Resultats de la cerca
Es mostren 1022 resultats
Galilea
Poble
Poble del municipi de Puigpunyent (Mallorca), en un planell (518 m alt.), al vessant meridional del puig de Galatzó.
Té l’origen en la parcellació de la possessió de son Cortei a la fi del s XVIII hi havia ja 448 habitants L’església de la Concepció vicaria in capite des del 1810 és del 1810, però la seva construcció fou decidida el 1788 pel bisbe Rubio i el capità Antoni Barceló i Pont de la Terra, establert prop del poble, a la possessió de Conques Popularitzat literàriament per un poema de Llorenç Riber entorn d’una cobla popular que s’hi refereix, des del 1961 s’hi celebra, anualment, un certamen parroquial de poesia
massís Armoricà
Massís
Unitat geològica situada al nord-oest de França, que s’estén per Bretanya, Vendée, Anjou, el baix Maine i l’oest de Normandia.
És formada bàsicament per esquists cristallins del Precambrià plegats en direcció W-NW-E-SE, direcció anomenada armoricana una direcció secundària W-SW-E-NE, visible al nord del massís, s’interfereix amb la principal Intensament erosionats, aquests materials formen un peneplà de formes suaus i monòtones, que no depassen els 417 m Les roques dures granits, quarsites formen els relleus, de disposició allargassada els esquists formen solcs i conques Als nuclis dels sinclinals s’han conservat sediments primaris Hi ha excepcions a aquesta disposició general, a causa de moviments…
Caudiers de Conflent
Municipi
Municipi del Conflent, a les Garrotxes de Conflent, al límit amb el Capcir.
És accidentat, a l’oest, per la serra que separa les conques de l’Aude i de la Tet pic del Bastard, 2095 m pic de Castelló, 2045 m, i drenat per la riera de Cauders , afluent, per la dreta, de la riera de Ralleu, poc abans de la seva confluència amb la riera de Cabrils El bosc cobreix la part occidental del terme la migradesa de l’agricultura ha provocat el despoblament 2 h el 1982 del poble, situat al voltant de l’església parroquial de Sant Martí 1625 m alt, a l’esquerra de la riera de Cauders
perla
Arquitectura
Cadascun dels adorns tallats en renglera, a manera de conques esfèriques, en una motllura.
L’abastament d’aigua
En el mapa es representen dues variables d’una banda els recursos d’aigua disponibles i, d’altra banda, el consum urbà d’aigua per persona i any El consum urbà inclou el consum domèstic i el consum industrial El consum domèstic, a més dels usos realitzats pels particulars, comprèn també els usos públics reg de parcs i jardins, neteja de carrers, etc, els comercials i també els turístics S’ha considerat que el consum urbà és el més representatiu del consum humà No s’ha representat el consum total urbà més agrícola ja que el consum agrícola mostra més les condicions naturals del país…
coll del Cantó

Vista parcial des del mirador del Cantó, Alt Urgell
© Fototeca.cat
Collada
Depressió (1.715 m) de la serralada que, des del ras de Conques, separa les conques del Segre i de la Noguera Pallaresa entre les serres de Sant Joan i de Sant Quir.
Hi passa la carretera de Sort a la Seu d’Urgell, i és termenal pedra del Cantó dels municipis de Castellàs i Soriguera Pallars Sobirà i Montferrer de Segre Alt Urgell el Cantó és una important zona de pasturatge per a bestiar boví El riu del Cantó , afluent, per l’esquerra, de la Noguera Pallaresa aigua avall de Sort, es forma sota el coll
regió de Perpinyà
Regió coincident amb el NE de Catalunya, anomenada també, per aquest motiu, Catalunya del Nord, i tradicionalment Catalunya francesa
.
Correspon al departament francès dels Pirineus Orientals Comprèn les comarques del Rosselló, el Vallespir, el Conflent, l’Alta Cerdanya, el Capcir i la Fenolleda, aquesta de parla occitana, és a dir, aproximadament les conques del Tec, la Tet i l’Aglí i la capçalera de la del Segre Ocupa 4 085,70 km 2 , poblats per 364 081 h 1990, amb una densitat de 81,7 h/km 2 Més d’un terç de la població resideix a Perpinyà, el mercat regional Els mercats comarcals són Prada, Ceret i Sant Pau de Fenollet L’Alta Cerdanya bascula en realitat entre els de Prada i Puigcerdà
baronia d’Orcau
Història
Jurisdicció senyorial centrada en el castell d’Orcau (Pallars Jussà) que pertangué, almenys des del segle XIII, al llinatge dels Orcau.
El baró Arnau d’Orcau, senyor de Conques, Figuerola d’Orcau, Benavent de la Conca i Castelltallat, majordom de Pere III de Catalunya-Aragó i governador de Rosselló i Cerdanya 1366-76, pel seu testament de 1387, la vinculà agnatíciament, i a la mort del seu net, el baró Arnau Julià d’Orcau, el succeí el seu nebot valencià Berenguer d’Erill i de Centelles, senyor de la vall d’Espills Dels comtes d’Erill i després d’una sèrie de plets, passà als Bournonville, marquesos de Rupit, als Ponts-López de Mendoza, marquesos de Vilanant, als Abarca de Bolea, comtes d’Aranda, i als Silva,…
colada de fang
Geomorfologia
Massa de roca sedimentària formada per elements de gra molt petits (argila, marga), la qual, en amarar-se d’aigua, adquireix la plasticitat suficient per a desplaçar-se en forma de riu de fang d’una manera ràpida (m/dia) o molt ràpida (m/s, allaus
).
Sol produir-se en els fons de les conques sedimentàries, on les partícules, abans d’assolir la diagènesi suficient, han sofert un basculament que les fa posar en moviment També poden produir-se per pluges molt continuades sobre les roques de gra molt fi, les quals davallen pel vessant d’una muntanya en forma torrencial La massa de fang s’immobilitza en disminuir el pendent o en augmentar la viscositat Als Països Catalans hi ha diverses zones on s’han produït colades, a causa, principalment, d’aiguats Per tal de prevenir-les cal tenir cura de la cartografia geològica Una mena…
glacioeustatisme
Geologia
Moviments del nivell marí a causa de la fusió o la solidificació de l’aigua marina, els quals han estat preponderants durant el Plistocè.
L’eustatisme glacial pot confondre's amb determinats moviments tectònics o epirogenètics motivats per un reajustament isostàtic aquests moviments són, però, locals o es limiten a certes regions, mentre que els moviments eustàtics es poden estendre al llarg de centenars de quilòmetres, amb independència d’unitats tectòniques o estratigràfiques L’elevació del nivell marí com a conseqüència de la fusió de tot el glaç existent ha estat estimada en 40-60 m, per la qual cosa les línies de costes situades a més altura que la indicada no poden ésser atribuïdes a moviments eustàtics, sinó més aviat a…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina