Resultats de la cerca

Desenvolupà tota la seva trajectòria esportiva a la UE Montgat Fou capità d’un històric equip que al principi dels seixanta arribà a jugar a la primera divisió estatal Fou l’ànima de l’escola de basquetbol del Montgat i de la promoció del minibàsquet Posteriorment fou entrenador del primer equip La Fundació del Bàsquet Català el nomenà Històric del Bàsquet Català 2003

Durant la primera dècada del segle XX fou vicepresident del Barcelona Lawn-Tennis Club, precedent del Reial Club de Tennis de Barcelona RCTB Era propietari dels terrenys on s’installaren les pistes del RCTB, primer, i del Club de Tennis Barcino, després Presidí la Federació Catalana de Tennis 1909-14 Fou secretari del Reial Club Marítim de Barcelona i, entre el febrer i el juny del 1920, en fou president

Pioner de la medicina esportiva associada amb la boxa, exercí com a metge en diversos combats a Barcelona Després de la Guerra Civil, fou nomenat delegat nacional de boxa i presidí la Federació Espanyola de Boxa FEB fins que el 1941 fou substituït pel comandant Enrique Ocerín i passà a ocupar una vicepresidència També presidí la Federació Catalana de Boxa 1955-56 Rebé la medalla al mèrit esportiu 1966 de la Delegación Nacional de Educación Física y Deportes, la medalla de plata al mèrit esportiu 1972 i la medalla al mèrit de la FEB, de la qual fou president d’honor

Exercí de redactor en el diari El Diluvio de Barcelona 1904 i en Mundo Deportivo 1927 Fou un dels autors del Llibre d’or del futbol català 1928, en què es recollien vivències i polèmiques del futbol professional català i balear des del seu inici fins a la dècada de 1920

Pioner en salts d’esquí i hoquei sobre gel a Catalunya Fou el constructor del teleesquí de Núria, promogut pel Club Alpí Núria i inaugurat el 1961

Pertany al Club Superline de Manresa Guanyà quatre títols d’Espanya 2007, 2008, 2009, 2010 i fou campió del món de line dance en nivell avançat 2010, campió de l’Olimpíada en adults 2011 i campió d’Europa en nivell avançat i showcase 2009, 2010 També fou subcampió del món 2005, 2009, 2011 i d’Europa 2008

Cinturó negre quart dan, fou deixeble del mestre Henri Birnbaum Aconseguí la medalla de bronze en el Campionat d’Europa 1958 i quedà semifinalista en dues ocasions 1955, 1959 Es proclamà tres vegades campió d’Espanya 1953, 1954, 1956, una vegada campió d’Espanya de clubs i vuit vegades campió d’Espanya amb la selecció catalana Fou assessor tècnic de la Federació Catalana de Judo

Membre del Club de Lluita Sant Adrià, guanyà el Campionat d’Espanya en les categories cadet 2003, 2004 i júnior 2005, 2007, i assolí el subcampionat júnior 2006 En categoria sènior guanyà en dues ocasions la medalla de bronze del Campionat d’Espanya 2005, 2007

Jugant en la posició d’extrem, formà part de l’Espanyol 1943-46 Posteriorment jugà al Manacor, al Mallorca 1952-53 i retornà al Manacor, on penjà les botes Exercí d’entrenador i dirigí, entre d’altres, els dos equips ba-lears en què havia militat

Fou fundador del Collegi Català d’Àrbitres de Ciclisme, del qual fou el president de per vida Formà part de les juntes directives de la federació catalana, on fou comptador sota la presidència d’Albert Assalit i Alfred Esmatges, i de la federació espanyola