Resultats de la cerca

Dominicà 1581, es doctorà en teologia a Tarragona 1592 Tornà a València i exercí el magisteri a la universitat És autor de les relacions de festes i justes poètiques celebrades a València per la canonització de Ramon de Penyafort 1602, en honor del dominicà Domènec Anadon el 1606, juntament amb la seva biografia i uns quintets 1607, i amb motiu de la beatificació de Lluís Bertran 1609 és també autor d’una biografia de sant Ambròs de Siena, a més a més de traduccions del llatí, de l’italià i del portuguès i de sermons, tot en castellà

Dominicà, fou mestre del Sacre Collegi sota Martí V Bisbe de Bossano Sardenya el 1424, d’Elna 1425-26, de Vic, si més no nominalment 1426-31, i de Girona 1431-36 Investit cardenal 1431, prengué una posició favorable al papa Eugeni IV en el conflicte entre aquest i el concili de Basilea Sembla confirmar-se l’atribució a ell de les obres De potestate papae et concilii , en dues versions, llarga i abreujada, un Sermo ad Chorum pro dominica 3ª Adventus , pronunciat davant la cort papal el 1432, i una Memoria , a Eugeni IV les dues darreres obres, inèdites

De l’orde dominicà, fou professor de ciències 1886-98 i de teologia al convent dominicà de Sant Esteve de Salamanca i a Roma En una primera època fou un fervorós convençut del valor apologètic de la ciència El diluvio universal, demostrado por la geología Vergara, 1891 i La evolución y la filosofía cristiana , del qual no arribà a publicar sinó els dos primers toms El contacte, però, amb religioses contemplatives i la maduració del seu esperit el portaren a valorar cada vegada més les vies místiques La evolución mística 1908, Cuestiones místicas 1916 i La verdadera mística tradicional 1926 El…

Vida i obra Estudià al Seminari de Tarragona i fou ordenat el 1887 El 1916 escriví Historia de las misiones dominicanas de Tung kin 1927 Del 1930 al 1940 residí a Roma, on treballà en el procés de beatificació de 1300 màrtirs a Tonquin Fou director de la revista Misiones Dominicanas Lectures PEREA SIMÓN, E “Riudomencs per a la història Marc Gispert i Forcadell”, Lo floc , 29, 1981, p 24

L’any 1323 Joan XXII el nomenà bisbe de Neopàtria Grècia catalana, on no arribà a anar Fou bisbe de Mazzara Sicília el 1330, i, finalment, fou nomenat bisbe de Barcelona el 1335 Durant el seu pontificat foren traslladades les relíquies de Santa Eulàlia a la cripta de la catedral i fou celebrat un sínode el 1339, les constitucions del qual foren publicades el mateix any Impulsà les obres de la catedral, i el 1337 en consagrà l’altar major Establí l’ordenament de la casa de l’Almoina Morí el 1344 tot fent la visita pastoral al deganat del Penedès amb motiu de la presència de nuclis begards

Entrà al convent d’Ocaña 1888 i acabà els estudis a Àvila 1897 Essent diaca anà a les Filipines, on fou ordenat de sacerdot el 1897 Fou missioner a Formosa i vicari provincial de l’illa del 1898 al 1916 Pel seu zel missional fou consagrat bisbe i vicari apostòlic d’Amoy Xina, on residí, i governà la diòcesi del 1916 a la seva mort Sofrí persecucions i empresonaments, però donà un impuls a la tasca missionera de la seva vicaria És autor d’obres piadoses en xinès i de relacions missionals publicades en revistes evantgelitzadores

Fou ordenat a les Filipines 1865 i destinat a Formosa Publicà una notable collecció de refranys xinesos , Diccionario tónico sínico-español 1896, Diccionario español-chino , i deixà inèdita una Historia de la misión de Formosa

Fou bisbe de Llimós 1317, de Lo Puèi 1318 i de Meaux 1326 Conegut amb els noms de Durandus de Sancto Porciano i de Doctor Resolutissimus , fou un pensador d’esperit lliure i independent, i entrà en conflicte amb el seu orde en apartar-se del tomisme De tendència augustiniana i considerat sovint com a precursor del nominalisme, cal destacar, entre les seves obres, In sententias theologicas Petri Lombardi Libri IV i De visione Dei