Resultats de la cerca
Es mostren 276 resultats
Castell de Miravalls (Montseny)
Art romànic
Aquest castell, així com el de les Agudes, apareixen sempre units en un sol domini i formant una unitat Així, la família Sesagudes i més tard els Montseny, Montclús i Cabrera, consten des del 1121 fins el 1390, com a mínim, com a senyors dels castells de les Agudes i Miravalls Aquest castell consta ja com a enrunat i ignorat el 1273 Malgrat això la documentació constantment en repeteix el nom, junt amb el de les Agudes, en tota l’antiga documentació Alguns autors, com l’arquitecte Josep Maria Pericas, intentaren precisar la situació d’ambdós castells ja el 1916 Situaven el de les Agudes dins…
Em dic Sara
Cinematografia
Pel·lícula del 1997-1998; ficció de 106 min., dirigida per Dolors Payàs i Puigarnau.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ In Vitro Films Ricard Figueras, Barcelona ARGUMENT I GUIÓ DPayàs FOTOGRAFIA Andreu Rebés Kodakcolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Gabriel Carrascal MUNTATGE Pere Abadal MÚSICA Javier Navarrete SO Dani Fontrodona INTERPRETACIÓ Elvira Mínguez Sara, Elena Castells Gina, François-Eric Gendron Adrià, Jeannine Mestre Júlia, Cheta Lera Simó, Eulàlia Ramon Susanna, Vicky Peña Elvira, Pepa López Teresa, Ángel de Andrés López Pancho, Gema Cuervo ESTRENA París , Barcelona en català i Madrid, 21051999 PREMIS Alexandria Egipte 1998 millor direcció,…
Claudia Piñeiro
literatura castellana
Escriptora argentina.
Treballà de comptable fins el 1991, abans de dedicar-se a la literatura Aquest any escriví un relat per al premi de literatura eròtica La Sonrisa Vertical, de l’editorial Tusquets Tot i no publicar-se, continuà la trajectòria literària Les seves primeres obres publicades pertanyen al gènere infantil i juvenil Serafín, el escritor y la bruja , 2000 Un ladrón entre nosotros , 2004, Premio Latinoamericano de Literatura Infantil y Juvenil 2005, però aviat es decantà per la novella negra, gènere en el qual ha obtingut un gran reconeixement internacional Tuya 2005, Las viudas de los jueves 2005,…
Nicolaie Ceauşescu
Nicolaie Ceauşescu
© Fototeca.cat
Política
Polític romanès.
Militant de la joventut comunista des del 1933 i empresonat sota el feixime d’Antonescu, durant la Segona Guerra Mundial emigrà a l’URSS Diputat a partir del 1946, dos anys després accedí al comitè central del partit, el 1955 al politburó, el 1965 reemplaçà Gheorghiu-Dej com a primer secretari del PC romanès i el 1967 esdevingué president del consell d’estat Des del govern, propugnà una via romanesa cap al socialisme i rebutjà la teoria de Brežnev de la sobirania limitada condemnà la invasió soviètica de Txecoslovàquia de l’any 1968 Mantingué sempre una notable independència de l’URSS, pel…
FemCAT
Economia
Fundació privada que agrupa empresaris de Catalunya.
Constituïda el 12 de gener de 2005, l’any 2015 superà el centenar de membres adherits En el manifest fundacional exposa com a objectius millorar la capacitat emprenedora i d’innovació de Catalunya, vetllar per la seva competitivitat, assegurar-ne la cohesió social i projectar-la al món El document incideix també en la necessitat de millorar i augmentar l’autogovern per tal de superar deficiències estructurals que dificulten el ple assoliment dels objectius esmentats És governada per un patronat, renovat almenys cada tres anys amb la rotació de prop d’un terç dels membres i coincidint amb el…
Gualba

Vista parcial de Gualba (Vallès Oriental), a la dreta s’observa l’església de Sant Vicenç
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Oriental, situat al massís del Montseny, als vessants meridionals dels turons de Santa Elena i de Morou (1.300 m).
Situació i presentació Ocupa l’extrem NE de la comarca i limita al S amb Sant Celoni, a l’W amb Campins i Fogars de Montclús i a l’E amb el terme selvatà de Riells i Viabrea És un municipi totalment montsenyenc que s’allarga des del cim del turó de Morou 1 307 m a l’extrem N, fins a la Tordera, que és el seu límit meridional, a uns 150 m d’altitud Té com a eix la riera de Gualba, l’antiga Aqua Alba , que li ha donat el nom, que neix a la vall de Santa Fe i desguassa a la Tordera, prop de Gualba de Baix, i a la qual conflueixen torrents i rierals com el del Sot de les Pedreres, el d’en Cinto o…
La loca del monasterio
Cinematografia
Pel·lícula del 1916; ficció de 82 min., dirigida per Domènec Ceret i Vila [dir. art.], Joan Solà Mestres [dir. tèc.].
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Studio Films Barcelona ARGUMENT Salvador Ardèvol GUIÓ D Ceret FOTOGRAFIA J Solà i Mestres blanc i negre, normal INTERPRETACIÓ Lola Paris Marta, Elena Jordi, Consuelo Hidalgo, D Ceret Pablo, Josep Font, Rosita Barco, Tino Cruz, la nena Reiggini Clara, Ernesto Treves ESTRENA Barcelona, novembre de 1916, Madrid, 05011917 Sinopsi A la font dels Monjos de Montserrat, Marta i la nena Clara regenten una parada de begudes Un dia segresten la nena, la mare es torna boja i fuig a la muntanya Quinze anys més tard, el baró de Pozas, que temps enrere havia seduït Marta, va a…
gimnàstica artística

Joaquim Blume, campió d’Espanya deu anys consecutius (1949-58) i campió d’Europa (1957)
Federació Catalana de Gimnàstica
Gimnàstica
Modalitat de gimnàstica de competició consistent a executar un exercici sobre un aparell fixat a terra.
La categoria masculina inclou sis exercicis o aparells terra o mans lliures, cavall de salts, cavall amb arcs, barra fixa, barres paralleles i anelles La femenina n’inclou quatre terra o mans lliures, cavall de salts, barra d’equilibri i paralleles asimètriques En competició, la gimnàstica artística es practica individualment i per equips Història de la gimnàstica artística El pare de la gimnàstica esportiva moderna fou l’alemany Friedrich Ludwig Jahn, de l’escola alemanya, que el 1810 impartia classes a l’Institut Plahmann de Berlín Dissenyà diversos exercicis i inventà alguns dels primers…
Ramon Carnicer i Batlle
Música
Compositor i director català.
Vida Fou un dels principals compositors d’òpera del començament del segle XIX Fill d’un sastre de Tàrrega, allí començà la seva formació musical amb el mestre de capella, B Feliu El canonge Creus de la Seu d’Urgell descobrí els dots excepcionals del petit Carnicer, i a l’edat de set anys el feu entrar com a escolà a la capella de música de la catedral de la Seu Allí seguí la formació habitual de les capelles del segle XVIII, i estudià l’orgue amb Antoni Coderch i contrapunt amb Bru Paqueras El 1806, encoratjat pel canonge Creus, es traslladà a Barcelona, on amplià estudis amb el mestre de…
Pere Solbes i Mira

Pere Solbes i Mira
© Unió Europea
Política
Polític.
Doctor en ciències polítiques i llicenciat en dret per la Universidad Complutense de Madrid Amplià estudis a la Universitat Lliure de Brusselles Funcionari al ministeri de comerç exterior 1968-73, conseller comercial de la missió diplomàtica d’Espanya a la CEE 1973, director general de política comercial 1978-82 i secretari general tècnic del ministeri d’economia i hisenda 1982-85, aquest any passà a ser secretari d’estat de relacions amb la Comunitat Econòmica Europea En 1991-93 fou ministre d’agricultura, pesca i alimentació del govern del PSOE, i en 1993-96, d’economia i hisenda Diputat…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina