Resultats de la cerca

La infanta Cristina de Borbó dóna a llum a la clínica Teknon de Barcelona el seu primer fill, que és el segon nét dels reis d’Espanya El fill de Cristina de Borbó i del jugador d’handbol del FC Barcelona Iñaki Urdangarin es dirà Joan i ocuparà el cinquè lloc en la línia successòria al tron espanyol, per darrere del príncep Felip, les infantes Helena i Cristina i Felip Joan Froilà de Marichalar

Membre del Pitch & Putt Platja d’Aro, es proclamà campió de Catalunya absolut en tres ocasions 2003, 2006, 2009 També guanyà el Campionat de Catalunya Matxplay 2006, 2007, el Campionat de Catalunya per equips 2009 i el rànquing de la Federació Catalana de Pitch & Putt 2007 Amb la selecció catalana aconseguí dues Copes del Món 2004, 2006 i dues medalles de plata en el Campionat d’Europa 2001, 2007 Participà en nombroses competicions internacionals, entre les quals la Challenge Cup Catalunya - Irlanda 2000, 2002, 2008, 2011 D’altra…

Començà al Banyoles, d’on passà a la UE Figueres 1961-63 i al Girona FC 1963-65 En l’equip gironí es convertí en lateral dret després de jugar d’extrem esquerre Continuà en el Badalona 1965-68, a segona divisió Fitxà pel FC Barcelona 1968-71, amb el qual disputà 84 partits, un dels quals fou la final de la Recopa 1969 El seu darrer club fou el CE Sabadell, amb el qual jugà una campanya a primera divisió 1971-72 i dues a segona 1972-74 En retirar-se es vinculà a l’Agrupació de Veterans del Barça

Cursà estudis de filologia i belles arts Dedicat professionalment a la pintura, el 1982 guanyà el premi Documenta de literatura amb l’obra Somni , i el 2006 el Sant Jordi amb Sayonara Barcelona , novella en la qual el protagonista narra el seu desengany amb la ciutat postolímpica quan retorna al seu país després d’una llarga absència Posteriorment ha publicat el Diari del pintor JP i la novella l' Amor a Venècia 2008

Els megàlits més corrents són els funeraris, sepulcres collectius, que poden ésser de diversos tipus dolmen, galeria coberta, sepulcre de corredor, sepulcre de falsa cúpula i que generalment són coberts per un túmul entre els no funeraris es destaquen els menhirs Foren construïts durant el final del Neolític i les primeres edats dels metalls, a una bona part d’Europa i en algunes altres zones A l’Europa central són molt notables els conjunts de Stonehenge Anglaterra i Carnac Bretanya Bé que sovint hom anomena també megàlits altres monuments, molt diferents, de Menorca, Sardenya i Malta, de…

Ingressà com a alumne a Llotja el 1874 i fou deixeble de Ramon Martí i Alsina El 1877 el colleccionista belga Georges Gernaud li adquirí l’obra La pau Resident a Roma des del 1878, hi esdevingué soci del Cercle Internacional i membre de l’Acadèmia Gigi L’any següent exposà a la Sala Parés de Barcelona Es presentà a l’Exposició de Berlín 1886, a la Universal de Barcelona 1888, a diverses de Belles Arts també de Barcelona 1891-1907, a la nacional de Madrid del 1895, etc Pintà una Mare de Déu de Montserrat per al Vaticà, i Lleó XIII —que retratà— li encarregà una marededeu per tal de reproduir-…

Membre del Tennis Key Club de Gavà, del qual és vicepresidenta Fou campiona de Catalunya de frontennis nou vegades amb Maribel Campoy, Cristina Palmero i Maria Cánovas 1990-98Vencé en el torneig internacional Capitán San Luis, de l’Havana, amb Sara Domingo, Cristina Palmero i Elisabet Cortés 2005, 2006, 2007 Es retirà el 2010 És vocal de frontennis de la Federació Catalana de Pilota i forma part de la comissió Pelota y Mujer del Consell Superior d’Esports

Aturonat a l’esquerra del Ridaura i esmentat ja el 1362, es formà prop d’un castell, probablement el castrum Benedormiens , donat el 1041 al monestir de Sant Feliu de Guíxols Formà part de la batllia reial de la Vall d’Aro, convertida al segle XIX en municipi, del qual fou el cap i li donà el nou nom dins el mateix segle se segregà el municipi de Santa Cristina d’Aro L’església parroquial Santa Maria, consagrada el 1078, depengué de Santa Cristina d’Aro fins al segle XVII Fins el 1991 fou cap de municipi, al qual també donà nom

Vida Es llicencià en belles arts a Barcelona, i després de la guerra civil fou ajudant del gran escenògraf rus Piotr Schildknecht, conegut com a Pedro Schild, en les produccions d’UFISA enregistrades als estudis Orphea Marianela 1940 i Héroe a la fuerza 1941, ambdós films de Benito Perojo, i La florista de la reina 1940, Eusebio Fernández Ardavín Schild li ensenyà diverses tècniques i trucatges, com el glass shot o matte painting , o pintat sobre vidre El 1944 fou contractat per Ignasi FIquino com a decorador en cap d’Emisora Films i aplicà les tècniques apreses en films com Aquellas palabras…