Resultats de la cerca

Fundat el 1993, té installacions pròpies al gimnàs del mateix nom Ofereix classes de taekwondo sota la direcció del mestre Luis Herrera Martínez També organitza exhibicions anuals i competicions

S’inicià en el Bàsquet Femení Cornellà i el 1992 s’incorporà al Segle XXI, on debutà a la primera divisió B Posteriorment jugà al Bàsquet Femení Cornellà i el Barcelona BC Universitari, i disputà la màxima categoria femenina amb l’AD Cortegada 1998-99, el Ciudad de Burgos 1999-2000 i el CB Santa Rosa de Lima 2000-01 El 2001 fitxà pel CB Ponte de León de la Lliga Femenina 2, i la temporada següent passà al Jovent de Palma de Mallorca 2002-09

Situació Aquesta església és la parròquia del poble d’Eina, situat a la dreta del riu d’Eina L’església és al nucli enlairat de la població Mapa IGN-2250 Situació Lat 42° 28’ 28” N - Long 2° 5’ 1” E Des de Puigcerdà, s’arriba a Eina per un trencant que, a mà dreta, surt de la carretera N-116 CPO Història Bé que la vila d’Eina és documentada des del 913 villa Esna , l’església parroquial no és consignada fins al novembre del 1270, que Jaume d’Eina, prevere i sagristà d’Eina, confessa i reconeix que P de Puigboscà havia llegat una lliura de cera a l’església de Sant Miquel d’Eina En les…

La vila i castell d’Eina eren una possessió del priorat de Santa Maria de Cornellà de Conflent El rei Jaume I, el 10 de març de 1263, ho confirmà a Bernat, prior del monestir Amb aquest document coneixem la llista dels nombrosos pobles del Conflent, la Cerdanya, el Capcir i el Rosselló on el monestir tenia béns A la Cerdanya, a més del castell i la vila d’Eina, tenia Roet, algunes rendes de Llo, Gorguja, Llívia, Estavar, Callastre, Bajande, Paladol, Targasona, Vilalta, Cereja, Enveig, Puigcerdà, Ger, Osseja, Oncés, Càldegues, Ix, Guils i Senillers, i els delmes que el comte de Cerdanya havia…

Situació Una de les cares del gran quadrilàter que forma aquest castell, avui dia destinat a explotació agrícola ECSA - A Roura Les restes d’aquest castell es troben 200 m al sud del Veïnat d’Amunt, situat a uns 5 km de Vilafranca del Conflent per la carretera D-6 Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 33’ 16” N - Long 2° 21’ 58” E Història El lloc de Bulella és esmentat des de l’any 947 El seu castell fou el seti d’una senyoria que el 1165 era a mans de Berenguer de Vilar, que la tenia per Guillem de Fullà, el qual, alhora, la tenia per Guillem I de Canet espòs de Cerdana de Rodés La jurisdicció del…

Jugà al CV Cornellà i, a partir del 1982, entrenà el primer equip En el seu debut com a tècnica aconseguí la Lliga i la Copa de la Reina, primer doblet en la història del voleibol femení català La temporada següent, després de la fusió amb el RCD Espanyol, seguí com a entrenadora del nou Espanyol-Cornellà, amb el qual guanyà una altra Lliga 1985 i dues Copes de la Reina 1984, 1985 El 1986, després d’un breu parèntesi, tornà a dirigir l’equip Al mateix temps, entrenà també l’equip juvenil del club A partir del 1991 es dedicà exclusivament a l’equip juvenil, amb el qual guanyà el Campionat de…

La parròquia Sant Miquel i l’institut de segon ensenyament són centres d’activitats culturals

Formada al Club Medina de Barcelona, amb el qual debutà en la màxima categoria i guanyà dues Lligues 1974, 1975, passà al CV Cornellà el 1976 El 1979 jugà la Recopa d’Europa, la primera que disputava un equip estatal de vòlei femení Guanyà dues Lligues 1980, 1982 i una Copa de la Reina 1982 abans d’incorporar-se a l’Espanyol-Cornellà a causa de la fusió del seu club amb el RCD Espanyol el 1982 Amb l’equip blanc-i-blau conquerí tres Copes de la Reina 1984, 1985, 1986 i una Lliga 1985, i disputà la Copa d’Europa la temporada 1985-86 Formà part de la selecció espanyola més de noranta vegades i…

Marededeu Talla de la Mare de Déu que es conservava en la capella adossada a can Coll Arxiu Mas En una petita capella arredossada a can Coll es conservava una talla de la Mare de Déu en Majestat, dita de Llo Potser aquesta capella va substituir una església dedicada a la Mare de Déu El cas és que la marededeu presenta alguna semblança amb la de Cornellà, cosa que no ens ha de sorprendre si recordem que d’ençà de l’any 1102, el comte de la Cerdanya, Guillem Jordà, havia fet donació de l’església de Sant Fructuós de Llo a Santa Maria de Cornellà Sorprèn la gran semblança de la talla de Llo amb…

Forma un continuum urbà amb Cornellà