Resultats de la cerca
Es mostren 491 resultats
Blanca de Castella
Història
Reina i regent de França.
Filla d’Alfons VIII de Castella i d’Elionor d’Anglaterra Casada 1213 amb el futur Lluís VIII de França, a la mort del seu marit esdevingué regent 1226-34 de llur fill, Lluís IX Dominà les revoltes dels grans feudataris i continuà l’obra de penetració de la monarquia francesa a les terres del sud Pel tractat de París 1229 obligà el comte Ramon VII de Tolosa a renunciar als territoris que formaren les senescalies reials de Bellcaire i Carcassona, i fou estipulat el matrimoni de l’hereva del comte, Joana, amb un fill de Blanca Fou de nou regent en partir Lluís IX a la Croada
Ceferí Rocafort i Sansó
Geografia
Arqueologia
Historiografia
Geògraf, arqueòleg i historiador.
També es dedicà al periodisme Collaborà des del 1907 al Centre Excursionista de Catalunya, on desenvolupà una intensa activitat collaborà al Butlletí del centre Els seus afanys per la prehistòria culminaren amb el descobriment del conjunt d'art rupestre de la Roca dels Moros Garrigues, que realitzà juntament amb l'enginyer i excursionista Juli Soler , guiats per Ramon Huguet, rector de la vila 1908, i les donà a conèixer a través d’articles i conferències Participà al congrés arqueològic de Carcassona-Perpinyà És autor del volum dedicat a la província de Lleida dins la Geografia…
Guillem V de Tolosa
Història
Comte de Tolosa, d’Albigès i de Carcí, Lodeva, Perigord, Agèn i Astarac, marquès de Septimània o de Gòtia (1060-93), fill i successor del comte Ponç II i d’Almodis de la Marca (després muller de Ramon Berenguer I de Barcelona).
El 1066 heretà el comtat de Roergue, que cedí al seu germà Ramon de Sant Gèli A partir del 1067 estigué en relació amb Ramon Berenguer I i el seu fill Ramon Berenguer II, padrastre i germà uterí seus, respectivament, per raó de l’adquisició per part d’aquests dels comtats de Carcassona i de Rasès El 1079 derrotà Guillem VIII d’Aquitània davant Bordeus, però després hagué de sofrir la devastació de Tolosa i la pèrdua de la seva capital, que recuperà tot seguit Sense descendència masculina, el 1088 designà successor el seu germà Ramon de Sant Gèli Ramon IV de Tolosa El 1092 anà a…
Roger Bernat I de Foix
Història
Comte de Foix (1149-88).
Fill del comte Roger III i de Ximena de Barcelona Fou un fidel aliat del seu oncle barceloní Ramon Berenguer IV, que reconegué com a senyor i amb el consentiment del qual s’amullerà 1511 amb Cecília de Carcassona-Besiers, filla del vescomte Ramon Trencavell I Prestà semblantment homenatge al seu successor Alfons I de Catalunya-Aragó, que, després del tractat amb Ramon V de Tolosa sobre Provença 1185, el nomenà governador d’aquell comtat Volgué ésser enterrat al monestir de Bolbona, esdevingut cistercenc l’any 1150 Fou el primer, segons sembla, a usar l’escut heràldic del seu…
Lauraguès
Territori llenguadocià amb capital a Castelnaudari.
El seu nom ve del castell de Laurac, que havia heretat Ramon Berenguer I de Barcelona Ramon Berenguer IV el 1150 l’infeudà al vescomte Ramon Trencavell I de Carcassona-Besiers El 1258 Jaume I cedí els seus drets al rei de França El 1478 el rei de França erigí el comtat de Lauraguès a favor de Bertrand II de la Tor, comte d’Alvèrnia, en canvi dels seus drets al comtat de Boulogne, que havia conquerit al duc de Borgonya Carles I La seva neta Anna de la Tor d’Alvèrnia, duquessa d’Albany, el deixà a la seva neboda, la reina Caterina de Mèdici Lluís XIII l’incorporà a la corona
Pere Hugas Ferré
Esports de tir
Tirador i dirigent.
El 1962 es feu soci del Tir Olímpic de Girona, si bé abans ja havia practicat el tir al camp de la Caserna d’Artilleria de Girona Amb alguns companys donà empenta al club i aconseguí arribar a la xifra de 400 socis Practicà diverses modalitats de pistola Participà en el Campionat d’Espanya de pistola de gran calibre 1964, 1966, 1967, 1970 i en onze edicions del Campionat de Catalunya 1968-78 Formà part de la selecció gironina al Campionat d’Andorra, Narbona i Carcassona Fou delegat federatiu de la Federació Catalana de Tir Olímpic a Girona Fou entrenador de tir olímpic i el degà dels àrbitres…
Sanç de Barcelona
Història
Comte o senyor del Penedès, fill de Berenger Ramon I i de la seva primera muller Sança de Castella.
En morir el seu pare el 1035, li deixà l’extrem ponentí del comtat, o marques de Barcelona, entre el Llobregat i la frontera sarraïna, amb la capital a Olèrdola, sota el vassallatge del seu germà gran Ramon Berenguer I L’inici del seu govern anà lligat a la rebellió de Mir Geribert d’Olèrdola, sense que consti gaire clar el paper que en tot l’afer representà el comte Sanç El 1049 renuncià els seus territoris a favor del seu germà Ramon Berenguer I Vivia encara el 1057, quan li féu un llegat la seva àvia la comtessa Ermessenda de Carcassona, però no es coneix res més de la seva…
Sant Hilari de Llastarri (Tremp)
Art romànic
Un diploma de l’any 974 esmenta ja Sant Hilari de Llastarri, patró encara de la població, i que recorda el gran monestir de Carcassona Era segurament l’església d’un castell Aquell any l’abat Oriolf i els monjos d’Alaó van vendre al prevere Odequer i Bradila una terra circumdada i termenada que tenia el monestir per donació del comte Unifred, al castell de Llastarri i “sota Sant Hilari”, a la vora del Torm pel preu d’un cavall Després, al igual que el castell de Llastarri, fou de l’abadiat exempt d’Alaó Les esglésies de Llastarri eren sufragànies de Sopeira, fins i tot després de…
Emeri
Història
Personatge oriünd de França, fill de Baldivi i de Càndida o Càndia.
Segons la tradició, anà a Catalunya amb l’exèrcit de Carlemany, després de la conquesta de Carcassona, alliberà Banyoles d’un lleó o un drac i hi fundà un monestir Més tard es retirà a fer penitència a Sant Esteve de Guialbes, on l’anà a trobar la seva mare, i visqueren ambdós penitents fins a llur mort Hom el situa entre el 778 i el 798 algú l’identifica amb Mercoral 822 de Banyoles La seva capella de Guialbes consta des del s XIII el 1627 hom cregué descobrir-hi les seves relíquies Venerat com a sant, com també la seva mare, hom en celebra la festa el 27 de gener
centre històric
Arquitectura
Art
Part d’una ciutat que constitueix el nucli urbà anterior a les expansions urbanes iniciades a la segona meitat del segle XIX.
Des de les primeres teoritzacions de Quatremère de Quincy, Viollet-le Duc o Ruskin, en les quals hom reduïa el concepte patrimonial als edificis aïllats, fins a la declaració d’Amsterdam del 1975, les recomanacions del Consell d’Europa o el conveni de Granada dels ministres de cultura europeus del 1985, la problemàtica de la conservació dels centres històrics ha anat adoptant un caràcter més comprensiu i més flexible segons els casos Llocs com Carcassona, Assís, Toledo o Santiago de Compostella poden exemplificar el concepte de ciutat monument, enfront d’altres conceptes en els…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina