de Catalunya , i fou redactor literari de La Veu de Catalunya Catedràtic de segon ensenyament i secretari de la delegació del CSIC a Barcelona, publicà treballs sobre lingüística i literatura llatina medieval i catalana edició de Torsimany de Lluís d’Averçó 1956, La Gaya Ciencia de Pedro Guillén de Segovia 1962, en collaboració, les Obres en…

Investigador del Centre National de la Recherche Scientifique des del 1977, l’any 2000 fou nomenat director de la Maison René Ginouvès/Maison de l’Archéologie et d’Ethnologie El seu treball de recerca s’ha centrat en l’estudi de la cultura ibèrica i en les ceràmiques gregues trobades a la península Ibèrica Ha dirigit treballs d’excavació a Sagunt, als poblats de la Fonteta i la Picola i a la necròpoli de Cabezo Lucero També ha estat comissari de l’exposició ‘Els Ibers’ París, Barcelona, Bonn, 1997-98 Entre les seves publicacions cal destacar Les Grecs et la Péninsule Ibérique du…

Professor a Göttingen, Bonn i Heidelberg, el 1915 succeí Dilthey com a professor a Berlín Preocupat per la història de l’esperit i per la pretensió d’absolut de la religió, féu alhora una anàlisi transcendental de la consciència particularment de la religiosa i un estudi sociològic del cristianisme Oposat a l’historicisme i a l’absolutisme, afirmà l’existència de totalitats culturals —com, per exemple, humanisme i cristianisme— relacionades entre elles Les seves obres, publicades del 1888 al 1925, foren recollides en 4 volums Gesammelte Schriften , 1912-25 sota els títols…

Fill de músics, inicià la seva formació pianística a tres anys i el 1946 començà a estudiar amb Vicente Scaramuzza, fins que el 1948 hagué de deixar els seus estudis durant un any a causa d’una poliomielitis Un cop recuperat, el 1949 oferí el seu primer concert El 1956 tocà al Teatro Colón dirigit per Lorin Maazel i el 1960 obtingué una beca del Govern francès que li permeté ampliar els seus coneixements amb Marguerite Long El 1961 aconseguí el tercer premi al Concurs Long-Thibaud de violí i piano Consagrat a Europa, el 1966 debutà als Estats Units en el Festival de Standford L’any 1970 fou…

Estudià cant amb Martha Mödl i debutà a Lübeck el 1967 Entre el 1971 i el 1976 actuà a l’Òpera de Wuppertal i parallelament es presentà en diversos teatres d’òpera d’Alemanya i Àustria i també en ciutats com Barcelona, Ginebra i París També actuà a l’Amèrica del Sud Teatro Colón de Buenos Aires i als Estats Units Seattle, entre el 1975 i el 1984, cantà L’anell del Nibelung Aquest darrer any, amb el paper titular d' Electra R Strauss, actuà al Metropolitan de Nova York El 1990 interpretà el paper de Tintorera en unes funcions de Die Frau ohne Schatten , de R Strauss, a Bonn Tres anys més tard…

Es formà musicalment a Bonn i Munic En el temps que passà en aquesta darrera ciutat coincidí amb R Strauss, que feu possible la seva participació en el Festival de Bayreuth, primer com a assistent 1892 i després, el 1902, com a director del cor El 1903 començà a exercir la docència a Munic, on tingué Wilhelm Furtwängler entre els seus deixebles L’any 1908 fou nomenat director musical de l’Òpera de Stuttgart, activitat que abandonà en fer-se càrrec, el 1919, de l’Òpera de Berlín, que dirigí fins el 1925 Posteriorment dugué a terme diverses gires que el portaren per Europa i…

Graduat l’any 1961 a la Willamette University de Salem, Oregon, i doctorat a la Carnegie Mellon University de Pennsilvània 1967,desenvolupà la carrera acadèmica principalment a la Northwestern University d’Illinois des del 1965, i fou professor visitant en diverses institucions docents, entre les quals destaca la Universitat d’Aarhus El seu camp de recerca se centra en les distorsions en el mercat de treball provocades per l’atur, del qual n'ha analitzat les variables per a aprofundir en el concepte d' atur friccional Autor de nombrosos llibres i articles sobre aquest tema, ha rebut el premi…

Estudià a la seva ciutat natal i hi debutà el 1962 Dos anys més tard fou una de les noies flor de Parsifal al Festival de Bayreuth Després d’haver cantat amb gran èxit als festivals de Drottningholm, Ais de Provença i Edimburg i als teatres d’òpera de París, Ginebra, Amsterdam i Bonn, el 1975 debutà al Festival de Glyndebourne com la Dorabella de Così fan tutte , i hi tornà el 1979 com l’Amaranta de La fedeltà premiata , de J Haydn Ha interpretat òperes de WA Mozart, compositor en el qual s’ha especialitzat, ChW Gluck, F Cavalli, G Rossini, R Wagner, R Strauss i M Musorgskij Al…

Començà a estudiar piano i violí a quatre anys El 1964 ingressà al Mozarteum de Salzburg, on es formà com a director d’orquestra amb B Maderna i H von Karajan Posteriorment amplià la seva formació a Viena amb H Swarowsky El 1969 rebé el primer premi del Concurs Internacional de la Ràdio Austríaca i l’any següent es doctorà en filosofia a la Universitat de Salzburg Ha dirigit les orquestres de l’Òpera d’Istanbul 1970-73, d’Enschede 1974-75 i de Dortmund 1975-77 Des del 1978 dirigeix a l’Òpera de Viena, i des del 1986, a l’Òpera de Roma Fou director general de música a Berna 1979-82 i …