Resultats de la cerca
Es mostren 415 resultats
vescomtat d’Hostoles
Història
Títol concedit el 1474 a Francesc de Verntallat
.
Fou rehabilitat el 1928 per la seva descendent Mercè de Casanova i de Ferrer, segona posseïdora
marquesat de Dosaigües
Història
Títol senyorial concedit el 1699 a Giner Manuel Rabassa de Perellós i Pardo de la Casta, baró de Dosaigües, senyor de Madrona i de Benetússer i cavaller de Calatrava.
Passà als Marimon, marquesos de Cerdanyola, als Casanova, marquesos de Galtero, als Dasí, i als Rojas, marquesos d’Algorfa
Heliodor Guillén i Piedemonti
Pintura
Pintor, deixeble d’Aurelià Ibarra, de Llorenç Casanova i —a Madrid— de Casto Plasencia.
Molt considerat a Alacant, hi ocupà càrrecs professionals i honorífics i participà en la decoració del Casino Autor d’obres d’un gran format i de temes truculents Sols, diputació provincial El nàufrag, Casino El pescador de perles, fet com a pensionat a Itàlia, féu moltes obres de gènere, bells paisatges d’Alacant, racons de sagristies, claustres i temples, etc
comtat d’Avellino
Història
Títol jurisdiccional concedit el 1456 a Galceran de Requesens i de Soler, comte de Trivento.
Passà als seus successors, els Cardona, ducs de Somma i Sessa cognominats Fernández de Córdoba, als Osorio de Moscoso, comtes d’Altamira, i als Casanova, comtes de Cabra
Valls
Poble
Poble del municipi de Guixers (Solsonès), situat a la vall de l’aigua de Valls, després de passar l’estret de Vallpregona.
Vora l’antiga església parroquial Santa Maria, a la dreta de l’aigua de Valls, a la Casanova de Valls , hi ha la casa del comú de Guixers
Plandogau
Poble
Poble del municipi d’Oliola (Noguera), prop del límit amb Cabanabona.
La seva església depèn de la parròquia de Ponts depengué fins al s XIX del terme forà de Ponts Prop seu hi ha el llogaret de Gratallops i les caseries de Casanova, la Garriga i Masbrú
baronia de Calonge
Geografia històrica
Jurisdicció territorial concedida el 1474 a Martí Guerau de Cruïlles, baró de Llagostera i senyor de Calonge (des del 1463, tot i que no arribà mai a possessionar-la), conseller reial.
Fou tornada a conferir, illegalment 1488, a Galceran de Requesens, després comte de Palamós Passà als Cardona, ducs de Somma cognominats Fernández de Córdoba, als Osorio de Moscoso, comtes d’Altamira i als Casanova, comtes de Cabra
Vingrau
Vingrau
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Rosselló, al límit amb el Llenguadoc (pas de la Vaca, damunt el Verdoble, 225 m alt; serra d’en Moixet, 313 m; la Garriga; pic de Ginebre, 428 m; coll d’en Carrera), estès al sector més oriental de les Corberes, als dos vessants, oriental i occidental, de la serra de Vingrau (553 m alt), massa calcària, que el pas de l’Escala, al S, separa de la serra d’Espirà, la qual, juntament amb la serra de Talteüll, forma el límit meridional del terme.
La vall que s’obre a ponent de la serra de Vingrau i del pas de l’Escala, drenada pel torrent de la Millera o de Casanova, afluent, per l’esquerra, del Verdoble, forma part de la depressió de Vingrau i Talteüll la vall de llevant és part de la capçalera de Ròvol, que s’obre pas entre la serra de Talteüll i el serrat de Montpeirós, vers l’Aglí L’agricultura és l’activitat econòmica més important, tot i que la superfície conreada 635 ha no arriba a una cinquena part de la del terme la vinya hi té caràcter de monocultura 623 ha, 617 de les quals destinades a la producció de vi de…
colònia Sorribes
Colònia industrial
Colònia fabril del municipi de Ripoll, situada 700 m al NW de la vila, prop del Freser, al camí de Campdevànol.
Fou fundada al començament del s XX per l’empresa d’automòbils La Hispano Suïssa Actualment la fàbrica és ocupada en una gran part per les installacions de la Farga Casanova i en una petita part per les de FAHIALSA
marquesat d’Elx
Història
Títol concedit el 1520 a Bernardino de Cárdenas y Pacheco, després segon duc de Maqueda.
El seu net Bernardino de Cárdenas y de Portugal en fou el tercer marquès Passà als Hurtado de Mendoza, marquesos de Cañete, als Lancaster, ducs d’Aveiro, als Ponce de León, ducs d’Arcos, als Osorio de Moscoso, comtes d’Altamira, i als Casanova
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina