Resultats de la cerca
Es mostren 270 resultats
Benós
Poble
Poble del municipi de les Bordes (Vall d’Aran), a 910 m d’altitud, en un coster, a la dreta de la Garona.
L’església parroquial de Sant Martí és romànica Vora el riu, sota el veí poble de Begòs , hi ha la central hidroelèctrica de Benós Apareix esmentat en diversos documents, entre els anys 1278 i 1313, amb el nom invariable de villa de Benos El 20 de novembre de 1313 dos cònsols i dinou caps de casa de la vila de Benòs juraren fidelitat a Guillem de Castellnou, procurador del rei Jaume II
Begós

Vista general del poble de Begòs (Vall d’Aran)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de les Bordes (Vall d’Aran), situat a 1.000 m d’altitud, en un coster, a la dreta de la Garona.
L’església parroquial de Sant Roc, annexa a la de Benòs, és romànica, i conserva la pica beneitera i les fonts baptismals primitives, així com algunes escultures del segle XVII, policromades, d’estil molt popular Sobresurt la Casa Socasau Pertanyia al terçó de Lairissa El seu nom figura com a Bergons l’any 1278 i Begos en la documentació restant El 23 de desembre de 1313 els seus quatre cònsols i dotze caps de casa juraren fidelitat, a Castèl-Leon, a Guillem de Castellnou, procurador del rei Jaume II
Castanesa
Poble
Poble del municipi de Montanui (Ribagorça), a la vall de Benasc, en un coster per damunt la riba esquerra de la Valira de Castanesa.
L’església de Sant Martí, romànica, és del s XII A sota hi ha el raval de la Vila d’Avall Hi ha fonts d’aigües ferruginoses Formà municipi fins el 1966 Dins l’antic terme hi ha, a més, els pobles i llogarets de Ribera de Castanesa, Ardanui, Siscarri i Fontjanina
el Mas de Balust
Despoblat
Despoblat (725 m alt.) del municipi de Salàs de Pallars (Pallars Jussà), situat en un coster en un contrafort S del puig de Lleràs.
L’església Sant Martí depenia de la de Santa Engràcia Tot i que només tenia dues cases, formà un municipi al s XIX
Rallui
Poble
Poble (30 h [1960]; 1300 m alt) del municipi de Beranui (Baixa Ribagorça), situat en un coster, al vessant meridional del coll de Planatossal.
La seva església parroquial depenia de l’antic monestir d’Ovarra
impremta
Disseny i arts gràfiques
Art de reproduir sobre paper, pergamí, etc, la marca en tinta d’un escrit, un dibuix, etc, gravat sobre una planxa metàl·lica o compost ajuntant peces de metall o fusta cadascuna de les quals té gravada una lletra, una figura, etc.
Els testimonis més antics de reproduccions de l’escriptura són unes rajoles d’argila cuita, estampades per mitjà de formes de ferro o metall, trobades en unes excavacions prop de Nínive i que daten del segle VII aC A la Xina, la xilografia ja era coneguda molts anys abans de Crist, i al segle XI dC hom començà a substituir les planxes gravades per caràcters independents, que primerament eren de terra cuita, després foren de plom i finalment de coure El sistema xilogràfic fou emprat a Europa al segle XIV pels fabricants de cartes de joc i, tot seguit, adoptat per a la realització d’estampes…
Santa Susanna de Vilamajor

Església de Santa Susanna del Montseny, a Sant Pere de Vilamajor
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Sant Pere de Vilamajor (Vallès Oriental), al N del terme, en un coster que domina la riba dreta de la Tordera.
El 1834 formava encara un municipi independent
Vila
Llogaret
Llogaret (1.328 m alt) de la parròquia d’Encamp (Andorra), situat en un coster, al vessant oriental del pic de Padern, a ponent del poble.
És format per unes poques cases al voltant de l’església de Santa Maria, de la qual procedeix un altar romànic de fusta pintada, actualment al Museu d’Art de Catalunya, datat vers el 1200
la Torre
Caseria
Caseria del municipi de Tor-la-ribera (Ribagorça), en un coster que domina la confluència del torrent de la Vall amb la ribera de Vilacarle.
Mare de Déu de la Serra

Vista del santuari de la Mare de Déu de la Serra
© Gencat
Ermita
Antiga ermita romànica del municipi de Farrera (Pallars Sobirà), situat en un coster, entre els barrancs de Burg i de Farrera, al N del terme.
L'edifici està catalogat com a Bé Cultural d'Interès local BCIL i la referència més antiga coneguda correspon a la relació d'esglésies parroquials del deganat de Cardós, visitades l'any 1314 pels delegats de l'arquebisbe de Tarragona Segons fonts orals, durant la guerra civil l'edifici serví com a niu de metralladores, i aquest ús portà a ampliar l'obertura central de l'absis deixant l'esvoranc del mur absidal En mal estat de conservació, al novembre del 2016 s'iniciaren les obres de consolidació estructural i de les cobertes
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina
