Situació
Aquesta església és la parròquia del poble d’Eina, situat a la dreta del riu d’Eina. L’església és al nucli enlairat de la població.
Mapa: IGN-2250. Situació: Lat. 42° 28’ 28” N - Long. 2° 5’ 1” E.
Des de Puigcerdà, s’arriba a Eina per un trencant que, a mà dreta, surt de la carretera N-116. (CPO)
Història
Bé que la vila d’Eina és documentada des del 913 (villa Esna), l’església parroquial no és consignada fins al novembre del 1270, que Jaume d’Eina, prevere i sagristà d’Eina, confessa i reconeix que P. de Puigboscà havia llegat una lliura de cera a l’església de Sant Miquel d’Eina. En les visites arquebisbals del principi del segle XIV, l’església és citada com Sancti Michaelis d’Eyna o Ayna. La parròquia d’Eina fou una dependència del priorat canonical de Santa Maria de Cornellà, que era alhora senyor del castell d’Eina. Encara l’any 1709 consta que el prior de Cornellà tenia el dret de nomenar el rector de la parròquia. El temple actual és una petita construcció de nau única que no té res de romànica. Conservava una marededeu romànica que va ser robada fa una vintena d’anys. (MD)
Marededeu
El joiell d’aquesta església parroquial era la marededeu romànica, malauradament robada, com ja s’ha esmentat, fa uns vint anys. La imatge de fusta fa 77 cm d’alçària. El cap de la marededeu fa 20 cm i la figura del Nen Jesús, 34 cm. La Mare està asseguda en un tron, les quatre columnetes del qual acaben amb una pinya llisa. A diferència de la imatge de Cornellà, la Mare i l’Infant porten una corona adornada de fulles de trèvol. La marededeu porta una túnica que cau en plecs harmoniosos sobre els genolls i deixa sortir la punta de les sabates, entre les quals els plecs del vestit dibuixen una mena de trèvol, mentre que el mantell deixa veure els cabells sota la corona; les dues mans, esteses horitzontalment, emmarquen el Nen Jesús, assegut al mig de la falda. L’Infant, que té els peus nus, beneeix amb la mà dreta i amb l’esquerra sosté el Llibre. Entre la fisonomia de la Mare i del Nen hi ha una semblança sorprenent, particularment en la forma del nas i dels ulls. El monestir de Cornellà de Conflent tingué subjecta la parròquia de Sant Miquel d’Eina, a més de tenir d’altres béns al castell i vila d’Eina, cosa que explica que la Mare de Déu de Cornellà fos imitada a Eina (Delcor, 1970, pàg. 31 i segs.).
Tant la imatge d’Eina com la de Cornellà són del segle XII. Desafortunadament, no coneixem cap document d’arxiu que en parli. Sens dubte era venerada pels pelegrins que per la vall glacial d’Eina i el coll d’Eina anaven al santuari de Núria. (MD)
Bibliografia
Bibliografia general
- Martí, 1926-28 vol. I (I), pàg. 312
- Pladevall, 1983, pàg. 143
Bibliografia sobre la marededeu
- Dictionnaire des églises de France, 1966, pàg. 58
- Delcor, 1970, pàgs. 38-39
- Noguera, 1977, pàg. 155