Resultats de la cerca

Jugà a l’equip sub-23 del Futbol Club Barcelona, amb el qual debutà a la divisió d’honor el 1980 La seva primera temporada completa en la màxima categoria fou la 1982-83 al Sentmenat Després jugà en el Molins de Rei 1983-84 el Noia 1984-89 i 1990-91, amb el qual guanyà la Lliga 1988, la Recopa d’Europa 1988, la Copa d’Europa 1989 i la Supercopa d’Europa 1989 el Piera 1989-90, i el Vilafranca 1991-92 Acabà la seva carrera a l’Andorra Defensà la samarreta de la selecció andorrana, amb la qual guanyà el Mundial B 1992 i disputà dos Campionats del Món A 1993, 1995

Format a la Unió Esportiva Santboiana, hi desenvolupà tota la seva carrera esportiva fins que es retirà a 32 anys Guanyà la Lliga 1984, 1987, 1989 i la Copa del Rei 1989 Fou internacional amb la selecció espanyola en una ocasió

El 1972 accedí a la categoria d’àrbitre aspirant El 1989 arribà a la categoria especial UCI Després de ser delegat per Barcelona, presidí el Comitè Català d’Àrbitres 1997-04 Formà part de l’equip arbitral de totes les curses de ciclisme dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 i fou president del jurat tècnic en diverses competicions com la Vuelta a Espanya, Volta a Catalunya, Setmana Catalana i Escalada a Montjuïc

Membre del Centre Parroquial Roser de Barcelona, hi exercí d’entrenador des del principi dels anys quaranta, dirigint equips en totes les categories Parallelament, entre el 1976 i el 1987 fou el tresorer de l’entitat i des del 1997 fins a la seva defunció en fou president L’any 1996 fou nomenat Històric del Bàsquet Català per la Fundació del Bàsquet Català i, el 2002, a títol pòstum, la Direcció General d’Esports li concedí la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya

Competí representant el Club Boxa Gavà Es proclamà campió de Catalunya de boxa amateur en la categoria de pes superwèlter 1993 i formà part de la selecció catalana de boxa que participà en els campionats estatals d’aquell any Posteriorment participà en curses atlètiques i de resistència com a membre de la Unió Muntanyenca Eramprunyà

Membre del CN Badalona, fou campió de Catalunya 2001 i d’Espanya 2003, 2006 de patí de vela També guanyà una Copa d’Espanya i una d’Europa 2011 en la mateixa categoria

Desenvolupà la seva carrera com a jugador al Tívoli PPC Fou campió d’Espanya 1948 i de Catalunya 1949 per equips i tres cops campió català de dobles 1936, 1942, 1948 Fou finalista del Campionat de Catalunya individual 1942, 1943, 1950 Fou seleccionador espanyol als Campionats del Món 1954, 1955, 1957

Inicià la seva carrera el 1980 Fou campió de Catalunya i Espanya en categoria promoció i campió de Catalunya júnior En categoria sènior, guanyà tres Campionats de Catalunya i dos d’Espanya Formà part de l’equip català, amb el qual guanyà en cinc ocasions el Campionat Interregions El 1987 aconseguí el subcampionat d’Europa Un any després s’inicià com a mànager de pilots i preparador de karts El seu primer client fou Pedro Martínez de la Rosa És copropietari del Karting El Vendrell amb el seu germà Narcís

Guanyà el Trofeu Nacional d’Enduro en categoria 2 temps sènior C 1998 Fou segon en l’edició del 2006 en categoria 4 temps sènior C Pilot de l’equip Zenit, participà en dues edicions del París-Dakar 2004, 2005

Membre del Club Orientació Catalunya, fou el primer campió absolut de Catalunya 1994, campió d’ultrallarga distància 1995, 1997, de mitjana distància i esprint 1997 Vencé també en la Copa Catalana 1993, 1997, 1998, i en la Lliga 1993, 1994, 1996 Ha estat vicepresident de la Federació de Curses d’Orientació de Catalunya 1991-2006 i n’és el president des del 2006 Fou primer classificat en el Campionat de França de raids d’estratègia 2002, subcampió de la Copa de França de marató-O 1999 i guanyador de la Lliga Espanyola de marató-O 2008, junt amb Miquel Soro És autor dels manuals de l’…