Resultats de la cerca
Es mostren 188 resultats
serra d’Alèdua
Serra
Alineacions muntanyoses terciàries que s’estenen des del límit entre la província castellana de Conca i les comarques de la Plana d’Utiel i dels Serrans, fins a la Foia de Bunyol i la Ribera Alta.
Paralleles al marge esquerre del Túria divideixen les aigües d’aquest riu de les del Magre, a la vegada que assenyalen les divisòries entre la Plana d’Utiel i els Serrans municipis de Benaixeve, Xelva, Loriguilla i Xera La major part de les elevacions són veritables moles El pic Rope 1 136 m alt, el pic de Cinco Pinos 1 171 m i la talaia de Xelva 1 160 m són les altures més considerables de la comarca
batalla de Xiva
Història
Militar
Fet d’armes ocorregut a les proximitats de Xiva (Foia de Bunyol) el 15 de juliol de 1837, entre les forces isabelines, manades pel general Marcelino Oraa, i les de Carles Maria Isidre de Borbó, pretendent carlí.
Aquestes, manades per Cabrera, malgrat un avantatge inicial, acabaren derrotades, bé que pogueren retirar-se en ordre Oraa fou premiat per la reina governadora amb la creu llorejada de Sant Ferran
Els inicis del ferrocarril
Cerimònia de la inauguració del primer ferrocarril d’Espanya , XNogués, c1928 MNAC-MAMB / JCal-JS © MNAC El primer ferrocarril d’Espanya va ser el de Barcelona a Mataró, però això no vol pas dir que hagués estat el primer de la monarquia Va ser a Cuba on aquest va ser installat, l’any 1838, deu anys abans de la inauguració del de Mataró Fetes aquestes precisions, cal destacar que entre el ferrocarril cubà i el català hi ha una connexió claríssima Es tracta de la figura de l’indià Miquel Biada i Bunyol, de Mataró Biada, que s’havia establert a Veneçuela al començament del segle XIX i havia…
Camins ramaders
Camins ramaders al País Valencià al segle XVII La transhumància fou una activitat important als Països Catalans durant tota l’edat moderna, però no se’n coneix bé l’evolució Tanmateix tot fa pensar que fou més gran el seu protagonisme en els temps medievals que no pas en els moderns Malgrat això, el nombre d’animals que es movien anualment entre les pastures estiuenques de muntanya i les hivernals del pla i de la costa continuà sent alt fins al segle XIX Els avenços de l’agricultura varen fer recular aquests moviments i, especialment al Principat, al final del vuit-cents, molts camins…
Gaieta
Poble
Poble del municipi de Cortes de Pallars (Vall de Cofrents), al sector septentrional, en una vall oberta entre la mola de l’Albeitar i la serra de Martés, que comunica la Vall de Cofrents amb la Foia de Bunyol.
La venta de Gaieta era una important etapa en el camí de Castella
Catadau
Església parroquial de Catadau
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Ribera Alta, a la vall dels Alcalans; s’estén a l’W del riu Magre i és accidentat pel Matamont (512 m alt.) i per les serres que limiten la Ribera amb la Foia de Bunyol.
L’àrea no conreada ocupa el 50% del terme pinedes i matoll L’agricultura de secà és predominant 1 330 ha el garrofer 700 ha és el conreu principal, seguit de la vinya 400 ha, en part dedicada al raïm de taula, l’olivera i l’ametller El regadiu 300 ha, que aprofita l’aigua del riu Magre i també del subsol, produeix taronges 100 ha, hortalisses i fruiters Hi és important la ramaderia bestiar boví i porcí i l’avicultura La vila 2 578 h agl 2006, catadauins 94 m alt és a l’extrem NE del terme, pràcticament unida al nucli de Llombai i molt prop del d’Alfarb, a la dreta del riu Magre Fou una…
el Mas del Jutge
Barri
Barri del municipi de Torrent de l’Horta (Horta del Sud), 5 km a l’W de la vila, a l’altiplà de secà que limita amb la Foia de Bunyol, al límit amb la zona de llengua castellana.
cova de La Cocina
Cova
Prehistòria
Cova del terme de Dosaigües (Foia de Bunyol), prop de l’indret on hi ha les pintures rupestres del mateix terme, amb jaciment prehistòric, excavada parcialment per Lluís Pericot i el Servei d’Investigació Prehistòrica de València i no descrita detalladament.
Té tres nivells el del fons correspon al Paleolític final o a l’Epipaleolític el del mig, al ple Epipaleolític o Mesolític el de damunt és ja d’època neolítica, amb ceràmica que no correspon al tipus de ceràmica impresa normal a les altres coves del Neolític antic del territori valencià Hi han estat trobades plaques pintades i gravades amb ratlles d’estil esquemàtic, abstracte És una de les coves valencianes més importants per a estudiar la transició del Paleolític a les cultures agrícoles inicials
Perenxisa
Història
Antiga alqueria islàmica del terme de Torrent de l’Horta (Horta del Sud), prop de la serra de Perenxisa (329 m alt.), situada a cavall dels termes de Torrent i de Xiva (Foia de Bunyol), allargada en direcció W-E uns 10 km.
El terreny calcari i totalment desforestat ha estat aprofitat per a l’extracció de pedra per a la construcció del nou curs del Túria Darrerament, i gràcies a la seva proximitat amb importants nuclis de l’Horta, hi han estat fetes diverses urbanitzacions d’estiu
Torrent de l’Horta
L’església de Sant Lluís Beltran a Torrent de l’Horta
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Horta del Sud, al SW de la ciutat de València, allargat des de la plana al·luvial de l’Horta fins als vessants meridionals de la serra de Parentxisa, al límit amb la Foia de Bunyol i amb la Ribera Alta.
Drena el terme el barranc de Torrent anomenat també rambla de Xiva o riu de Xest, que hi rep per la dreta el barranc de l’Horteta El sector forestal, a la zona muntanyosa de l’W, és cobert de matollar en la major part, amb importants pinedes al Vedat de Torrent, amb un total de 1 200 ha L’agricultura ocupa unes 2700 ha de secà i 3000 ha de regadiu el primer, en retrocés els darrers decennis, es localitza al sector occidental, en part abancalat, i es dedica a garrofers 900 ha, raïm de taula 760 ha, oliveres i ametllers 400 ha entre tots dos el segon, que aprofita l’aigua de pous i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina