Resultats de la cerca

Fou deixeble a Llotja i de Lluís Graner Començà essent pintor de cavallet, però associat amb l’escenògraf Ramon Batlle pels volts del 1910, s’incorporà totalment a l’escenografia, en la qual ambdós amics tingueren grans èxits Separat de Batlle el 1931, tornà al cavallet El Museu d’Art Modern de Barcelona conserva obres seves

S'inicià com a aprenent a la Casa Riba, i més tard fou el cap de laboratori de la Casa Cuyàs Membre de l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya, participà en diversos concursos nacionals i internacionals, on obtingué importants guardons Fou un pioner dels reportatges mèdics, i del seu llegat destaca la collecció de macrofotografies d’animals i plantes feta els anys trenta Ha estat considerat el màxim representant de la Nova Objectivitat a Catalunya, tendència artística centreeuropea de la dècada del 1920 que proposava abandonar la subjectivitat i de restituir la realitat de manera…

Estudià a l’Escola Superior d’Arquitectura de la Universitat de Madrid, on es llicencià el 1880 El 1882 exercí la seva professió al Ministeri d’Ultramar El 1884, fou professor a l’Escola d’Arts i Oficis i el 1886 fou designat, per la reina regenta, arquitecte del Palau de Justícia El mateix any treballà a la societat constructora del palau de l’Exposició Nacional Fou arquitecte auxiliar de l’edifici de la Biblioteca i Museu Nacional 1887-91 i membre de la junta de govern de la Societat Central d’Arquitectes 1887 El 1889, ocupà un càrrec tècnic urbanístic a l’Ajuntament de Madrid i el 1890…

Llicenciat a València el 1968, amplià estudis a Heidelberg, Zuric i Londres Professor a les universitats de Saragossa 1977-81 i València 1969-76, fou catedràtic d’història de la medicina 1981-90 i degà 1986-90 de la Universitat d’Alacant, i catedràtic de la Universitat Miguel Hernández d’Elx des de la seva fundació el 1997 Publicà molts treballs sobre història de la medicina, amb una atenció especial a les qüestions de fisiologia Publicà els llibres La introducción del modelo físico-matemático en la biología moderna 1974,  Vocabulari de medicina  1993 i  Balmis o l’esperit de la Illustració…

Collaborà a “D’Ací i d’Allà” des del 1918, “La Veu de Catalunya” des del 1924 i en diversos diaris i revistes de Madrid Gran amic de Lluís Bagaria, conreà un preciosisme decorativista molt típic dels anys vint Fou un dels primers decoradors que es dedicaren al cinema A la postguerra efectuà exuberants decoracions per als espectacles dels Vienesos, en collaboració amb Francesc Fontanals

Format a l’Escola de Belles Arts de València i deixeble de Josep Mongrell Amplià estudis a París i a Roma 1913-14 En tornar-ne, esdevingué collaborador habitual de “La Esfera” Exposà a València el 1927, i s’installà a Cullera, d’on féu nombrosos paisatges Exposà a València, Madrid i Buenos Aires

Titulat el 1875 Fou arquitecte municipal de Mataró, on realitzà diferents edificis i, en collaboració amb l’enginyer Melcior de Palau, el pla de reforma i d’eixample de la ciutat 1878

Vida i obra Fill d’un agent de negocis que fou alcalde de Girona, estudià dret a Barcelona, on collaborà en La Renaixença i fou membre de la Jove Catalunya Pertanyé també, com a corresponent, a la Real Academia de la Historia i a la de Bones Lletres de Barcelona Milità en el partit liberaldinàstic i fou alcalde de Girona 1887-91 D’aquella etapa deixà, precisament, unes memòries inèdites Participà en la fundació de l’Associació Literària de Girona i en la Revista de Gerona , on publicà treballs sobre el canonge Dorca, el cardenal Margarit, les muralles i els setges de Girona, la dominació…

Catedràtic del Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona i professor de sociolingüística, ha destacat per la recerca sobre els usos i les actituds lingüístiques a l’àrea metropolitana de Barcelona i la transmissió lingüística en famílies mixtes i ha estat coeditor, amb Francesc Xavier Vila, del manual Sociolingüística de la llengua catalana Ha estat president de la Societat Catalana de Sociolingüística – IEC 1999-2006, director de la revista Treballs de Sociolingüística i impulsor del Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació CUSC-UB

S’introduí en la dansa a Barcelona el 1941 amb el mestre Sacha Goudine El 1946 conegué Paul Goubé i Joan Tena, i fou Tena qui li presentà la que fou la seva principal mestra, Montserrat Costa Estudià dansa clàssica amb la mestra Marina Noreg El 1950 entrà als Ballets de Barcelona contractat per Joan Magriñà, i n’esdevingué primer ballarí el 1952 L’any següent, installat a Brusselles, la mestra Jane Perphanos el contractà com a professor de dansa clàssica i espanyola Fou primer ballarí de diverses companyies, i el 1958 participà en l’Expo 58 de Brusselles amb la companyia de Mariemma en…