Resultats de la cerca
Es mostren 3643 resultats
Felip Bertran i Ros
Història
Cristianisme
Teòleg i erudit, germà de Josep.
Fou canonge de la catedral de Barcelona, governador interí de la diòcesi i catedràtic dels efímers Estudis Generals 1822 Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1837 És autor d’una refutació teològica i filosòfica de les doctrines de Marià Cubí
Felip Bertran i Güell
Industrial.
Fill de Josep Bertran i Musitu i de Maria-Cristina Güell, reuní el patrimoni de dues importants famílies catalanes Fou president de la societat Asland de ciments i de Maquitrans de transports, entre altres Presidí la Germandat de Santa Maria de Poblet i impulsà la reconstrucció del monestir Publicà Els serveis de sanitat i assistència social de Catalunya 1936, Preparación y desarrollo del Alzamiento nacional 1938, Rutas de la Victoria 1939 i Poblet, deber de nuestra generación 1946
Felip Benessat i Bayès
Científic.
Ingressà a l’orde dominicà, però fou exclaustrat el 1835 Estudià farmàcia Inventà nous procediments de taxidèrmia establí un laboratori químic a Vic i, juntament amb un enginyer, creà una fàbrica de gas a Sabadell, la quarta a la península Ibèrica Fou dels primers a obtenir una producció industrial de cloroform El 1863 ingressà al seminari de Barcelona i fou ordenat sacerdot
Ermengol Felip i Arbó
Cristianisme
Missioner evangèlic.
Fou administrador del dipòsit barceloní de la Societat Bíblica de Los Angeles fins el 1924, data en què, juntament amb la seva muller, Febe Regojo, filla de missioners a Algèria, inicià la seva labor en aquell país, que durà més de quaranta anys Autor de l' Himnari evangèlic català 1924, collaborà en una traducció del Nou Testament al català, que la guerra civil de 1936-39 destorbà
Felip I de Hessen
Història
Landgravi de Hessen-Kassel (1509-67).
Fill del landgravi Guillem II, assumí el poder el 1518 Hagué de sotmetre la noblesa 1522, reprimí una revolta camperola 1524 i implantà la Reforma en els seus estats A la dieta d’Espira del 1526 assolí de l’emperador Carles V la llibertat religiosa però quan aquest la revocà, a la dieta del 1529, s’hi enemistà i s’adherí a la lliga d’Esmalcalda 1531, de la qual fou cap Vençut per Carles V a Mülhberg 1547, en fou presoner fins el 1552
Felip I de França
Història
Rei de França (1060-1108).
Fill d’Enric I i d’Anna de Kíev Malgrat el seu títol de Rex francorum , el seu poder fou encara nominal fora dels dominis de la corona Volgué controlar el comtat de Flandes mitjançant el seu candidat Arnulf III, però fou derrotat 1071 per Robert I el Frisó Intrigà, així mateix, contra Guillem I d’Anglaterra, amb l’ajut del fill d’aquest, Robert II de Normandia 1078 Pel seu matrimoni illícit amb Bertrada de Montfort 1092 fou excomunicat 1095, però més tard li fou aixecada la condemna 1105 Amplià els patrimonis de la corona amb el Gatinès 1068, el Vexin 1082 i el vescomtat de Bourges 1100
Felip Farinós i Tortosa
Escultura
Escultor.
Deixeble d’Antoni Marzo Al cap de vint-i-cinc anys d’activitat obrí un taller, on, sol o amb el seu germà Carmel, féu nombrosos monuments funeraris Excellent i prolífic escultor religiós, esculpí en fusta, en marbre i en vori més de dues-centes imatges, esparses pel País Valencià, Pamplona, Saragossa i Montevideo sobresurten el Davallament església de Sant Francesc, Oriola i l' Oració a l’hort, de Sagunt La seva obra més ambiciosa fou la Cena i les vint-i-dues imatges de bronze que componien el retaule major de la seu de València Fou catedràtic i acadèmic de Sant Carles Seguí estilísticament…
Felip Vergés i Permanyer
Història del dret
Jurista.
Estudià a Cervera, i acabà la carrera de dret a Sevilla En restar vidu s’ordenà de sacerdot Guanyà una càtedra de dret a la Universitat de Barcelona, que ocupà fins el 1881 Ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1852 Publicà obres de tema jurídic Sobre la influencia de la filosofía pagana en el derecho romano , 1864, una Oración fúnebre de Jaime Balmes 1865 i La nueva universidad de Barcelona , discurs inaugural del curs 1872-73
Felip Mestres i Jou
Disseny i arts gràfiques
Edició
Editor, importador i llibreter.
Estudià a l’Escola de Nàutica , a l’Escola Industrial de Barcelona i a l’Institut Geogràfic, on després treballà Exiliat el 1939, residí a Marsella i a Lisboa —com a canceller del consolat de Xile El 1945 anà al Brasil, on es dedicà a negocis d’importació i exportació Establert a São Paulo, fundà l’Editora Mestre-Jou i obrí llibreries en aquesta ciutat i a Rio de Janeiro Fou un dels promotors més actius de la colònia catalana, veritable mecenes i fundador de “Catalònia ", revista bilingüe en portuguès i català, apareguda el 1949 També fou fundador de la Sociedade Paulista de Cultura Catalana…
Felip Vall i Verdaguer
Arts decoratives
Pintura
Pintor i decorador.
Format a Llotja, a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona i a l’École des Beaux-Arts, de París 1950 Conreà especialment el muralisme, a Sant Pere de les Puelles, al cinema Diagonal de Barcelona, a l’església parroquial de Tona, etc Exposà a Palma i París
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina